Les jornades tindran lloc a Girona i Portbou del 4 al 6 d'octubre amb Pedro Ruiz.Torres, Catherine
Coquio, Montserrat Duch, Laure Neumayer i Emilio Crenzel.
TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 27/07/2018
Portbou (Mar d’Amunt, Albera marítima, Alt Empordà, comtat de
Peralada).-
La nova edició del Col·loqui Internacional Walter Benjamin
abordarà el tema de les «vies de record i reparació en la
sobremodernitat: memòria, postmemòria i història crítica». L'activitat
tindrà lloc a
Girona i Portbou els dies 4, 5 i 6 d'octubre.
El col·loqui l'organitza la
Càtedra Walter Benjamin de la
Universitat de Girona (UdG) i el Museu Memorial de l'Exili (MUME), amb la co-organització de l'Institut
Català Internacional per la Pau (ICIP) i el
Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya, l'European
Observatory on Memories
(EUROM)/Fundació Solidaritat de la Universitat de Barcelona.
El dissabte 6 d'octubre es portarà a terme la ruta a peu de Banyuls de la Marenda (Albera marítima,
Costa Vermella, Rosselló, comtat de Peralada) a Portbou. Un projecte de la
Nau Coclea que comptarà amb una intervenció artística. Tant per assistir al
Col·loqui Internacional com per participar a la caminada cal inscriure's prèviament.
La ponència inaugural tindrà lloc el dijous, 4 d'octubre, a les 18:00h a la
Facultat de Pedagogia de la
UdG. Pedro Ruiz Torres (Universitat de València) parlarà sobre
La transferència de memòria com a objecte d'anàlisi històrica.
L'edemà divendres, Catherine Coquio (Univertié
Paris Diderot) tractarà sobre
Cultura de la memòria i amnèsia política: fracàs i propostes.
Entre les diferents activitats, Montserrat Duch (Universitat
Rovira i Virgili), parlarà sobre La persistència del passat traumàtic a l'Estat espanyol, i Laure Neumayer (Université
Paris 1), ho farà sobre
El nazisme i l'estalinisme en la política memorial europea.
També hi haurà Emilio Crenzel (Universitat de Buenos Aires),
per analitzar Les comissions de la veritat del Con Sud i la construcció social de la víctima de les violacions als drets humans.
Des
de la dècada de 1980, les transformacions d’ordre econòmic, polític i
cultural han comportat,
a escala global, alteracions substancials pel que fa a les relacions
que tenen les societats i els individus amb les herències rebudes del
passat immediat. Canvis, sens dubte, profunds que són indestriables de
la nostra contemporaneïtat anomenada sobremodernitat
(M. Augé), postmodernitat (J. Habermas/F. Jameson) o, fins i tot,
reconsiderada darrerament com a etapa pòstuma, un després sense després
(M. Garcés).
Una
època en què, mentre el sentit d’historicitat sembla evaporar-se en la
impossibilitat d’imaginar
un futur que no sigui res més que un present expandit en el temps, per
contra el passat recent --sobretot aquell que pren forma en la
rememoració d’episodis violents i traumàtics-- té una presència
remarcable en la quotidianitat dels individus, fins al punt
de ser tingut en compte en la implementació de programes de polítiques
públiques.
L’omnipresència del present i l’obsessió pel passat (H. Rousso) conviuen en el
zeitgeist d’aquesta sobremodernitat. Aquest fenomen es fa palès
tant en els efectes de fragmentació i descomposició de velles certeses,
com en la impressió d’haver arribat a un final que, sovint, estimula
societats
i individus a fer balanç, a passar comptes d’un passat irresolt,
atapeït de ferides de tota mena, que s’hereta i es transmet entre
generacions. En aquest sentit, segons alguns autors (M. Hirsch), resulta
indicat parlar d’una postmemòria que descriuria la relació
de la “generació de després” amb el trauma personal, col·lectiu i
cultural de la generació anterior. Unes experiències que
s’haurien
transferit de manera tan pregona i emotiva que semblarien constituir
els propis records
dels receptors de les generacions posteriors. Un records, d’altra
banda, que també estan mediats i confegits per relats i representacions
externs a l’experiència física del testimoni directe. Així, doncs, en
operar en el procés de transmissió mecanismes diversos
de reelaboració, aquests records tenen sempre una condició vicària com
la té tota reconstrucció memorialística i (també) històrica (B. Sarlo).
Sigui o no apropiat l’ús del prefix post per designar les formes de la
memòria, el que resulta clar és que tota transmissió
és dipositària d’ambivalències i problematitzacions i, per tant,
convida al qüestionament i la reflexió.
La
proliferació pública de relats memorialístics --elaborats i entesos en
els termes del que es concep
com a postmemòria-- obre camins de compromís en la restitució de les
víctimes, els vençuts i els resistents però ¿permet realment superar el
marc psicològic col·lectiu de la comunitat de dolor? ¿És desitjable que
la inserció d’aquests relats en operacions
d’història crítica possibiliti anar més enllà del “record en comú”
sustentat sovint en el mite (o la propaganda en el pitjor dels casos) i
atènyer un “record compartit” no tancat? És a dir, que representi una
oportunitat d’entesa a l’entorn de les
herències
traumàtiques del passat immediat fonamentada en l’objectivitat i
l’actitud empírica que,
necessàriament, ha de prioritzar el “saber” incomplet per sobre del
“creure”. Siguin comissions de la veritat, siguin acords de pau, siguin
programes de polítiques públiques de memòria, per esmentar alguns
exemples, és segur que hauran de cercar assentament
en els matisos factuals (D. Rieff) i la profunditat afectiva resultants
d’una combinació equilibrada de memòria/postmemòria i història crítica.
Tant per assistir al
Col·loqui Internacional com per a participar a la caminada cal inscriure’s prèviament:
Col·loqui Internacional:
[info@museuexili.cat] o
972556533
Ruta a peu: (0034)
972125161
Al web del
MUME trobareu
més informació del programa:
[www.museuexili.cat]
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada