dijous, 28 de juny del 2018

L'«Informe Banderes Negres 2018» demostra que «la capacitat de càrrega de la Costa Brava ja ha estat sobrepassada». Demana al nou Govern de la Generalitat que revereteixi la tendència.

Mobilització a favor de preservar s´Alguer i la pineda d´en Gori, l´abril passat, a Palamós
Marxa en defensa de´Alguer i la Pineda d´en Gori, l´abril passat, a Palamós
Llista de greuges dels ecologistes a la Costa Brava.  
«La capacitat de càrrega de la Costa Brava ha estat sobrepassada», afirma Ecologistes en Acció en l'«Informe Banderes Negres 2018», un document que constitueix una esmena a la totalitat a la planificació urbanística i la gestió ambiental del litoral.  
«Pobles abarrotats de turistes a l'estiu i gairebé desèrtics a l'hivern; sous baixos i contractes intermitents i precaris i, el més greu: la impossibilitat de tenir un habitatge digne a un preu assequible», exposen els autors, que afegeixen que «el turisme massiu s'està apropiant dels 'béns col·lectius' que durant segles havien configurat ciutats i pobles costaners».  


 
TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 28/06/2018 
L’Escala i Empúries/Roses (Alt Empordà).-   


Llegim en la premsa convencional gironina que en cercles conservacionistes de la Costa Brava, de «forma ingènua es va creure que la crisi del 2008 i la bombolla immobiliària (...) haurien creat l'oportunitat per repensar el model» i «els moviments populars van baixar la guàrdia»; això, «va ser aprofitat per les elits per maquinar nous plans d'ordenació del territori amb el beneplàcit de les administracions locals i autonòmiques»
La descripció que fa el document d'Ecologistes en Acció (EeA) de la situació de la Costa Brava adquireix un to gairebé apocalíptic: «pobles abarrotats de turistes a l'estiu i gairebé desèrtics a l'hivern; sous baixos i contractes intermitents i precaris i, el més greu: la impossibilitat de tenir un habitatge digne a un preu assequible», exposen els autors, que afegeixen que «el turisme massiu s'està apropiant dels 'béns col·lectius' que durant segles havien configurat ciutats i pobles costaners». Més: «els creuers i amarradors de turisme recreatiu deterioren els prats de Posidonia oceanica, la fauna i flora (...) i la pesca artesanal que havia configurat un llegat cultural i associatiu molt reconegut. Els exemples de gentrificació se succeeixen poble rere poble en tot el litoral». En aquest context, les principals «banderes negres» que dona Ecologistes en Acció són per a:
Pals (Baix Ter, Baix Empordà, comtat de Girona) 
Per la construcció de 500 habitatges de segona residència («inicialment eren 2.000»), una iniciativa que ha acabat al contenciós. 

Palafrugell (Baix Empordà, comtat de Girona) 
Per permetre edificar el polèmic xalet del Golfet (Calella de Palafrugell), de 1.200 m2, en un «penya-segat inestable».
Pel projecte d'auditori i sala polivalent subterranis als jardins de Cap Roig (Calella de Palafrugell); l'ampliació de l'embarcador de cala Massoni i per permetre un «equipament ambiental» en la rasant d'una antiga cantera (projecte en tramitació).

Palamós (Baix Empordà, contat de Girona)
Pel projecte d'edificar dos blocs de 48 apartaments de luxe en el sector adjacent amb l'espai natural qualificat de Bé Cultural d'Interès Natural (BCIN) de la pineda d'en Gori i cala s'Alguer, un espai «molt emblemàtic i estimat per la població», en ple cami de ronda entre la platja de Castell i la Fosca. Per l'autorització municipal d'ampliar el projecte urbanístic; les terrasses, al centre del poble; per la construcció de 375 naus industrial a la Pietat, a l'entrada a la vall de Bell-lloc.
«Tots dos projectes amaguen interessos econòmics i especulatius molt protestats per la població», assenyala Ecologistes en Acció sobre aquests casos, en relació a la Pineda d’en Gori i a la Pietat. 

Begur (Baix Ter, Baix Empordà, comtat de Girona)
Per l'inici dels moviments de terres en el marc del projecte d'urbanització del paratge que havia estat la pedrera s'Antiga, al cap del Gall, que es va començar a explotar el 1972 en règim de concessió per a 50 anys i que va deixar de funcionar l'any 1998. Aquesta pedrera «té vistes a les millor platges de la costa empordanesa: sa Riera, Illa Roja i Pals»; l'informe de l'entitat ecologista critica que aquest espai «es vulgui urbanitzar a partir de la construcció de xalets, en comptes de restaurar-se». L'Ajuntament, recorda l'informe, al·lega dificultats per restaurar la pedrera amb només els 12.000 euros imposats fa anys a l'activitat extractiva i que l'empresa constructora, en virtut d'un conveni signat amb el consistori, alliberarà espais verds a l'entrada d'una altra cala emblemàtica, sa Tuna.

L'Escala i Empúries (Baix Ter, Alt Empordà, comtat d’Empúries)
Per la conversió del hotel restaurant Nieves Mar, al passeig marítim, en un hotel de quatre estrelles (l'establiment passarà de tenir 75 habitacions a 200); per l'ampliació de l'Hostal Empúries, «tot i que de moment s'ha obert un expedient sancionador i de restitució urbanística al no ajustar-se les obres a la llicència concedida. El projecte compta amb l'oposició de la Institució Altempordanes per a l'Estudi i Defensa de la Natura (Iaeden), Salvem l'Empordà i el Fòrum de l'Escala-Empúries, que «han alertat de la desmesura de l'obra». 

Tossa de Mar (la Selva marítima, comtat de Girona )
Pel projecte de port esportiu a la platja d'es Codolar, amb 396 amarradors, un hotel de cinc estrelles, quatre xalets de luxe i 400 places d'aparcament. Les protestes d'Amics de Tossa han aturat la tramitació del projecte, que no està inclòs en el Pla de Ports 2016-2030 de la Generalitat. També està aturada la construcció d'un resort de luxe a cala Morisca.

Roses (Alt Empordà, comtat de Peralada)
Per la continuïtat de les obres d'ampliació del nou projecte de Ferran Adrià a El Bulli, a la cala Montjoi.
D'altra banda, Ecologistes en Acció també atorguen una «bandera negra» a les obres de Casa Marketta, que han quedat aturades en alguna ocasió arran de les protestes de grups conservacionistes. 

Perllongament de la C-32 fins a Lloret de Mar (la Selva marítima, comtat de Girona)
Projecte suspès cautelarment pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) el 2017, però que la Generalitat va anul·lar el mes de març passat per activar-lo de nou, sense canvi en els traçats que introdueixen les millores ambientals, el perllongament de la C-32 fins a Lloret de Mar (la Selva marítima, comtat de Girona) tampoc no agrada a Ecologistes en Acció. «Aquesta autopista només servirà per perpetuar un model de mobilitat de pagament» a base de fomentar «el cotxe privat i el turisme de masses en detriment dels espais naturals». Tot això, amb «nul·la aportació al foment del transport públic». Projectes com aquest, afegeix l'«Informe Banderes Negres 2018», demostres que «la capacitat de càrrega de la Costa Brava ja ha estat sobrepassada». Demana al nou Govern de la Generalitat que revereteixi la tendencia.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada