dimecres, 16 de maig del 2018

Ressò de la criminal dictadura clerical militar franquista. L'Audiència de Girona reobre el cas del 'nen robat' de Banyoles.

En Joan Coll Corominola mostrant documentació que durant vuit anys ha recopilat per demostrar que és un nen robat.
Aquest reclama recuperar el nom i cognoms que tenia en néixer en 1966.  
Els pares adoptius van pagar 150.000 pessetes en 1973 per endur-se'l a casa.  
Va néixer a Barcelona en 1966, amb el nom de Francisco Beamonte Isern.  

 
TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 16/05/2018   
Banyoles (Pla de l’Estany, comtat de Besalú).-   

Segons un despatx de l’Agència Catalana de Notícies l'Audiència Provincial  de Girona ha ordenat reobrir el cas del nen robat de Banyoles (Pla de l’Estany, comtat de Besalú) que reclama recuperar el nom i cognoms que tenia en néixer. Joan Coll Corominola, que assegura ser en realitat Francisco Beamonte Isern, fa anys que litiga perquè se li reconegui que el van adoptar de manera irregular poc després de néixer, al 1966, durant la Dictadura.
Després d'intentar portar el cas per la via penal, va presentar una demanda civil al Jutjat de Família. Inicialment, el procediment es va admetre a tràmit, però al cap d'uns mesos, el Jutjat va tirar enrere la demanda al·legant que havia caducat. Ara, l'Audiència Provincial de Girona --on el veí de Banyoles va recórrer-- li ha donat la raó. La interlocutòria ordena reobrir l'afer, perquè el jutjat de família va actuar de manera "contradictòria" i tampoc va permetre que Joan Coll tingués "l'oportunitat" de defensar els seus arguments.
L'objectiu final del veí de Banyoles és aconseguir que li reconeguin que el matrimoni que el va adoptar no són els seus pares biològics i que, per tant, se li permeti canviar la seva identitat al Registre Civil

Els inicis 
Fa més de deu anys que Joan Coll va començar a investigar el seu passat. Entre allò que ha pogut recopilar, hi ha algunes fotografies esgrogueïdes on se'l veu quan era un nadó, acompanyat del seu pare. El banyolí sospita que és un possible cas de nen robat durant el franquisme i que els pares adoptius van pagar 150.000 pessetes per endur-se'l a casa.
Joan Coll Corominola va néixer el 14 de setembre del 1966 a l'Hospital Clínic de Barcelona. Aleshores, però, el nom que figurava a la seva partida de naixement era Francisco Beamonte Isern.  
La seva infància, segons ha descobert, va passar-la a casa de les dues àvies. Primer amb l'àvia materna a Òdena (Anoia) i, quan el seu pare va morir, va anar a viure amb l'altra àvia a Sant Adrià del Besòs (Barcelonès Nord). Aleshores era el 1973 i ell tenia 7 anys. Més tard, va ingressar en un hospici de Barcelona i, en menys de dos mesos, va ser adoptat per la família de Banyoles, amb qui viuria la resta de la joventut.
"A mi m'havien posat en un col·legi intern que la meva àvia pagava perquè li va recomanar el metge del meu pare, que estava malalt", assegura. S'hi va estar un temps durant el qual la seva família l'anava a veure. "Això ho sé perquè me'n recordo", assegura. Un dia, però, el van portar a l'hospici i allà, al cap de poc temps, el va anar a buscar el matrimoni de Banyoles. "Em van dir que els meus pares no volien saber res de mi i que a partir de llavors ells serien els meus pares i passaria a dir-me Joan Coll Corominola", afegeix.
Ara, aquest veí de Banyoles allò que vol és recuperar la seva identitat. I de moment ja porta anys d'autèntic viacrucis judicial. Després d'intentar portar el seu cas reiteradament davant la Justícia per la via penal, Joan Coll i el seu advocat van decidir interposar una demanda civil reclamant al Jutjat de Primera Instància Núm. 6 de Girona que reconegui que els demandats, és a dir, el matrimoni de Banyoles que el va adoptar quan era petit, no són els seus pares biològics. En conseqüència, l'home podria fer servir el nom que li van posar els seus pares biològics quan va néixer. Aquesta demanda es va interposar el febrer del 2016 i, en un primer moment, el Jutjat de Primera Instància la va admetre a tràmit. Però pels volts de l'estiu, el mateix jutjat la va tirar enrere i la va desestimar. Segons va sostenir aleshores, perquè considerava que el cas per anul·lar l'adopció havia caducat. 

L'Audiència li dona la raó 
Després que el Jutjat desestimés la demanda, el veí de Banyoles i el seu advocat van interposar recurs a l'Audiència Provincial de Girona. I ara, li dona la raó en una interlocutòria. L'Audiència Provincial estima el recurs i ordena reobrir el cas. D'entrada, perquè sosté que el Jutjat de Família no podia admetre primer el procediment, i després tombar-lo.
"No pot variar la seva resolució dictant-ne una altra posterior de contradictòria", recull l'Audiència Provincial. A més, la interlocutòria també subratlla que el jutjat de família no pot emparar-se en què el cas havia caducat, perquè Joan Coll no sol·licita que se li anul·li l'adopció sinó fer constar que "aquells qui apareixen com el seu pare i la seva mare no són els seus progenitors biològics" i, en conseqüència, tirar endavant el canvi d'identitat al Registre Civil.
A més, l'Audiència Provincial de Girona concreta que el jutjat va tirar enrere la demanda sense ni tan sols "donar l'oportunitat al demandant" de defensar els seus arguments i, per tant, acreditar que, com ell creu, és un nen robat durant el franquisme. 

"Hem guanyat una petita batalla" 
En Joan Coll ha celebrat la decisió de l'Audiència Provincial assegurant que es tracta d'una "molt bona notícia". "No hem guanyat la guerra però sí una petita batalla", afirma. En aquest sentit, diu que ha lluitat durant vuit anys per intentar demostrar que la seva suposada adopció va ser il·legal. "Ara podrem anar a judici", afegeix.
La seva intenció és poder explicar davant d'un jutge el seu cas i que els seus pares adoptius, que segons diu mantenen que van adoptar-lo de manera legal, també donin explicacions. "Espero que no m'acabin condemnant a portar un nom que no és el meu sinó el d'unes persones que van comprar una cosa que no es pot comprar", afirma. "No estem parlant d'un cotxe o d'un objecte, sinó que van comprar una persona i li van fer viure una vida que no era", afegeix. Per tot plegat, demana no només poder portar els noms dels seus pares biològics sinó també que s'anul·lin els documents que acrediten una suposada adopció que considera "il·legal". 

Va arribar a Banyoles un any abans que el matrimoni presentés la demanda d'adopció  
L'afectat critica les dificultats que ha trobat al llarg del seu litigi judicial malgrat haver aportat "infinitat de proves". Entre elles, diu, el fet que entre la documentació recopilada hi constés que ell havia arribat a Banyoles un any abans que els seus suposats pares presentessin la demanda d'adopció.   

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada