Nord-est Llibertari: MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST: El 28 de juny de 1940 el marxista revolucionari i anarcosindicalista veí de Mont-ras Joan Massot i Torrent, de 51 anys, fou afusellat al mur del cementiri vell de Girona.

dijous, 28 de juny del 2018

MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST: El 28 de juny de 1940 el marxista revolucionari i anarcosindicalista veí de Mont-ras Joan Massot i Torrent, de 51 anys, fou afusellat al mur del cementiri vell de Girona.

El "tren petit", al seu pas per Mont-ras/Palafrugell.

Era ferroviari a Mont-ras del tren petit i militava en el POUM i en CNT-AIT

Joan Massot i Torrent:

El 28 de juny de 1940 el marxista revolucionari i anarcosindicalista de Mont-ras (Baix Empordà) Joan Massot i Torrent, de 51 anys, fou afusellat al mur del cementiri vell de Girona, en l’execució militar de la pena de mort imposada en un consell de guerra sumaríssim a la plaça militar de Girona i després de ser conduit pel carrer del Carme de la ciutat. Havia nascut en 1989 a Sant Jordi Desvalls (Baix Ter, Gironès).

Era ferroviari a Mont-ras de la línia anomenada del tren petit, desapareguda en 1957, i militava al Partit Obrer d’Unificació Marxista (POUM) i sindicalment en la Confederació Nacional del Treball (CNT-AIT). Fou executat pels franquistes junt a un grup de condemnats, com l’anarquista veí de Sant Joan les Fonts (la Garrotxa) Manuel Masdemont i Solà.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

‘Insurrección. Las sangrientas jornadas del 3 al 7 de mayo de 1937". Nou llibre d’Agustí Guillamón.

“Sólament dues petites organitzacios, Amigos de Durruti i SBLE, intentaren evitar la derrota i donar a l’aixecament [de maig de 1937] uns objectius clars. El proletariat revolucionari barceloní, essencialment anarquista, lluità per la revolució, inclús contra les seves organitzacions i contra els seus líders, en un combat que ja s’havia perdut el juliol de 1936, en el mateix moment en que es va mantenir en peus l’aparell estatal i canvià la lluita de classes pel col·laboracionisme i la unitat antifeixista”

“La veu silenciada” restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou

El llibre “La veu silenciada” de la periodista llagosterenca Mercè Carbó, restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou.El llibre parteix de la recuperació documental i la restitució de la memòria que ha fet Eugènia Riera sobre el seu avi, Eugeni Gurnés, que fou alcalde de Llagostera per la CNT-AIT entre el novembre del 1936 i el febrer del 1937 i que va ser afusellat al cementiri vell de Girona --on van ser afusellats vuit llagosterencs més-- el 7 de maig del 1943.

Catalunya i les anarquistes

"El poble català, durant tot aquest procés, ja ha donat per si mateix vàries mostres de rebel·lia i de desobediència a disposicions, mandats, ordres i lleis. Només falta, per part de nosaltres, de totes les que componem les forces extraparlamentàries de carrer, que empenyem per coadjuvar al fet que també es vegin capaces de desobeir als seus propis líders i comencin a prendre decisions sobre el social, sobre la producció, sobre la distribució, sobre el pa i el sostre, sobre la seva destinació, sense delegar en ningú més que en elles mateixes".

L’últim cop de Quico Sabaté

Després de vint anys de lluita armada, Quico Sabaté havia esdevingut un mite per les classes populars, sempre a punt de burlar-se de la repressió policial. El dia de Reis de l’any 1960, Barcelona havia de ser protagonista d’un segrest polític espectacular. Conservar els ostatges a Sarrià permetia que la policia es mobilitzés per tot arreu, però no a cinc-cents metres del lloc del segrest. Poc a poc anem coneixent les trajectòries dels maquis i els guerrillers llibertaris morts durant el franquisme. En el centenari de Quico Sabaté.

Classe i Lluita de classes

La lluita de classes no és només l’única possibilitat de resistència i supervivència enfront dels feréstecs i sàdics atacs del capital, sinó la irrenunciable via de recerca d’una solució revolucionària definitiva a la decadència del sistema capitalista, avui obsolet i criminal, que a més es creu impune i etern. Revolució o barbàrie; lluita de classes o explotació sense límits; poder de decisió sobre la pròpia vida o esclavitud assalariada i marginació. O ells o nosaltres ...