La planta marina més important de la Mediterrània es troba amenaçada per la contaminació, l’increment
de la temperatura de l’aigua i l’impacte de les àncores dels vaixells turístics.
Per la seva importància biològica, la posidònia està protegida tant com a espècie com per l’hàbitat
que genera.
TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 27/07/2018
Palamós (Baix Empordà, comtat de Girona).-
Llegim a
DIRECTA que la superfície de 136.800 camps de futbol. O el que és
equivalent: 976,82 quilòmetres quadrats. És l’extensió que ocupa la
planta marina
Posidonia oceanica als Països Catalans, un fet que la converteix
en una de les espècies més importants de la mar Mediterrània, d’on és
endèmica. Les praderies que forma --anomenades alguers en català, tot i
tractar-se
de plantes de la família de les fanerògames i no d’algues-- arriben a
ser de centenars d’hectàrees i són l’hàbitat perfecte per a una gran
diversitat de fauna i flora marina: des de les castanyoles comunes fins a
les salpes, les morenes o la imponent nacra
(Pinna nobilis), el mol·lusc bivalve mediterrani més gran i el
més amenaçat com a conseqüència de l’acció humana, una característica
compartida amb la posidònia.
La
importància ecològica de la posidònia va molt més enllà. “Absorbeix
diòxid de carboni –pal·liant
els efectes del canvi climàtic–, oxigena les aigües (produeix fins a 20
litres d’oxigen per metre quadrat al dia) i reté una gran quantitat de
partícules, fent que l’aigua sigui especialment transparent”, explica la
investigadora mallorquina de l’Institut
Mediterrani d’Estudis Avançats (IMEDEA) Raquel Vaquer. “A més,
tenen un paper vital per a la protecció de les platges, redueixen la
seva erosió esmorteint la força i velocitat de les onades, i les fulles
mortes que cobreixen els arenals fan de barrera
física evitant que la mar s’emporti l’arena. Aquestes mateixes fulles
produeixen arena nova, ja que fan de vehicle de nombrosos organismes amb
elements calcaris”.
En l’actualitat, la protecció de la planta s’empara, fonamentalment, en dues normatives. Com a espècie,
està recollida en el Reial decret 139/2011 de l’Estat espanyol per al desenvolupament de la
Llista d’espècies silvestres en règim de protecció especial
i del Catàleg espanyol d’espècies amenaçades. Com a hàbitat, també és considerada prioritària segons la
Directiva 92/43/CEE de la Unió Europea relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i flora silvestres (l’anomenada
Directiva hàbitats). Però segons les expertes i els grups
ecologistes, aquesta legislació ha estat insuficient per protegir les
praderies de posidònia, que estan en forta recessió a tota la
Mediterrània.
Els Països Catalans alberguen el 83% de la posidònia de l’Estat espanyol. Catalunya compta amb un
1,8% del total, el País Valencià amb un 27,6% i les Illes Balears amb un 54%, segons dades de
l’Atlas
de las praderas marinas de España publicat per l’Institut
Espanyol d’Oceanografia. Precisament les Illes, per la
importància quantitativa de les seves poblacions i per l’amenaça que
suposa la massificació del litoral en el període d’estiu, és un dels
territoris que més esforços
està posant en la protecció de la planta marina. El Govern balear està
tramitant un decret reclamat durant anys per grups ecologistes,
conservacionistes i especialistes de l’entorn marí i que ara es troba en
l’última fase abans de l’aprovació. L’objectiu principal,
fer front a les amenaces per a la posidònia.
El principal perill, l’activitat humana
La
posidònia s’enfronta principalment a tres amenaces, totes elles
derivades de l’activitat humana.
Una correspon a l’àmbit global: el canvi climàtic, que comporta la
pujada de temperatura de l’aigua i la seva acidificació. Però a l’àmbit
local, són la contaminació de les aigües i l’efecte rastell de les
àncores dels vaixells els factors que més posen en
perill les seves poblacions.
L’escalfament
de la troposfera està incrementant la temperatura de les aigües marines
a escala global,
un fet que està intrínsecament relacionat amb l’augment de la
mortalitat de la posidònia. La temperatura mitjana de l’aigua ha pujat
1,27 graus en els últims trenta anys, segons un estudi de la
Fundació Centre d’Estudis Ambientals del Mediterrani, i l’any
passat es va arribar a un rècord a l’Estat espanyol, concretament a
Tarragona, amb la mar a 27 graus. “S’estima que el límit màxim de
tolerància de les
plantes a les Illes Balears ronda els 28 graus centígrads; si se
supera, la planta sofreix moltíssim”, detalla Raquel Vaquer. Aquest
escalfament, a més de ser negatiu per a la posidònia, afavoreix
l’adaptació d’espècies no endèmiques provinents de climes tropicals,
que poden entrar en conflicte pels recursos amb la posidònia, com és el
cas de les algues invasores del gènere Caulerpa.
Un
altre dels factors que amenaça la conservació de la planta marina és la
contaminació. L’activitat
dels emissaris, conduccions que aboquen les aigües fecals a la mar, a
una certa distància de la costa, afecta de tres formes negatives les
praderies, com explica Vaquer: “En primer lloc, a causa de l’aportació
de nutrients proliferen les algues, les aigües
es tornen de color verd i, en conseqüència, arriba menys quantitat de
llum al fons, cosa que dificulta la fotosíntesi de la posidònia”. Aquest
factor genera una reacció en cadena, ja que “creixen més organismes
sobre les fulles i la planta rep menys llum per
a la fotosíntesi”, continua. En darrer lloc, “l’augment de matèria
orgànica en sediments carbonatats, com són els de les balears, fa que es
produeixi sulfhídric, que és tòxic per als organismes pluricel·lulars
en general”. Però no només els emissaris generen
aquest efecte en cadena: “Les gàbies de piscifactoria tenen les
mateixes conseqüències que els emissaris, s’hauria de prohibir
l’aqüicultura sobre posidònia”, rebla.
Però
el problema més greu no són ni els emissaris ni l’escalfament. En el
que coincideixen totes
les expertes és que el risc més immediat i preocupant de la posidònia
és el fondeig d’embarcacions, especialment en els mesos d’estiu, quan hi
ha més pressió sobre la costa. “No es pot valorar l’efecte del canvi
climàtic, ja que ara estem sota del llindar.
Però en l’àmbit local, el fondeig és el que està provocant un efecte
més negatiu per les poblacions de posidònia”, argumenta Toni Muñoz,
coordinador de l’àrea de conservació del
Grup Balear d’Ornitologia i Defensa de la Naturalesa (GOB), el
col·lectiu de referència en la defensa del territori a les Illes fundat
el 1973. “Cada any augmenta la pressió, venen més barques i cada vegada
més grans”,
alerta Vaquer.
Per entendre la magnitud del problema, un bon exemple és l’estudi elaborat l’any 2016 pel
GEN-GOB Eivissa. El grup de defensa del territori va fer
seguiment de set zones de l’illa pitiüsa: Talamanca, Es Xarco-Es Jondal,
Porroig, cala d’Hort, cala Vedella, cala Salada i Benirràs. En total
van registrar al
voltant de 12.400 fondejos només el mes d’agost. La mitjana de vaixells
que ho feien sobre la posidònia era de tres de cada quatre. A
Talamanca, van detectar la desforestació de 32.000 metres quadrats de
posidònia com a conseqüència dels fondejos. Tot i que
cap de les zones monitoritzades estava inclosa al
Parc Natural de ses Salines, al canal entre Eivissa i Formentera, aquesta zona d’alguers de posidònia va ser reconeguda com a
Patrimoni Mundial de la UNESCO l’any 1999. En aquesta zona, equips d’investigació del
Centre Superior d’Investigacions Científiques
(CSIC) van descobrir un clon de la planta de fa 100.000 anys, fet que la converteix en l’element de la bioesfera més antic.
No són els únics a exposar la pressió desmesurada que signifiquen els fondejos: entitats com el
GOB, la Plataforma Salvem Portocolom, Mallorca Blue
o Terraferida denuncien l’increment de l’activitat, lligada en la majoria dels casos a la turistificació
i l’estacionalitat.
Segon any de servei de vigilància
Per
fer front a aquesta situació, des de l’administració de les Illes es
posava en funcionament el
servei de vigilància de les praderies de l’arxipèlag durant els tres
mesos (juliol, agost i setembre) de 2017. Era el primer cop que es
començaven a vigilar a escala global les praderies, ja que espais com
Formentera disposaven d’aquest servei des de feia
sis anys.
Enguany, el servei compta amb quinze embarcacions pel conjunt de les Illes, cinc més que l’any passat.
Cinc són a Mallorca, dues a Menorca, tres a Eivissa i cinc
a Formentera. Des del mes de maig, “el servei ha assessorat o comprovat el fondeig de 6.675 embarcacions
arreu de l’arxipèlag i n’ha mogut 689 en comprovar que no estaven fondejades correctament”.
Es tracta d’un servei informatiu coordinat entre
Ports IB, Capitania Marítima, Servei Marítim de la Guàrdia Civil,
Direcció General d’Emergències (112), reserves marines i agents de medi
ambient (AMA),
Institut Balear de la Natura (IBANAT),
Direcció General d’Espais Naturals,
Reserva de la Biosfera de Menorca i les empreses adjudicatàries, ja que només tenen capacitat sancionadora els
AMA o els agents de la Guàrdia Civil. Segons la Conselleria de
Medi Ambient, Agricultura i Pesca de les Illes, “els agents de medi
ambient han realitzat 876 controls aquest estiu”.
Entitats ecologistes, com
Salvem Portocolom o el
GOB, es queixen de la dificultat que hi ha per aplicar sancions a les embarcacions que fondegen sobre la posidònia
i del baix índex de sancions. Des del
GOB, qualifiquen des de fa mesos que “la situació és escandalosa”
i que afecta “no només la protecció de la posidònia sinó tota la resta
d’espais naturals”. Les Illes quadrupliquen la ràtio estatal entre
agents de
medi ambient i ciutadania: un agent per cada 30.000 habitants. Una
situació que empitjora quan es tracta de zones protegides, ja que en
relació a la mitjana estatal, els agents de medi ambient han de vigilar
un 58% més de superfície quan es tracta d’espais
protegits de la Xarxa Natura 2000.
“És
fonamental que les tasques de vigilància siguin realitzades per
personal que tingui la consideració
d’agent de l’autoritat”, afirmen des de l’entitat ecologista, i
assenyalen que “delegar funcions de vigilància i informació a empreses
privades (com és el cas del servei de vigilància del fondeig sobre
posidònia) o a personal contractat a través de l’IBANAT
els limita a funcions informatives, ja que no tenen la condició de
policia judicial i en cas de detectar una il·legalitat hauran de
requerir la personació d’un agent de l’autoritat”.
Davant la queixa dels grups ecologistes, el director general d’Espais Naturals i Biodiversitat, Miquel
Mir, ha afirmat a DIRECTA que “mai en la història de Balears, o
qualsevol altra regió del Mediterrani, hi ha hagut tants mitjans
–econòmics i humans– destinats a la vigilància de la posidònia: hem
passat de cap embarcació
a quinze en dos anys”. Pel que fa a la possibilitat d’ampliar les
places d’agents de medi ambient, Mir responia que “enguany s’han
incorporat sis noves places. Nosaltres sempre intentem que hi hagi noves
places i, amb decret o sense, seguirem lluitant perquè
sa vigilància d’efectius de la conselleria segueixi incrementant”.
Un decret que no arriba
El
decret de protecció de posidònia és l’ordenament jurídic de què tothom
parla a les Illes i que
es troba en l’última fase abans de la seva publicació. El Consell
Consultiu, l’òrgan que s’encarrega de vetllar per la solidesa jurídica
de les lleis que aprova el Govern de les Illes, va emetre el seu
dictamen respecte a la proposta de decret el passat 11
de juliol. Va comptar amb un vot favorable de la majoria de l’ens, tot i
que tres dels deu membres van emetre el seu vot particular. Tot i això,
el Consell Consultiu va fer una sèrie d’esmenes al document que haurà
d’aprovar el Govern.
Les
puntualitzacions fonamentals fan referència a la improcedència de
destinar via decret la recaptació
de les sancions al fons posidònia, un dels aspectes que recull el text.
Altres consideracions són relatives al procediment de consulta pública i
a la informació que ha d’acompanyar el desplegament del decret.
El
pal de paller, però, es troba en el mapeig de les praderies de
posidònia. El dictamen indica que
el decret no s’hauria d’aplicar fins que sigui aprovada l’ordre del
conseller que publiqui la cartografia de posidònia. “El problema és que
actualment la cartografia està incompleta: tenim bons plànols de Menorca
i les Pitiüses, però a Mallorca només estan
cartografiades les praderies de Ponent i Migjorn”, explica el
coordinador de l’àrea de conservació del
GOB. Per això, des de l’entitat ecologista demanaven el passat 21
de juliol a través d’un comunicat “la màxima celeritat al Govern,
esmenant el text per incorporar les modificacions pertinents del Consell
Consultiu
i aprovant-lo en Consell de Govern. De forma paral·lela i amb la
mateixa urgència, cal enllestir la cartografia de posidònia i tramitar
la seva ordre d’aprovació perquè les determinacions del decret pel que
fa al fondeig es puguin aplicar al més aviat possible”.
Una de les queixes freqüents de l’entitat ha estat l’endarreriment
continu de l’aprovació de la norma. “L’únic motiu que fa que aquest
decret encara no s’hagi pogut aprovar, esperem que sigui en breus, és
aquesta gran quantitat de participació. Això ha suposat
una feina administrativa immensa”, argumenta el director general Miquel
Mir.
El
decret “pretén establir un marc jurídic homogeni per a la protecció i
la conservació de la planta”.
Per això, classifica els alguers a protegir en dos tipus: alt valor (en
estat òptim) i a regular (degradats). El decret prohibeix qualsevol
acció que pugui malmetre la posidònia, incloses la pesca
d’arrossegament, les extraccions d’àrids (dragatges), l’abocament
de materials dragats i el fondeig incontrolat. També regula la
recollida de les restes de les platges en funció de la seva tipologia,
un factor molt important a l’hora de preservar els arenals.
Des de la comunitat científica i els col·lectius ecologistes valoren positivament la implementació
d’aquest decret. Per a Elvira Álvarez, membre del
Centre Oceanogràfic de les Balears, “tots els decrets que siguin per
protegir espècies o medis sempre són actuacions positives. La posidònia
és una comunitat marina essencial per la nostra mar i molt sensible i
difícil de recuperar pel seu lent creixement;
per tant, tot el que afavoreixi la seva protecció és benvingut”.
Però també se sap que el decret no serà la solució immediata. “És necessari perquè donarà eines per
regular impactes a escala autonòmica, però falta que es doti de personal i recursos”, opina la investigadora de l’IMEDEA
Raquel Vaquer. “Sense un nombre d’agents de medi ambient suficient que
puguin sancionar quedarà
en paper banyat. Ara les barques informen i no sancionen, hi ha
sensació d’impunitat i se seguirà fondejant de forma incontrolada”,
conclou.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada