 |
| Marxa en defensa de´Alguer i la Pineda d´en Gori, l´abril passat, a Palamós |
Llista de greuges dels ecologistes a la Costa Brava.
«La capacitat de càrrega de la Costa Brava ha estat sobrepassada», afirma
Ecologistes en Acció en l'«Informe Banderes Negres 2018», un document que constitueix una esmena a la totalitat a la planificació urbanística i la gestió ambiental del litoral.
«Pobles
abarrotats de turistes a l'estiu i gairebé desèrtics a l'hivern; sous
baixos i contractes
intermitents i precaris i, el més greu: la impossibilitat de tenir un
habitatge digne a un preu assequible», exposen els autors, que afegeixen
que «el turisme massiu s'està apropiant dels
'béns col·lectius' que durant segles havien configurat ciutats i pobles costaners».
TRAMUNTANA
VERMELLA MAIL 28/06/2018
L’Escala i Empúries/Roses (Alt Empordà).-
Llegim en la premsa
convencional gironina que en cercles conservacionistes de la Costa
Brava, de «forma ingènua es va creure que la crisi del 2008 i la
bombolla immobiliària (...) haurien creat l'oportunitat per repensar el
model» i «els moviments populars van baixar la guàrdia»;
això, «va ser aprofitat per les elits per maquinar nous plans
d'ordenació del territori amb el beneplàcit de les administracions
locals i autonòmiques»
La descripció que fa el document d'Ecologistes
en Acció (EeA) de la situació de la Costa Brava adquireix un to
gairebé apocalíptic: «pobles abarrotats de turistes a l'estiu i gairebé
desèrtics a l'hivern; sous baixos i contractes intermitents i precaris
i, el més
greu: la impossibilitat de tenir un habitatge digne a un preu
assequible», exposen els autors, que afegeixen que «el turisme massiu
s'està apropiant dels 'béns col·lectius' que durant segles havien
configurat ciutats i pobles costaners». Més: «els creuers
i amarradors de turisme recreatiu deterioren els prats de Posidonia
oceanica, la fauna i flora (...) i la pesca artesanal que havia
configurat un llegat cultural i associatiu molt reconegut. Els exemples
de gentrificació se succeeixen poble rere poble en tot
el litoral». En aquest context, les principals «banderes negres» que
dona Ecologistes en Acció són per a:
Pals
(Baix Ter, Baix Empordà, comtat de Girona)
Per la construcció de 500 habitatges de segona residència («inicialment eren 2.000»), una iniciativa
que ha acabat al contenciós.
Palafrugell
(Baix Empordà, comtat de Girona)
Per permetre edificar el polèmic xalet del Golfet (Calella de Palafrugell), de 1.200 m2, en un «penya-segat
inestable».
Pel
projecte d'auditori i sala polivalent subterranis als jardins de Cap
Roig (Calella de Palafrugell);
l'ampliació de l'embarcador de cala Massoni i per permetre un
«equipament ambiental» en la rasant d'una antiga cantera (projecte en
tramitació).
Palamós
(Baix Empordà, contat de Girona)
Pel projecte d'edificar dos blocs de 48 apartaments de luxe en el sector adjacent amb l'espai natural
qualificat de Bé Cultural d'Interès Natural (BCIN) de la pineda
d'en Gori i cala s'Alguer, un espai «molt emblemàtic i estimat per la
població», en ple cami de ronda entre la platja de Castell i la Fosca.
Per l'autorització
municipal d'ampliar el projecte urbanístic; les terrasses, al centre
del poble; per la construcció de 375 naus industrial a la Pietat, a
l'entrada a la vall de Bell-lloc.
«Tots dos projectes amaguen interessos econòmics i especulatius molt protestats per la població»,
assenyala Ecologistes en Acció sobre aquests casos, en relació a la Pineda d’en Gori i a la Pietat.
Begur
(Baix Ter, Baix Empordà, comtat de Girona)
Per
l'inici dels moviments de terres en el marc del projecte d'urbanització
del paratge que havia
estat la pedrera s'Antiga, al cap del Gall, que es va començar a
explotar el 1972 en règim de concessió per a 50 anys i que va deixar de
funcionar l'any 1998. Aquesta pedrera «té vistes a les millor platges de
la costa empordanesa: sa Riera, Illa Roja i Pals»;
l'informe de l'entitat ecologista critica que aquest espai «es vulgui
urbanitzar a partir de la construcció de xalets, en comptes de
restaurar-se». L'Ajuntament, recorda l'informe, al·lega dificultats per
restaurar la pedrera amb només els 12.000 euros imposats
fa anys a l'activitat extractiva i que l'empresa constructora, en
virtut d'un conveni signat amb el consistori, alliberarà espais verds a
l'entrada d'una altra cala emblemàtica, sa Tuna.
L'Escala i Empúries
(Baix Ter, Alt Empordà, comtat d’Empúries)
Per la conversió del hotel restaurant
Nieves Mar, al passeig marítim, en un hotel de quatre estrelles
(l'establiment passarà de tenir 75 habitacions a 200); per l'ampliació
de l'Hostal Empúries, «tot i que de
moment s'ha obert un expedient sancionador i de restitució urbanística
al no ajustar-se les obres a la llicència concedida. El projecte compta
amb l'oposició de la
Institució Altempordanes per a l'Estudi i Defensa de la Natura (Iaeden),
Salvem l'Empordà i el
Fòrum de l'Escala-Empúries, que «han alertat de la desmesura de l'obra».
Tossa de Mar
(la Selva marítima, comtat de Girona )
Pel projecte de port esportiu a la platja d'es Codolar, amb 396 amarradors, un hotel de cinc estrelles,
quatre xalets de luxe i 400 places d'aparcament. Les protestes d'Amics de Tossa
han aturat la tramitació del projecte, que no està inclòs en el Pla de
Ports 2016-2030 de la Generalitat. També està aturada la construcció
d'un resort de luxe a cala Morisca.
Roses
(Alt Empordà, comtat de Peralada)
Per la continuïtat de les obres d'ampliació del nou projecte de Ferran Adrià a
El Bulli, a la cala Montjoi.
D'altra banda,
Ecologistes en Acció també atorguen una «bandera negra» a les obres de
Casa Marketta, que han quedat aturades en alguna ocasió arran de les protestes de grups conservacionistes.
Perllongament de la C-32 fins a Lloret de Mar
(la Selva marítima, comtat de Girona)
Projecte suspès cautelarment pel
Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) el 2017, però
que la Generalitat va anul·lar el mes de març passat per activar-lo de
nou, sense canvi en els traçats que introdueixen les millores
ambientals, el perllongament
de la C-32 fins a Lloret de Mar (la Selva marítima, comtat de Girona)
tampoc no agrada a
Ecologistes en Acció. «Aquesta autopista només servirà per
perpetuar un model de mobilitat de pagament» a base de fomentar «el
cotxe privat i el turisme de masses en detriment dels espais naturals».
Tot això, amb «nul·la
aportació al foment del transport públic». Projectes com aquest,
afegeix l'«Informe Banderes Negres 2018», demostres que «la capacitat de càrrega de la Costa Brava ja ha estat sobrepassada». Demana al nou Govern de
la Generalitat que revereteixi la tendencia. 
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada