Aquestes darreres hores, els desficacis argumentals i factuals de l’unionisme superen rècords amb la invenció de falses agressions independentistes

Girona rep el Real Madrid amb milers de llaços grocs. La zona de l’estadi de Montilivi es va omplir de llaços grocs abans del partit del Girona F.C. contra el Real Madrid d’ahir a la nit (1 a 4) 

 

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 27/08/2018   

Girona (Gironès, comtat de Girona).-   

Aquestes darreres hores, els desficacis argumentals i factuals de l’unionisme superen rècords amb la invenció de falses agressions independentistes a Barcelona o a Oliva (Safor, País Valencià), o amb la provocació d’identificacions policíaques d’alguns dels seus personatges més coneguts. Entenc la indignació que causa aquest comportament en alguna gent, però es recomana que es miri des d’una perspectiva més àmplia per entendre la seva desesperació i, essent-ne conscients, no caure en el parany de l’estratègia espanyolista de la tensió.

L’extrema dreta unionista continua cercant els “perillosos fruits” d’allò que ells anomenen “la sembra de l’odi”. I no els troba, perquè no hi són. Ells insisteixen amb tot de situacions inversemblants, però es va veient, l’una rere l’altra, que no hi ha res al darrere. Això no vol dir que un dia no puga acabar passant alguna cosa, algun incident aïllat. Ells intenten provocar-lo amb eixes patrulles nocturnes, i a mi no m’estranyaria que aviat no en teatralitzassen un, si calgués. Però és evident que aquest país no és de cap manera això que els provocadors espanyolistes volen que sigui, ja que el moviment independentista català ha demostrat tots aquests anys una serenitat i una capacitat de resistència no violenta, com deia el llibertari Tolstoi. Contra la provocació constant i contra la repressió indiscriminada i brutal de l’Estat espanyol, l’independentisme ha reaccionat sempre mesurant les reaccions i mantenint-se ferm en el principi de la no-violència. Per això fa anys que els espanyolistes no cessen d’inventar-se casos i, tanmateix, continuen sense tenir res decent a presentar, res en què puguen fonamentar sòlidament els seus plans de crear tensió i més tensió. És cert que tenen a favor la praxi decadent de bona part dels grans mitjans i aquest nacionalisme banal d’arrel franquista que omple Espanya i que els atorga cegament la raó. Però el fracàs substancial és que no aconsegueixen canviar aquest país, que no ho han pogut fer ni amb anys de mentides i agressions. I és això que els fa mal de veritat, perquè aquest és el seu objectiu de debò i perquè com més temps passa i més pressió fan, més saben que fracassen.

Quants diputats tenien el PSC i el PP l’any 2003 al Parlament de Catalunya? 57. Quants en tenen avui Ciutadans, el PSC i el PP, després de tota la mobilització dels darrers anys de dibuixar una Catalunya inventada i de l’aplicació del 155? 57. Els mateixos. Aquesta dada és important, oimés si tenim en compte en quines condicions tan irregulars es van fer les eleccions del 21-D i que el 2003 Pasqual Maragall representava el millor moment, en tots els sentits, del PSC. I comparat amb el creixement del nombre de diputats independentistes, que en el mateix període ha passat de 23 a 70.

Catalunya no és allò que Ciutadans, el PP o el pobre PSC-PSOE voldrien que fos. No ho és. El Principat és el que és i això es demostra cada dia i a tot arreu per més manipulacions aïllades que vulguin fer. En un món com el que vivim avui, les ficcions són molt difícils de sustentar i aquesta imatge del país que ells volen imposar ja fa anys que circula sense que la validi el contrast amb la realitat. Perquè, com a país, és  molt millor que no són capaços d’imaginar ells. Perquè hi una societat més coherent, sensata, vibrant, solidària i intel·ligent que ells no arribaran mai a entendre. I, evidentment, molt més ells no voldrien, necessitarien, que fóssim. I és per aquesta raó que ni guanyen ara ni guanyaran mai, tret que abans no liquiden allò que nosaltres som i representem. Que aquesta necessitat seva és, en definitiva, la clau de l’espectacle lamentable d’aquests darrers dies, però també la raó última per la qual hem de continuar pel camí on ja som. Tan tranquils com decidits. 

Girona rep el Real Madrid amb milers de llaços grocs 

Aquesta setmana la zona de l’estadi de Montilivi s’ha omplert de llaços grocs en previsió del partit que han jugat ahir a la nit el Girona F.C contra el Real Madrid (1 a 4). Dimecres i divendres a la nit una dotzena de militants independentistes van penjar més d’un centenar de llaços grocs en solidaritat amb els presos polítics i exiliats als fanals de l’avinguda Montilivi (i milers de cintes grogues als arbres i altres elements del mobiliari urbà de la zona de l’estadi del Girona).

Durant el partit el públic ha cridat “llibertat” en diverses ocasions i al minut 17:14 s’han vist alguns globus grocs (abans del partit mitja dotzena d’activistes han repartit 1.000 globus grocs entre el públic).

D’altra banda ja feia unes setmanes que diversos ponts del barri vell de Girona estaven plens de llaços grocs. La nit del 7 d’agost es van enllaçar els ponts de Sant Agustí i d’en Gómez i el 2 d’agost els turístics ponts de Sant Feliu i de les Peixateres Velles (Eiffel).