Aquesta tardor es durà a terme els propers 19-20-21 d'octubre a Kan Pasqual (serra de Collserola)
VII Trobada d’infraestructures llibertàries
Companyes, ens fa molta il·lusió convidar-vos a la 7a Trobada d’Infraestructures
Llibertàries, que es durà a terme els propers 19, 20 i 21 d’octubre a Kan Pasqual.
Per infraestructures llibertàries entenem projectes constructius o creatius que ampliïn
les nostres capacitats de lluitar contra les estructures de dominació i opressió com
són el patriarcat, el capitalisme i l’Estat, i que generin noves possibilitats de posar en
pràctica el suport mutu i les relacions comunals.
La trobada no és un espai de consens ni de centralització i mai ha tingut una sola
línia ideològica. Des del principi, la intenció ha sigut crear un espai lliure de partits
polítics o organitzacions paraestatals.
Confiem en que cada col·lectiu o individu pugui decidir si té sentit participar en
aquesta iniciativa. Fins al moment han estat presents projectes en els àmbits de
l’educació lliure, la criança, la impressió i l’edició de propaganda i llibres,
l’autogestió de la salut, el bricolatge, les ràdios lliures i altres mitjans de
contrainformació, l’alimentació, l’habitatge, la informàtica, la recuperació de la
tecnologia, la recuperació de coneixements artesanals o la recuperació de la terra.
Hem debatut temes des de com establir una economia de regal o com defensar
l’autonomia dels nostres projectes davant els múltiples tipus de subvencions, fins a
com fer front a la repressió, tant quan afecta els nostres projectes com quan el cop
cau sobre un altre entorn de lluita.
L’objectiu de la trobada és en primer lloc generar un espai on les persones que hi
participen puguin formar vincles entre projectes alliberadors per compartir recursos i
experiències, i potenciar xarxes d’intercanvi i de suport mutu que vagin en contra de
la lògica del mercat. També es busca recolzar a persones que vulguin començar nous
projectes d’infraestructura, compartint materials i experiències; fomentar
l’aprenentatge de capacitats i coneixements artesanals i realment útils per
l’autoorganització de la vida; possibilitar el nivell de coordinació entre projectes que
les persones integrants vegin fructuós i necessari, així com crear una consciència de
poder col·lectiu entre la gran diversitat de projectes constructius que existeixen.
A la invitació de la primera trobada vam escriure:
«Tant la repressió estatal com l’alienació capitalista i la socialització patriarcal
conflueixen per exercir una pressió contínua sobre les nostres vides. Aquesta pressió
afecta als projectes creatius d’una manera molt marcada. Fa que no donem prou
valor a les tasques feminitzades de cura i supervivència, que els projectes responguin
a les exigències de la llei i el mercat capitalista i que es desvinculin de les esferes
més combatives de la lluita.»
Tot i que considerem que aquesta dinàmica continua, aquestes trobades ens han
ajudat a fer-la front. Ens hem tornat a trobar varies vegades des d’aleshores, a la
masía okupada la Xispa, a Lleida, a la
colònia post-capitalista de Calafou, a l'Ateneu anarquista La Ruda a Manresa, a Can
Bauma a St Jaume Sesoliveres i a l’Ateneu Anarquista la Hidra de Rubí.
Les relacions i vincles que s’han construït a les trobades han donat fruit durant els
mesos entremig, facilitant que cada projectes es potenciï i comenci a superar
l’aïllament que defineix la nostra societat. Hem creat espais comunals on es busca un
equilibri entre eldebat, la coordinació i les relacions, i un altre equilibri entre
l’aprenentatge amb les mans, les ments i els cors.
Tindrem un espai infantil perquè puguin participar les mares i pares a la trobada i
també allotjament més còmode (és a dir, llits) per les persones grans o amb alguna
necessitat especial. En tots dos casos demanem que s’especifiquin les necessitats, o
quants nens/es vindran, a l’hora de confirmar assistència, per poder preparar-ho
millor. També demanem que ens informeu sobre al·lèrgies o necessitats dietètiques.
Pretenem que les trobades siguin espais comunals, així que cuinem i mengem juntes i
també portem regals dels nostres projectes, quan sigui possible, per compartir.
Entenem que els diversos aspectes de les nostres vides estan relacionats entre ells, i
per tant no volem separar, especialment en aquestes trobades, el lleure de la lluita.
Per això, a part de menjar, ens agradaria gaudir d’activitats de lleure en comú. La
idea és crear un espai lliure de diners, amb l’ excepció d’un pot per
cobrir les despeses de la trobada col·lectivament.
Seguirem fent una valoració transfeminista al final de la trobada per assegurar que
millorem respecte a les dinàmiques de gènere, perquè entenem que res d’això ens
serveix si no posem la mirada a la manera en com ens relacionem, cuidem, i fem de
les jornades un espai lliure d’agressions i actituds patriarcals. Per això hem decidit
assumir la responsabilitat col·lectiva de garantir el benestar de totes en aquest espai.
Ens trobem per lluitar juntes i ho fem en un espai segur i agradable per a dones,
bolleres, trans, i totes les persones que hi participem. Entenem que cada persona és
responsable de treballar les actituds, comentaris, dinàmiques relacionals i maneres
d’ocupar l’espai col·lectiu, físic i de paraula, que oprimeixen a altres persones.
Entre totes seguim revisant-nos i aprenent amb una actitud crítica i autocrítica que
ens ajudi a ser més lliures.
Per què construïm infraestructures?
Amb la Trobada d’Infraestructures Llibertàries generem un espai per compartir
recursos i coneixements amb el fi de potenciar els projectes ja existents i de facilitar
la creació de noves infraestructures.
Com entenem una infraestructura llibertària i per què ens sembla important?
Les infraestructures són les coses que serveixen de fonament, que fan possible una
determinada organització social. En la societat capitalista, són les xarxes elèctriques,
telefòniques i d’internet; les
autopistes, vies de tren, aeroports i ports; l’organització geogràfica en urbanitzacions
edificades i camps industrialitzades; i també la base de tècniques i coneixements que
fan servibles tot l’anterior.
Com que nosaltres no pretenem imposar un model social a ningú, sinó que lluitem
contra la societat autoritària per guanyar la possibilitat d’una autoorganització
constant de cada aspecte de les nostres vides, les infraestructures del capitalisme no
són les nostres.
La infraestructura llibertària seria qualsevol cosa que serveixi de fonament, que faci
possible la lluita contra l’Estat, que implanti una relació social basada en allò
comunal, que faciliti el suport mutu i qualsevol coneixement que ens faci servible tal
infraestructura. Els tallers i les escoles lliures ens ofereixen l’oportunitat de posar en
pràctica la pedagogia llibertària; els horts ecològics ens donen la capacitat
d’alimentar-nos lliure del mercat i de desenvolupar una relació no explotadora amb
la terra; les ràdios lliures estenen la nostra capacitat de compartir contrainformació i
comunicació horitzontal; els ateneus ens permeten autogestionar la vida cultural; a les
clíniques i tallers de salut podem desenvolupar un paradigma de sanitat no
mercantilista, sinó basada en les nostres necessitats; els tallers i coneixements
artesanals generen la possibilitat de complir les nostres necessitats vitals dins una
xarxa solidària, lliure del xantatge del treball assalariat i el consumisme.
Si potenciem les infraestructures llibertàries, podem aconseguir diverses fites:
•
El suport mutu cal que sigui més que paraules en paper. Com més
necessitats alliberem del control del mercat i complim amb els nostres
projectes constructius, més complexa i més real serà la nostra pràctica
de suport mutu.
•
No podem sabotejar les infraestructures de l’Estat si depenem d’elles.
•
Les persones lluiten per defensar les coses que els sostenen, que els fan més
sanes i felices.
•
Sota el capitalisme, els vincles d’amistat i de família són superficials, perquè
no compartim res més que temps morts. La nostra principal relació és amb el
capitalisme mateix. Siampliem les nostres relacions amb una vèrtebra material,
si compartim la nostrasupervivència i el nostre desenvolupament com a
persones, les relacions socials es tornen comunals. Trenquem l’aïllament
capitalista.
•
Històricament, el patriarcat ha invisibilitzat les tasques de cura i les necessitats
vitals, entre el capitalisme està en procés de mercantilitzar-les. Posant atenció
a les infraestructures llibertàries, donem importància—i un enfocament
revolucionari—a aquestes tasques.
•
La teoria és imprescindible, però ha d’existir en diàleg amb la pràctica. Crear
infraestructures llibertàries és una de les formes més potents de posar
l’anarquia en pràctica. La teoria s’enriqueix, fruit de l’experiència. I si
generem vincles, coordinació i xarxes entre les nostres infraestructures,
processos d’aprenentatge i projectes constructius, ens fem més fortes.
•
Evitem la comercialització dels nostres projectes. Ens recolzem mútuament,
contra l’estrès de l’autoexplotació i la pressió a ser rentables.
•
Ens defensem contra desallotjaments, precintes i altres amenaces.
•
Facilitem la transmissió d’experiències, la continuïtat intergeneracional i així la
creació de projectes nous i més capacitades.
•
Generem una consciència col·lectiva de lluita. Busquem maneres de posar les
nostres infraestructures a la disposició de tot el moviment.
•
Creem la possibilitat de potenciar una economia de regal, una xarxa
d’intercanvi no quantitatiu i d’una supervivència basada en la lògica de suport
mutu, solidaritat i comunitat.
Salut i fins aviat!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada