El
juliol de 1936, quan esclata la guerra, mobilitzà tota la seva energia
des d’un comitè llibertari
per ajudar la defensa i l’alliberament del proletariat llibertari de la
Península i, amb Charles Fernand Marchal, fou el responsable del
reclutament de voluntaris de la CGT-SR per a la guerra de la República
espanyola,
encarregant-se junt a Marchal de coordinar la compra i
subministrament d'armes per a la CNT i la FAI, a més de assegurar des de
la Catalunya Nord el transport de fons cap al Principat de Catalunya
pel Pirineu Oriental,
i per aquest motiu viatjà en diverses ocasions a Barcelona.
Julien François Gabriel Toublet:
El 27 d'agost de 1906 neix a Ivry-sur-Seine (Val-de-Marne, Illa
de França) el militant anarcosindicalista i interlingüista Julien François Gabriel Toublet, també conegut com
Jean Thersant. Nascut en una família modesta, el seu pare feia de
fuster i la seva mare de portera. Treballà de molt jovenet en la
indústria metal·lúrgica i després de joier.
En 1921 s'afilià al
Sindicat de Joieria de París --
de forta tradició llibertària, però que vota Monmousseau al
1er Congrés Confederal, e juny de 1922--, adherit a la
Confederació General del Treball Unificada (CGTU). Va descobrir l'anarquisme assistint a una conferència de Sébastien Faure titulada «Déu no existeix!». Membre de les
Joventuts Sindicalistes, participà activament en els comitès d’aturats.
En 1926 va ser cridat a files, però aconseguí un pròrroga d'un any i després ingressar en un servei
sanitari que evitar que fos destinat a Síria.
En 1932 s'afilià a la
Confederació General del Treball - Sindicalista Revolucionària (CGT-SR), cofundada per Pierre Besnard el novembre de 1926 i adherida a l'Associació
Internacional dels Treballadors (AIT). El novembre de 1932, arran del
IV Congrés de la
CGT-SR, va ser nomenat membre de la Comissió Administrativa en representació del
Sindicat del Metall del Sena del qual era secretari.
Entre l'octubre de 1934 i l'octubre de 1938 fou secretari de la
CGT-SR,
quan fou reemplaçat pel militant d’origen alemany Georges Adam. També fou membre, amb Lucien Charbonneau i Auguste Huet, del
Comitè d'Ajuda Mútua de París i tresorer del
Comitè d'Ajuda als Presos de la IV Regió, càrrec que exercí fins el gener de 1936 quan va ser substituït per Louis Laurent.
Es va encarregar, amb Pierre Besnard, de l'edició de l'òrgan d'expressió de la
CGT-SR
Le Combat Syndicaliste (1926-1939), que a partir du 1er mai 1935 fou
setmanari i gràcies a la seva important difusió jugà un gran paper
durant les vagues de maig i juny de 1936 com també va donar a conèixer
els fets revolucionaris en la Guerra Civil espanyola.
El juliol de 1936, quan esclata la guerra, mobilitzà tota la seva energia per ajudar els llibertaris
de la Península i, amb Charles Fernand Marchal, fou el responsable del reclutament de voluntaris de la
CGT-SR per a la guerra de la República espanyola. Durant aquests
anys bèl·lics, amb Marchal, s'encarregà de coordinar la compra i
subministrament d'armes per a la
Confederació Nacional del Treball (CNT) i la
Federació Anarquista Ibèrica (FAI), a més de assegurar des de la
Catalunya Nord el transport de fons cap al Principat de Catalunya pel
Pirineu Oriental, i per aquest motiu viatjà en diverses ocasions a
Barcelona. També
participà, amb Pierre Besnard, Louis Laurent, Albert Ganin, Charles
Marchal i Paul Lapeyre, en l'edició francesa del setmanari
L'Espagne antifasciste
(Barcelona/París 1936-1937).
L’ajuda en diners i armament es canalitzà per mitjà del
Comité anarcho-syndicaliste pour la défense et la libération du prolétariat espagnol
(CASDLPE), que aplegava la
Unió Anarquista (UA), la
Federació Anarquista Francesa (FAF) i la
CGT-SR, disposant cada organització de 5 delegats. Després, amb la sortida d’aquest comitè proletari de la
UA i la constitució del Comité Espagne Libre,
per Lecoin, la CGT-SR animà quasi sola el
CASDLPE. El novembre de 1936, el seu buró era composat per Pierre
Besnard, secretari; Julien Toublet, secretar adjunt, i Victor Giraud,
tresorer.
Durant la tardor de 1936 fou membre de l'oficina de l'AIT
i el novembre, arran de la Conferència del
Comitè Anarcosindicalista francès (CASDLPE), fou nomenat secretari adjunt de l'oficina de la
Unió Federativa, juntament amb Pierre Besnard i Victor Giraud.
Durant l'hivern de 1939, arrel de la Retirada de primes de febrer, s'incorporà a
Solidaritat Internacional Antifeixista (SIA), organització creada
per Louis Lecoin per ajudar els refugiats de la República espanyola
internats als camps de concentració francesos, encarregant-se en nom de
la
CNT-FAI d'organitzar el
Comitè d'Ajuda, en el qual tingué cura de les relacions amb els
advocats i on Paul Lapeyre controlà amb visites els camps d'internament.
La seu del comitè es trobava al núm. 108 del Quai de Jemmapes, a Paris
10e, on hi havia la seu del periòdic italià
Almanaco libertario pro vittime polititiche
(Gènova, 1939).
El
setembre de 1939, davant el perill de l’entrada francesa en la guerra
europea que començava a
Polònia, es casà amb la seva companya, Denise Boutiller, amb qui ja
tenia dues nenes, Monique (1927) i Christiane (1929). Naixent el 12 de
novembre de 1940 un nen, Jacques.
Al mateix temps, davant un imminent esclat de la guerra, la
CGT-SR, tement una dissolució, decidí la seva autodissolució i va
destruir, per raons de seguretat, els seus arxius, una pràctica que
efectuava regularment.
Durant
la Segona Guerra Mundial interimperialista va ser mobilitzat com a
infermer; assetjat a Dunkerque
(Nord, Alts de França), després evacuat al Regne Unit i repatriat de
bell nou per Normandia, va entrar clandestinament al París en mans
alemanyes sense esser fet presoner per l’Exèrcit alemany.
Durant l'Ocupació va crear una cooperativa obrera de bijuteria (Art
i Tècnica Aplicada), on exercirà l'ofici amb la seva companya
Denise i alguns familiars i amics. En aquesta època intentà
reorganitzar, amb Louis Laurent, Gilberte Dawas i Henri Bouyé, el
moviment llibertari en la clandestinitat i creà una xarxa per ajudar
i per amagar els militants amenaçats proveint-los de documentació
falsa, tot intentant
mantenir aquesta xarxa al marge de la Resistència oficial de
França Lliure,
PCF i altres. També aconseguí editar dos butlletins (Action
i Problèmes). I es mantigué al marge de la xarxa cegetsta organitzada a l’entorn del butlletí
Resistència Obrera de Robert Bothereau, que considerà massa pro gaullista.
Després de l'Alliberament, reprengué la militància en el
Sindicat de Joieria de la
CGT i fou nomenat membre de la Comissió de Depuració de la
Federació de la Joieria. Participà en la
Fédération Syndicaliste Française
(FSF), que aplegava l’oposició sindicalista revolucionària dins la
CGT. Després de la decisió dels llibertaris d'abandonar la
CGT, sota la influència creixent del Partit Comunista Francès (PCF), el mai 1946, la
FSF abandona la
CGT i, el desembre d’aquell any, funda la
CNT francesa (CNT-F). Julien Toublet aleshores s'afilià a l'acabada de crear
Confederació Nacional de Treball Francesa (CNT-F), de la qual va ser nomenat membre de la
Comissió Administrativa i secretari.
En 1949 fundà, amb un grup de companys (Roger Boucoiran, Aimé Capelle, Denhau, Muss, Samson, Henri
Portier, G. Pouget, etc.), el moviment astatosindicalista --del grec
astatos,
«inestable»--, adherit a l'AIT, que edità el periòdic mensual
Mains et Cerveau (1949-1950), sortint una desena de números, editats a
Antony (Alts del Sena, Illa de França).
A partir de 1952 exercí de corrector de premsa a la impremta de Georges Lang i el maig d'aquell any
va ser admès en el Sindicat de Correctors de la
CGT de París.
Arran de les divergències sorgides a començaments dels anys cinquanta amb el moviment confederal
francès i espanyol, en 1954 abandonà la
CNT-F i ingressà en el grup de Pierre Monatte, al voltant del periòdic
La Révolution Prolètarienne,
i s’adhereix a la Unió dels Sindicalistes.
Destacat esperantista, en 1961 va ser un dels cofundadors de
la Unió Interlingüista de França (UIF), secció francesa de la
Unió Mundial per la Interlingua, i també va crear la
Federació dels Anacionalistes Interlingüistes, encarregant-se de l'edició dels seus òrgans d'expressió
Reflexiones supra le frontieras i
Le oca frantic, en llengua paneuropea interlingua.
En 1954, amb el seu pseudònim de
Jean Thersant, és el gerent del butlletí
Le Trait d’Union des Syndicalistes, domiciliat al núm. 20 del carrer Sainte-Marthe, a Paris 10e, que era la continuació del butlletí intern
Le Trait d’Union (Paris, 1952-1953), essent sots-titulat «tribuna
lliure per una oposició sindicalista militant interconfederal, per la
independència sindical». Els dos butlletins publicaren al menys 25
números, i
publicaren articles sobretot de Louis Mercier, Charles Patat, Aimé
Capelle, René Herbe (Roger Boucoiran?), M. Landry, François Boudignon,
Pierre Davron, Madeleine Lemarchand, Levras i Yvette Richaud.
Treballà de corrector a la impremta de
Le Croissant i de Le Parisien Libéré,
on en 1971 es jubilà.
Entusiasmat per les jornades de maig i juny de 1968, Julien Toublet, entre 1969 i 1980 va participar,
amb el seu fill Jacky Toublet, també corrector d’impremta, en l'Aliança
Sindicalista Revolucionària
i Anarcosindicalista (ASRAS), que intentava aplegar la militància anarcosindicalista escampada a
CGT,
CGT-FO, CFDT i
FEN, i editava Solidarité Ouvrière. Els dies 5 i 6 de setembre de 1970 a Chef-Boutonne (Deux-Sèvres, Nova Aquitània, Occitània) la
Unió dels Anarcosindicalistes (UAS) decidí la seva fusió en decidí la seva fusió en l’ASRAS. En 1960, Alexandre Hébert havia cofundat, amb entre altres Serge Mahé i Joachim
Salamero (aleshores militant de la CGT), la
UAS, que volia servir de comitè d’enllaç entre la militància anarcosindicalista en la
CGT-FO i en la
CGT, s’estigui adherit o no a la Federació Anarquista francesa. La
UAS editava el butlletí
L’Anarcho-syndicaliste.
Julien Toublet va morir el 4 d'abril de 1991 a Créteil (Val-de-Marne, Illa de França) i dies després,
l'11 d'abril, fou incinerat al cementiri parisenc de Père-Lachaise. 
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada