Republicanisme en acció al Nord-est enfront autonomisme burgès (2a crònica)

Mariona Baraldés i Santi Llagostera. 

Arranquen a Mollet de Peralada el rètol Municipi de la República Catalana i furten una estelada. 

La pancarta posada pel CDR de Ceret, ha estat feta malbé.  

Ordenen detenir els dos regidors de la CUP del Ripollès que van tallar el Coll d'Ares el 8-N.   Mariona Baraldés i Santi Llagostera no han anat a declarar ni el 26 d'abril ni el 8 de maig.   

Presentació al Casal de Perpinyà del llibre Dies que duraran anys.   

Presentació a Girona del llibre Informe urgent des dels escons 4 i 5 a, amb Albano Dante Fachín i Benet Salellas, aquest dimecres al Casal independentista El Forn, escrit pels ex diputats Albano Dante Fachín i Àngels Martínez Castells.  

Pedagogia de la UdG, a favor de les llibertats. Ha fet públic un dur manifest on denuncia la repressió i defensa el dret de dissentir.   

Mobilitzacions avui arreu per protestar pels 7 mesos d’empresonament de Jordi Sánchez i Jordi Cuixart i per exigir la seva llibertat.    Concentració a la plaça de l’ajuntament de Figueres i també la plaça del Vi de Girona i com cada mes a Pineda de Mar.   

Fira de Girona posa en mans de serveis jurídics la polèmica de l'Exèrcit a l'Expojove.   

Dos espais de record a Riells per l’1 d’octubre i una placa a Sils.   

Més art independentista a Can Joanetes d’Olot i l’1-O marca a Girona l’exposició Capturant la realitat.   

Dissabte, a Vilafranca de Conflent, segon Concert per la llibertat a Catalunya Nord. Al primer concert que es va fer a Alenyà van assistir 600 persones i es van recollir 4.000 euros lliurats el passat diumenge a l'Associació Catalana pels Drets Civils.

   

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 16/05/2018   

Mollet de Peralada (Albera, Alt Empordà, comtat de Peralada).-   

Llegim al Setmanari Alt Empordà que durant la nit de diumenge a dilluns elements unionistes a Mollet de Peralada (Albera, Alt Empordà, comtat de Peralada) han arrancat el cartell Municipi de la República Catalana, instal·lat sota el rètol oficial del municipi, tot arrancant el pal que el subjectava i també han furtat una estelada.

El poble es troba a prop de la base militar Álvarez de Castro, en el cor de l’Albera. 

La pancarta posada pel CDR de Ceret, ha estat feta malbé  

Segons el diari rossellonès L’Indépendant el CDR del Vallespir denuncia que novament, durant la nit de dilluns a dimarts, la pancarta penjada a l’entrada de Ceret (Vallespir, comtat de Vallespir) per demanar l’alliberament dels presos polítics catalans, de nou, va ser feta malbé. “Sem tossuts i no renunciarem mai”. El CDR del Vallespir, anuncien que la tornaran a posar-la i afirma que són tossuts. 

Ordenen detenir els dos regidors de la CUP del Ripollès que van tallar el Coll d'Ares el 8-N 

Segons l’Agència Catalana de Notícies el Jutjat d'Instrucció Núm. 1 de Ripoll (Ripollès, comtat d’Osona) ha ordenat aquest dimecres detenir els dos regidors de la CUP del Ripollès investigats pel tall del Coll d'Ares (Molló, Ripollès, comtat d’Osona - Prats de Molló i la Presta, Vallespir, comtat de Vallespir) durant la vaga general del 8-N. La mesura s'ha pres després que els dos edils, Mariona Baraldés i Santi Llagostera, desobeïssin les dues citacions per declarar per un suposat delicte de desordres públics. El primer dia en què el Jutjat d'Instrucció els va citar, el 26 d'abril, els regidors van quedar-se a les portes de l'edifici, on hi havia unes 350 persones concentrades per donar-los suport. Aquell dia, van defensar que la protesta era "legítima" i que volien seguir fent "desobediència pacífica". El jutjat els va tornar a citar per al 8 de maig, però aquell dia tampoc es van presentar.

A la causa també hi ha investigades les alcaldesses de Vallfogona i Pardines, al Ripollès (comtat d’Osona) Carme Freixa (ERC) i Núria Pérez (IdP), i el regidor de Ripoll Roger Bosch (ERC). Ells sí que van entrar als jutjats el 26 d'abril, però es van negar a declarar. L'advocat que els defensa, Joan Boix, va demanar el sobreseïment de la causa en considerar que no havien comès cap delicte.

Segons ha confirmat l'advocada dels dos regidors de la CUP del Ripollès, Raquel Vilar, l'ordre s'ha emès aquest dimecres i "no els ha agafat per sorpresa" perquè segueix la línia "del que està passant arreu del país i amb totes les causes que hi ha obertes del 8-N". I ja avançat que quan es produeixi la detenció i els portin davant del jutjat, s'acolliran al dret a no declarar. 

Presentació al Casal de Perpinyà del llibre Dies que duraran anys 

Dissabte, 26 de maig, a les 18:00h, La Llibreria i el Casal de Perpinyà (Rosselló, comtat de Rosselló) us conviden a la presentació del llibre Dies que duraran anys, un llibre del fotoperiodista Jordi Borràs que recopila imatges i textos que narren els fets esdevinguts l'1 d'octubre del 2017 i les setmanes següents. Amb la presència de Jordi Borràs i el fotoperiodista nord-català Georges Bartolí. 

Presentació a Girona del llibre Informe urgent des dels escons 4 i 5 

Aquest dimecres el Casal independentista El Forn de Girona ha acollit la presentació del llibre Informe urgent des dels escons 4 i 5, escrit pels ex diputats Albano Dante Fachín i Àngels Martínez Castells. L'acte, coorganitzat entre El Forn i Òmnium Gironès,  ha comptat amb la presència d'Albano Dante Fachín i el també ex diputat (CUP-CC) i advocat gironí Benet Salellas. A continuació teniu el text de presentació del llibre, escrit pels dos autors: “L’Onzena Legislatura marcarà, sens dubte, la política catalana durant molt de temps. Trigarem anys a veure l’enorme magnitud d’uns fets que --al Parlament i al carrer-- van marcar per sempre la nostra societat. És per això que nosaltres --que vam ocupar els escons 4 i 5 d’aquell hemicicle-- hem volgut fer aquest informe urgent. Un retiment de comptes, tant si ens vàreu votar com si no. Creiem que calia una mirada enrere per poder seguir mirant endavant. La pregunta és a tot arreu: I ara, què? Després d’anys de mobilitzacions, d’escomeses parlamentàries, de la repressió, del 155 i, sobretot, després dels fets d’octubre, milions de persones a Catalunya ens preguntem: I ara, què? Cal trobar una resposta. I s’ha de fer col·lectivament sobre allò que vam fer junts i juntes l’1-O, el 3-O i en totes les manifestacions de llum i de solidaritat que han omplert tots els racons de Catalunya. Cal reflexionar des de valors republicans, d’igualtat i en llibertat, interpel·lant tota la gent demòcrata de tots els pobles. Avui, milions de persones a Catalunya teixeixen, pas a pas, una proposta insubmisa basada en la defensa dels drets humans, de la cultura, dels serveis públics, de l’habitatge i del dret col·lectiu a viure en valors feministes i acollidors. Volem decidir-ho tot. Davant la proposta de «rendició o rendició» que se’ns imposa, volem contribuir amb aquest «Informe urgent» a seguir connectant els carrers amb les sales de plens dels ajuntaments i les places amb l’hemicicle del Parlament. Esperem que us sigui útil.”  

Pedagogia de la UdG, a favor de les llibertats  

Llegim en la premsa convencional gironina que el Departament de Pedagogia de la Universitat de Girona (UdG) ha fet públic un manifest com a reacció davant “la situació d’involució democràtica que afecta el país” i per defensar “el dret d’opinar i de dissentir com a pilars fonamentals de qualsevol societat democràtica”.

El manifest que s’ha fet públic parteix dels principis de la UdG, recollits en els seus estatuts: llibertat, justícia, solidaritat i cultura de la pau. És per això que és rebutja l a involució democràtica que viu el país amb judicis arbitraris, en presons preventives, persecucions polítiques d’actes en què les persones fan ús de la llibertat d’expressió pacífica i cívica, en l’acusació absolutament infundada d’adoctrinament als centres educatius. En el manifest també es fa incidència en la confusió i manipulació premeditada d’una part de la informació al servei de la construcció d’un relat interessat i al maltractament rebut pels mitjans de comunicació que intenten donar una visió completa i objectiva dels fets que estan succeint; l’ús de la repressió per via policial i judicial i la progressiva pèrdua de garanties de neutralitat i separació de poders dels diferents òrgans de l’Estat, a més del recurs a procediments de dubtosa legalitat amb la finalitat de reprimir una població que en tot moment s’ha expressat de manera cívica i pacífica i que sempre ha demanat un diàleg que li ha estat negat. I, finalment, es fa referència a la situació de desprotecció jurídica de les dones davant la violència i les agressions masclistes. 

Concentració a la plaça de l’ajuntament de Figueres  

Mobilitzacions avui arreu per protestar pels 7 mesos d’empresonament de Jordi Sánchez i Jordi Cuixart i per exigir la seva llibertat, la dels polítics catalans presos i retorn sense presó pels exiliats. Segons el Setmanari Alt Empordà a Figueres (Alt Empordà, comtat de Besalú) a concentració d’aquet dimecres al vespre s’ha fet a la plaça de l'ajuntament. En el cartell de reclam s'exposa: Set mesos sense vosaltres. Ni presó, ni exili. Us volem a casa. 

Concentració a la plaça del Vi de Girona  

S’ha fet una concentració a la plaça del Vi de Girona i s’ha decidit restituir els tòtems solidaris destruïts per elements unionistes, alguns d’aquests militants de Ciutadans. 

També a Pineda de Mar 

A Pineda de Mar (Alt Maresme, comtat de Girona) la concentració s’ha fet també davant l’ajuntament, com cada dia 16 de cada mes. 

Fira de Girona posa en mans de serveis jurídics la polèmica de l'Exèrcit a l'Expojove  

Segons informa l’Agència Catalana de Notícies durant la reunió del Patronat de Fira de Girona, la seva presidenta i alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, ha explicat als assistents la polèmica que es va generar amb l'estand de l'Exèrcit a l'Expojove. Entre d'altres, perquè després que el jutjat permetés que les forces armades anessin al saló sense uniforme --van enviar-hi personal civil-- sí que al mostrador van exhibir dibuixos on apareixia un soldat armat. Madrenas ha deixat clar que això contravé el codi ètic de Fira de Girona.

Però abans de prendre cap decisió --és a dir, si es torna a sancionar l'Exèrcit-- s'ha decidit elevar el cas als serveis jurídics perquè emetin un informe. "Per tant, ara s'estudiarà i després veurem què fer", ha conclòs Coralí Cunyat. 

Dos espais de record a Riells per l’1 d’octubre i una placa a Sils 

Dos municipis de la comarca de la Selva donaran el nom o, com a mínim, recordaran la jornada de l’1 d’octubre del 2017.

A Riells i Viabrea (la Selva, comtat de Girona), el Comitè de Defensa de la República (CDR), l’ANC i l’Ajuntament preparen per diumenge una festa en què batejaran un parc i una plaça amb el nom d’1 d’Octubre. L’alcalde de Riells i Viabrea, Josep Maria Bagot (ERC), explica que des de les entitats independentistes es va demanar al Consistori d’organitzar un acte commemoratiu de la jornada del referèndum. El Consistori hi dona suport i aprofitarà l’acte per donar nom a la plaça de l’escola bressol del poble --i al parc que hi ha al darrere--. La plaça és al davant de l’Escoleta i conflueix amb l’avinguda de la Selva, el carrer Barcelona i l’avinguda Moreneta. 

“Pilotes prohibides” 

D’aquesta manera, es farà efectiva la moció aprovada en el ple municipal del 26 de març --amb 10 regidors d’11 a favor--. Segons l’acord de ple, l’1 d’octubre “milers d’efectius” de cossos policials van desplegar-se per Catalunya, alguns dels quals amb “fusells llançadors de pilotes de goma, prohibides a Catalunya”. Aquell dia van votar 1.508 persones (un 50,23% del cens), un 94,6% de les quals van votar sí.

La Festa de la República començarà diumenge a les onze del matí amb la inauguració de la plaça i el parc. Hi assistiran, entre altres, la diputada Teresa Jordà (ERC), i el diputat Narcís Clara (Junts per Catalunya) així com els ex diputats Albano Dante Fachin i Eduardo Reyes, i familiars de presos polítics. Després de dinar, hi haurà una sobretaula d’experiències en la qual participaran Roger Español, el veí de Barcelona que va perdre un ull a Barcelona per una pilota de goma l’1 d’octubre, i el pallasso de Sant Joan de Vilatorrada (Bages) Jordi Pesarrodona, famós perquè va posar amb un nas de pallasso al costat d’un guàrdia civil durant els escorcolls a la conselleria de Governació el 20 de setembre. 

A Sils, una placa 

D’altra banda, a Sils (la Selva, comtat de Girona) van descobrir dissabte a la sala La Laguna una placa en record de l’1 d’octubre, amb aquesta inscripció: “En aquest edifici la ciutadania va defensar el dret a decidir l’1 d’octubre 2017.” Hi van prendre part representants dels tres socis de govern, incloent-hi l’alcalde, Martí Nogué (Independents de la Selva), i els dos grups de l’oposició, CiU i la CUP. Mesos enrere, ERC (soci de govern), la CUP i CiU van treballar per a una moció de censura al batlle perquè deien que Nogué no havia donat prou facilitats per votar. Al final, però, la iniciativa no va fructificar. 

Més art independentista a Can Joanetes d’Olot  

Un total de 180 peces de lona de PVC amb cartes que el mateix nombre d’olotins van escriure amb un retolador Edding negre el dia de Sant Jordi dirigides als presos polítics i als exiliats independentistes formen la segona reinterpretació del quadre La càrrega, de Ramon Casas. Està situat a l’esquerra de l’accés principal a Can Joanetes, seu de l’Ajuntament d’Olot. És el segon lliurament del projecte Sobrecàrregues, que lidera l’Assemblea d’Artistes de la Garrotxa i que té per objectiu denunciar la situació de repressió contra el moviment independentista i els seus líders i reclamar la seva llibertat o lliure retorn de l’exili. En aquesta ocasió, es tracta d’una obra col·lectiva, tipus collage, sobre sis panells de fusta, on l’artista Ester Jaume ha fet un dibuix simplificat del quadre de Ramon Casas a sobre del qual s’han fixat les 180 peces, que prèviament han estat retratades pel fotògraf Enric Roca.

Un panell informatiu recorda que La càrrega --el quadre és una de les peces més rellevants del Museu d’Olot-- és un crit de denúncia contra la repressió policial contra el poble indefens. Hi afegeix també que el poeta Narcís Comadira el va batejar com el Guernica particular. L’artista Claudi Casanovas va ser el protagonista del primer projecte, una recreació d’una actuació castellera. 

L’1-O marca l’exposició Capturant la realitat

La seu de Girona del Col·legi de Periodistes va inaugurar dilluns l’exposició Capturant l’actualitat, una selecció de les 174 imatges que es van presentar a la 9a edició dels Premis Carles Rahola de Comunicació Local. La mostra, coorganitzada per la Diputació de Girona, es pot visitar fins al 29 de juny. Les càrregues policials del dia 1 d’octubre centren inevitablement moltes de les imatges, igual que les manifestacions que van tenir lloc posteriorment com a resposta a aquesta violència i a l’aplicació de l’article 155. Una fotografia d’Aniol Resclosa n’és la guanyadora. 

Dissabte, a Vilafranca de Conflent, Segon Concert per la llibertat a Catalunya Nord  

Gadjo Lolo, Cris Cayrol, Maëlle Rouifred, Vicent Vila i Turquin, Eric el Català, Joan Ortiz i Mertixell Gené són alguns dels noms que actuaran en el Segon Concert per a la Llibertat el dissabte, 19 de maig, a Vilafranca del Conflent (Conflent, comtat de Conflent). El cicle de concerts que es fa a Catalunya Nord per demanar l’alliberament dels presos polítics és una iniciativa del col·lectiu Angelets de la Terra. Aquest cicle va començar l’1 d’abril a Alenyà (Rosselló, comtat de Rosselló) amb l’objectiu de denunciar la situació que “estan patint els catalans del sud del Pirineu”.

El programa d’activitats començarà a les vuit del vespre amb una sèrie d’actuacions de petit format on es destaquen els noms de Gadjo Lolo, Cris Cayrol, Maëlle Rouifed, Vicent Vila i Virgine Turquin, que presenta versions des d’Edith Piaf fins a Deep Purple en català. Tot seguit, hi haurà un segon escenari del concert amb la lleidatana Meritxell Gené, Eric el Català i Bablibo Medellín que acabaran amb el ritme frenètic de Lamp te Frigui.

Hi ha dos concerts més de prevists: a El Soler (Riberal de la Tet, Rosselló, comtat de Rosselló) i Pesillà de la Ribera (Riberal de la Tet, Rosselló, comtat de Rosselló). En el primer dels espectacles, que es va fer a Alenyà, els organitzadors van aconseguir recaptar 4.000 euros per a la causa.

El col·lectiu organitzador recorda que aquests concerts són una de les diverses mobilitzacions que es fan a Catalunya Nord en protesta per la situació política actual. L’objectiu, a banda de conscienciar, és recollir diners per ajudar als familiars dels presos i exiliats.