 |
| L'agressor de Jordi Borràs |
A Salt s’aprova batejar com a «1 d'Octubre» la plaça de
la Coma Cros. La proposta d'ERC i
IpS-CUP té el suport dels tres regidors no adscrits i de
Canviem Salt. El PSC titlla de covard el govern municipal per basar-se en un procés participatiu que considera «rídicul». Torramadé (CiU) lamenta que el nom esborri trets
identitaris lligats a la fàbrica.
Front comú entre el
PP i l’Associació del barri de l’antiga presó de Figueres: l'Associació de Veïns es desmarca de les pintades pro presos i exiliats
mentre el PP reclama la «neteja immediata» i que s'investigui l’autoria.
Pere Puig no es presenta a declarar.
TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 17/07/2018
Salt (Gironès, comtat de Girona).-
Llegim a
DIRECTA que ahir cap a quarts de nou del vespre, quan sortia de cobrir l’acte de presentació del moviment
Crida Nacional per la República a l’Ateneu Barcelonès, el fotoperiodista Jordi Borràs va ser agredit. Es dirigia a buscar el seu vehicle, quan s’hi va creuar un individu,
que després de cridar “Viva España, viva Franco, hijo de puta”,
se li va llançar al damunt, propinant-li cops de puny.
Borràs
va quedar estès al terra al carrer dels Capellans, tocant a la plaça 8
de Març de Barcelona.
L’agressor va fugir corrent, però dos vianants el van interceptar a
l’avinguda de la Catedral i s’hi van enfrontar. És aleshores quan
l’individu va treure una suposada placa del Cos Nacional de Policia del
Regne d’Espanya i va entrar dins el pàrquing subterrani.
En aquests moments, li va caure una bossa amb objectes, entre els quals
hi havia una navalla de la marca
Boker i diversos tiquets de compra de sis pel·lícules i els
DVD. Els objectes han servit perquè Mossos d’Esquadra iniciés una investigació.
Jordi
Borràs ha estat atès al centre hospitalari Pere Camps, on han
certificat una fractura nassal,
traumatisme cranial i contusions i cops pel cos. Després de l’atenció
mèdica s’ha dirigit cap a la comissaria de Nou de la Rambla a posar una
denúncia, acompanyat per la seva advocada.
Fonts del Cos Nacional de Policia espanyola han confirmat aquest dimarts 17 de juliol al matí a
DIRECTA la pertinença de l’home al cos. Es tracta d’un agent que
s’encarrega del treball d’oficines i “no patrulla al carrer des de fa
molt de temps”. Les mateixes fonts afirmen que l’agressor del
fotoperiodista ha
denunciat Jordi Borràs perquè, segons ell, “el va reconèixer i el va
atacar al crit de ‘puta policia’“. El Cos Nacional de Policia espanyol
ha informat que s’ha obert un expedient per fer seguiment del cas, però
no es prendrà cap mesura fins a tenir una sentència
judicial.
El fotoperiodista ha investigat l’extrema dreta i és autor, entre altres, de llibres com
Plus Ultra, una crònica gràfica de l’espanyolisme a Catalunya i
Desmuntant Societat Civil Catalana. Qui són, què oculten i què fan per impedir la independència de Catalunya. La seva activitat periodística li ha costat amenaces, inclús de mort, per part de l’extrema dreta, en diverses
ocasions.
Unes 200 persones es manifesten a la comissaria de la Verneda
en protesta de l’agressió a Jordi Borràs
Llegim a
VilaWeb que unes dues-centes persones s’han reunit davant de la
comissaria de la policia espanyola de la Verneda, a Barcelona, per a
protestar contra l’agressió que va fer un policia ahir al fotoperiodista
Jordi Borràs.
Els concentrats fan càntics com ‘Fora les forces d’ocupació’, ‘Fora
feixistes dels nostres barris’ o ‘Tots amb Borràs’.
Els
advocats de la defensa de Jordi Borràs ja han fet una crida a tots els
testimonis de l’agressió
que va patir ahir al vespre el fotoperiodista per part d’un agent de la
policia espanyola perquè els n’enviïn proves gràfiques, o que hi
contactin. Per això posen a disposició el correu electrònic info@nemesi.cat. Així ho expressen en un comunicat que ha fet
públic Borràs mateix a Twitter, on ha agraït l’allau de mostres de suport que ha rebut.
A Salt s’aprova batejar com a «1 d'Octubre» la plaça de la
Coma Cros
 |
| Un ple de Saltamb més assistència de l´habitual. |
Llegim en la premsa convencional gironina que el ple municipal de Salt (Gironès, comtat de Girona)
va aprovar ahir al vespre denominar com a «plaça 1 d'Octubre» l'espai obert que hi ha davant de la Coma Cros, amb retrets de part de l'oposició municipal.
La votació va tirar endavant amb els suports dels tres regidors no adscrits i membres del
PDeCAT i el representant de
Canviem Salt, a més dels dos grups municipals del govern de l’Ajuntament (ERC i
CUP-IpS). Van votar-hi en contra, per diferents motius, el
PSC,
CiU, els dos regidors de PxC i el de
Ciutadans.
Per ordre d'intervenció, Josep Valentí (en nom dels regidors no adscrits), va explicar el seu vot
afirmatiu perquè l'1 d'octubre es recordi com el dia en què «l'Estat feixista comandat pel
PP va decidir aturar el referèndum» amb «violència», per «dignitat» i perquè és «un clam popular».
Wilder Palacio (Canviem Salt)
va destacar que aquell va
ser «un dia històric» però va indicar que havia faltat fer una campanya
informativa per la votació del procés participatiu que servia per
escollir el nom de la plaça.
Atilano González (Ciutadans), va afirmar que el seu «no»
era tan gran «com una Catedral».
Sergio Concepción (Plataforma per Catalunya)
va recordar
que hi ha altres prioritats a la vila com la seguretat, l'incivisme,
l'obertura de mesquites o el fracàs escolar que no el nom d'una plaça. I
va indicar que la seva formació, no entraria en el joc de si s'ha de
dir «1
d'Octubre o 8 de Març».
De fet, era el
PSC qui demanava que l'espai es digui «8 de Març». El regidor del
PSC Joan Martín va fer un discurs molt dur titllant de «covard»
que el govern municipal per «amagar-se» en un procés participatiu per
escollir el nom, on només va votar el 0,65% dels cens. «Un fracàs» i «un
ridícul»,
va dir. Va explicar que en una setmana i mitja han aconseguit 300
firmes perquè aquest espai davant de la coma Cros es digui «8 de Març»
en homenatge a les moltes treballadores de l'antiga fàbrica. Una xifra
que segons
va dir, posava en evidència el procés participatiu al qual van votar
164 persones. També va assenyalar que la proposta del govern municipal
crea «divisió» entre els saltencs i que la del «8 de Març» és més
transversal
i «no exclou». Va demanar deixar la proposta del govern municipal sobre
la taula i buscar un nom per un espai tan emblemàtic amb un nom de
consens. I va ironitzar indicant que es podria posar «1 d'Octubre» a una rotonda
amb un gran farol, per dir que les intencions independentistes per una república catalana ha resultat un engany.
Jaume Torramadé (CiU), va fer una intervenció on va voler
deixar molt clar que no s'oposava que un espai públic rebi el nom «1 d'Octubre»
però va insistir que davant de la Coma Cros no era el lloc adient. Al
seu parer això farà perdre identitat i memòria històrica al que
va significar la Coma Cros. Va explicar que aquest espai per als
saltencs sempre serà la plaça de la Coma Cros, com la de Jacint
Verdaguer es coneix més com la dels Peixos, la de Lluís Companys es
coneix de l'Ajuntament, la de la Vila es popularment la de
les Llúdrigues o la plaça de Sant Jaume és, pels saltencs, la del
Teatre.
Per l'equip de governmunicipal, Àlex Barceló (ERC), va
lamentar que el PSC hagin decidit proposar el nom de «8 de Març» després de saber que es volia batejar l'espai com a «1 d'Octubre».
O sigui «una proposta contra la nostra». Va preguntar-se per què no ho
havien plantejat fins ara. També va dir que 300 firmes tampoc arriba al
2%. «El seu problema no és el com, és el nom», va dir Barceló, per
indicar que encara que no haguessin optat per
tirar endavant un procés participatiu per decidir el nom, el
PSC tampoc ho hauria volgut. En resposta a Torramadé va explicar que
«no perdrem la memòria de la Coma Cros perquè té prou entitat i no
necessita una plaça per reivindicar la seva història i identitat».
El PSC, en la seva recollida de firmes ocultava que l'espai
que reivindiquen com a «8 de Març» ja tenia com a proposta dir-se «1 d'Octubre»
Ferran Burch (CUP-IpS)
va admetre que el sistema de procés
participatiu té «coses a millorar», tot i que va recordar que podrien
haver portar el nom al ple sense fer procés participatiu. Va indicar que
no veu malament donar el nom de «8 de Març» a algun altre espai de la
vila. També va lamentar que el PSC, en la seva recollida de firmes ocultava que l'espai que reivindiquen com a «8 de Març» ja tenia com a proposta dir-se «1
d'Octubre».
L'alcalde, Jordi Viñas (ERC), va mostrar-se satisfet per
l'aprovació del nom com a reconeixement dels 5.879 saltencs. Al
PSC també els va recordar que en el passat no van engegar processos
participatius i va preguntar-se per què no han fet «campanya pel no». Va
recordar que aquell dia «es va exercir la democràcia» a Catalunya i es
va intentar aturar amb «una brutal repressió
policial».
Front comú entre el PP i l’Associació del barri de l’antiga
presó de Figueres
Llegim
en la premsa convencional comarcal que una associació veïnal del barri
de l’antiga presó de
Figueres (Alt Empordà, comtat de Besalú) va celebrar dissabte passat
una festa. Mentre a Barcelona milers de persones havien ocupat la Model,
com si fos la Bastilla de París en el 14 de juliol de 1789, seguint una
acció dels
CDR’s a l'antic centre penitenciari, on l'associació esmentada hi
va traslladar la seva seu, hi feia la seva festa. De fet, feia setmanes
que estava convocada la manifestació solidària gropa de Barcelona pel
14 d’abril,
que acabaria a la porta de la Model. L’associació veïnal figuerenca,
com una burla a la manifestació de Barcelona, havia decidit fer dins
l’antiga presó de Figueres una festa, però el barri va despertar el 14
d’abril amb pintades davant l’antiga presó que reivindicava
«llibertat presos polítics», acompanyat amb dos llaços grocs també
escrits amb tinta al terra. Des de l'Associació de Veïns es van
desmarcar de l'acció solidària groga figuerenca: «quedi clar que no
tenim res a veure amb les pintades
»,
diuen. I va mostrar el seu rebuig tot insistint-hi: «No estem d'acord
amb aquesta manera de protestar que tenen alguns». Així, els assistents
a la festa es van trobar amb la pintada que llueix encara a l'entrada
de l'antiga presó de Figueres.
El PP mostra el suport a l’Associació i volen sancions municipals
pels autors
Al mateix temps, des del grup municipal del
PP a la ciutat, en un comunicat asse guren que s'han «solidaritzat» amb la Junta de l'Associació de Veïns. El
PP ha «exigit la immediata neteja» de les pintades. A més, també
reclamen al govern municipal figuerenc que «iniciï les oportunes
indagacions per sancionar els infractors», d'acord amb l'ordenança de
civisme i que
«l'actual govern té en un calaix i no fa complir». Repressió, repressió
i més repressió és la bandera del
PP.
Pere Puig no es presenta a declarar
Llegim en la premsa convencional comarcal que Pere Puig, director esportiu de l’Uni
Girona, investigat per, suposadament, haver amenaçat un veí
unionista de l’Estartit (Torroella de Montgrí, Baix Ter, Baix Empordà,
comtat d’Empúries) enregistrat en un vídeo arrancant llaços grocs, no es
va presentar ahir als Jutjats de la Bisbal d’Empordà
(Baix Empordà, comtat de Girona), on l’havien citat a declarar.
L’origen del cas és una denúncia a la Guàrdia Civil per delictes d’odi i
amenaces interposada el febrer passat per aquest veí unionista, que
assegurava que, arran de la difusió del vídeo a través
de les xarxes socials, va ser objecte de pintades a casa seva i
amenaces. Aleshores, Puig ja va optar per desobeir i no va anar a
declarar a la Guàrdia Civil. “No penso col·laborar amb qui ens
persegueix”, va dir a través de
Twitter.
Altres fonts expliquen que wls Jutjats de la Bisbal d’empordà (com ja va fer al març la Guàrdia Civil)
havia citat a declarar Pere Puig (director esportiu del club de la primera divisió femenina de basquet
Uni Girona), militant de la
CUP de Girona, ahir dilluns 16 de juliol. Se l’acusa de delictes
d’odi i d’amenaces per haver recriminat a Josep Maria Arpa Pi que hagués
arrencat llaços grocs de la via pública al municipi de Viladamat (Baix
Ter, Alt Empordà, comtat d’Empúries) el passat
19 de febrer.
L’actuació judicial es va iniciat a partir de la denúncia de Josep Maria Arpa Pi, un conegut militant
espanyolista de l’Estartit, que havia format part de les llistes de Ciutadans al Parlament de Catalunya. Segons ha revelat la
CUP, són habituals en les seves manifestacions públiques
l’apologia del franquisme, amenaces contra independentistes o comentaris
racistes. Josep Maria Arpa és amic personal d'Albert Boadella a qui ha
visitat en diverses
ocasions a la seva casa de Jafre (Baix Ter, Baix Empordà, comtat
d’Empúries).
Pere
Puig (veterà militant independentista amb més de 30 anys de militància)
va anunciar que no es
presentaria als Jutjats de la Bisbal d’Empordà (tampoc es va presentar
al març a la caserna de la Guàrdia Civil de l’Estartit quan va ser
citat).
Per la seva banda la
CUP i l’organització antirepressiva
Alerta Solidària han manifestat el seu suport públic a l’investigat i han publicat el següent
tweet: "Avui el nostre company @perepuigcanet ha decidit no
presentar-se als Jutjats de la Bisbal on havia estat citat a declarar,
per fer palès que no reconeix l'autoritat de la (in)justícia espanyola.
Tot el suport,
Pere! Prou repressió contra el moviment republicà!".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada