En 1921 fou un dels organitzadors de la Comarcal del Litoral --des de Malgrat de Mar a Badalona-- de la
CNT. En aquesta època fou membre de la Lliga Espanyola dels Drets de l'Home.
 | Necrològica en el periòdic parisenc Solidaridad Obrera del 23 de febrer de 1961 |
Ladlau Bellavista i Gual:
El 27 de juny de 1890 neix a Mataró (Baix Maresme) l'anarcosindicalista Ladislau Bellavista
i Gual.
Treballador tèxtil, en la dècada dels 1910 entrà a formar part de la
Confederació Nacional del Treball (CNT) i en 1913 va ser
empresonat per la seva participació en la gran vaga del sector fabril i
tèxtil (Barcelona, Badalona, Manresa, Mataró, Sabadell, Terrassa,
Granollers i Igualada).
En 1921 fou un dels organitzadors de la
Comarcal del Litoral de la CNT --des de Malgrat de Mar
(Alt Maresme) a Badalona (Barcelonès Nord)-- i entre el 8 i el 10 de
juliol de 1922 assistí, com a delegat de Mataró i com a president de l'Associació Local d'Obrers
de Gèneres de Punt de la localitat, a la Conferència Extraordinària de la
Confederació Regional del Treball de Catalunya (CRTC), en plena època del pistolerisme i amb la
Confederació Nacional del Treball (CNT) il·legal des del 1920. En aquesta època fou membre de la
Lliga Espanyola dels Drets de l'Home (LEDH).
En 1925 es passà a l'ofici de vidrier i fou membre, amb Josep Banet Rovira i Enric Bartrolí Nogués, de la primera junta
directiva de la cooperativa de producció vidriera «Cristalleries de Mataró».
L'1 de gener de 1926 fou un dels signats del manifest del grup editor del setmanari anarcosindicalista
Vida Sindical, on se sol·licitava la legalització immediata de la
CNT i l'obertura dels sindicats barcelonins i de tot l'Estat clausurats, així com la reorganització del seus efectius.
Durant els anys de la República defensà l'estratègia trentista i fou un dels creadors dels
Sindicats d'Oposició. A partir de 1934 ocupà el càrrec de directiu de les «Cristalleries de Mataró».
Quan esclatà la guerra el juliol de 1936 participà, a partir del 30 d'agost d'aquell any, en nom de la
CNT, en el Consell Municipal («Consell d'Autonomia») de Mataró, del qual va ser nomenat, en nom dels
Sindicats d'Oposició, vicepresident del seu Consell d'Economia. Després dels Fets de Maig de 1937 fou regidor d'Economia i
Treball de l'Ajuntament mataroní.
En
el decurs de la Retirada de 1939, amb l’ocupació militar franquista de
Mataró, s'exilià a l’altra banda del Pirineu
amb la seva companya Secundina i la seva única filla Palmira, la qual
morí posteriorment durant el part del seu nét. A partir d'aquesta època,
patí nombroses malalties que li van donar mala vida. La família,
formada per la parella i el seu nét, residia a Aspres
de Veinet (Alts Alps, Provença-Aups-Còsta d'Azur, Occitània). Mantenia
una antiga amistat amb el cenetista també exiliat Joan Manent i Pesas,
que fou l’alcalde de Badalona en un període entre 1937-1938.
Ladislau Bellavista i Gual va morir l'1 de febrer de 1961 a Aspres de Veinet.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada