El sistema de dragatge de sorra del fons marí per a refer durant l’estiu les platges del Maresme
posa en perill diverses espècies de peixos, crustacis i mol·luscs.
Les zones més afectades són les pròximes al Barcelonès: Premià de Mar, Vilassar de Mar i Cabrera
de Mar.
TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 27/08/2018
Blanes (La Selva marítima, comtat de Girona).-
Llegim a
DIRECTA que des de 1987 s’han dragat 9.500.000 metres cúbics de
sorra de les costes de la comarca del Maresme per omplir les platges del
litoral. Una quantitat que permetria cobrir de dalt a baix el Camp Nou
fins a
quatre vegades. Però la justificació és que esdevé necessària per
gaudir d’un estiu de tovallola, para-sol i pell torrada.
La draga garanteix que totes les persones assedegades de sensació
Estrella Damm visquin un bon estiu, i que la costa sigui
atractiva per al turisme. Consisteix a extreure quantitats molt grans de
materials subaquàtics i traslladar-los a les platges que el mar ha fet
desaparèixer,
un procés que es dona a molts llocs dels Països Catalans durant la
primavera, després que l’hivern buidi de sorra la costa.
Jaume Soler és membre de la
Plataforma Preservem el Litoral, un col·lectiu de defensa del
territori del Maresme. La comarca és un exemple clar del que suposa el
dragatge de fons marí per “regenerar” les platges. Soler afirma que
molts ajuntaments
costaners, després dels temporals i per preparar-se per a l’estiu,
“piquen a la porta del Ministeri per demanar que forneixin les seves
platges”. L’administració de l’Estat espanyol aplica una solució
immediata a la “situació d’emergència”: regenerar les ribes
marítimes a partir de la sorra de mar endins. Veus expertes consideren
que aquesta estratègia només dona resultats a curt termini i no
incorpora cap estudi d’impacte ambiental.
Les intervencions per pal·liar els efectes dels temporals destrueixen el fons marí, fan retrocedir
els alguers i alteren tot l’ecosistema. José Manuel Juárez, el patró major de la
Confraria de Pescadors de Barcelona, lamenta que on excaven les
màquines de draga són els espais de cria i alimentació de moltes
espècies. “Allà creix la sèpia, el xanguet, la sardina i el calamar”,
afirma. A més,
recorda que l’any 2009 les petxines i les aranyes es van extingir i el
pop està pel camí de fer-ho. Totes eren espècies que depenien de la
sorra que s’està utilitzant per crear paratges artificials. La pèrdua de
flora i fauna té conseqüències negatives per
a l’activitat pesquera del Maresme: “Abans hi havia dotze pescadors
artesanals a Mataró, ara només en queden dos”, realça Juárez. El 80% del
peix que es comercialitza a Catalunya prové de Galícia i només part del
20% restant és del litoral català, detalla
el gerent del Gremi de Peixaters de Catalunya, Josep Moreno.
La
sobreexplotació, urbanització i impermeabilització de les conques
hidrogràfiques ha provocat una
regressió progressiva de les platges: “Aquestes no desapareixen a causa
dels temporals. És la construcció de ports esportius, la col·locació
d’espigons i el mal disseny de la costa el que n’ha causat la
regressió”, afirmen des de la Plataforma Preservem el
Litoral. Les zones més afectades són les pròximes al Barcelonès: Premià
de Mar, Vilassar de Mar i Cabrera de Mar (Baix Maresme). Aquestes es
troben més lluny de la Tordera, que és la principal font de sediments,
ja que la dinàmica natural del transport de
dipòsits va de llevant a ponent. Enric Sagristà, investigador i geòleg
del
Centre d’Estudis Avançats de Blanes (CEAB), assegura que el
principal problema de l’extinció de la costa del Maresme és el
soterrament de les rieres, que eren les encarregades del transport de
sediments, i també s’hi suma el retrocés del delta de la Tordera.
No obstant això, el 2014 el Ministeri espanyol d’Agricultura i Pesca va aprovar un pla d’actuacions
per al litoral del Maresme anomenat Informe tècnic d’estratègia d’actuació al Maresme.
Aquest document segueix basant-se en les mateixes pràctiques aplicades
amb anterioritat: espigons, esculleres i dragatges en
moments puntuals. Segons Jaume Soler, l’únic objectiu que té el
document és el de preservar la platja per al turisme i “crear zones de
bany com a Barcelona”. El projecte suposa una gran despesa pública i una
modificació de la morfologia de la costa maresmenca.
Es pretén construir 23 espigons al llarg del litoral, que mantindran
les platges, i, per contra, les aïllaran i evitaran la seva regeneració
natural. El disseny jugarà amb l’edificació d’espigons en forma de “L” i
de dics paral·lels a la costa, els quals també
tindran conseqüències estètiques a les zones d’interès paisatgístic.
El Consell Comarcal contra una moratòria
El 17 de juliol el grup comarcal de la
CUP del Maresme va presentar una moció al
Consell Comarcal per exigir la suspensió de l’informe i l’aturada
del dragatge del fons marí, la qual va ser rebutjada per la majoria del
ple. Només
ICV va donar-hi suport. La moratòria al·legava la creació
unilateral per part del Ministeri d’un projecte que no inclou la
ciutadania, ni el sector de la pesca, ni el moviment ecologista, ni els
consorcis ni el
Consell Comarcal. Tanmateix, el grup polític i
la Plataforma Preservem el Litoral segueix lluitant per la
suspensió immediata del pla d’actuació del Ministeri espanyol. Reclamen
la creació d’una taula de treball amb tots els agents implicats per fer
conèixer la
problemàtica i trobar de manera participativa una solució sostenible al
problema de les costes. “Només responen a les xancletes i no als
ecosistemes que s’han de mantenir”, diu el regidor de la CUP a Mataró,
Juli Cuéllar.
D’altra
banda, l’informe s’oblida d’encarar temes necessaris com la modificació
del model de gestió
de l’aigua i el no compliment del compromís bypass per part dels ports
esportius. Quan es construeix un port esportiu s’ocupa un espai de
domini públic i es crea una barrera artificial que frena el flux natural
de l’aigua. Aquests generen un excés de sorra
a la part de llevant dels ports i deixen d’alimentar la zona de ponent.
Per això, a les concessions administratives s’estableix l’obligació de
mantenir el moviment natural de la sorra. El sistema utilitzat s’anomena
bypass i, si s’apliqués, permetria la circulació
dels corrents marítims que transporten sediments. “Però els ports no
compleixen amb els seus deures”, assegura Jaume Soler. “Això només
provoca que s’hagin de fer més actuacions d’emergència. Els ports surten
guanyant perquè s’estalvien la gran inversió que
suposa traslladar la sorra”, conclou.
La Goleta, insaciable
La platja de la Goleta, situada a Tavernes de la Valldigna (la Safor, País Valencià), desapareix
any rere any després de l’hivern. I any rere any, el Ministeri espanyol de Medi Ambient, a través de la
Demarcació de Costes, empra centenars de milers d’euros a proveir
de sorra l’indret. Enguany han sigut 678.000 euros, més d’un 40% del
total de dos milions d’euros que ha invertit al litoral del País
Valencià per
la “regeneració” de les platges.
El
litoral veí de Cullera (Riera Baixa, País Valencià), situat al sud de
la desembocadura del Xúquer,
pateix processos semblants. Al Marenyet s’han realitzat actuacions per
aportar al voltant de 15.000 tones de sorra a la platja, desapareguda
durant l’hivern, i 49.000 més s’han destinat a la platja del Brosquil.
Ambdues obres han tingut un cost de 429.000
euros. Només a la demarcació de València s’han aportat 140.000 tones de
sorra a les platges.
El
Ministeri espanyol de Medi Ambient també ha invertit al voltant de
875.000 euros en les platges
del nord del País Valencià. Especialment a les de Borriana, Nules,
Moncofa, Xilxes i Almenara --totes a la comarca de la Plana Baixa--.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada