 |
| Imatge d'un dels vídeos de LiberaGerona on es veu un encaputxat retirant un llaç groc. |
El
PNB salva Rajoy a canvi d’inversions milionàries, tot quedant la
burgesia nacionalista basca com enemiga del poble català i de tots els
pobles oprimits del món.
Encaputxats de
LiberaGerona retiren llaços grocs de Farners i de Riudarenes. L'Ajuntament de Farrners denunciarà els fets a la policia.
L'alcalde de Celrà envia un llaç groc a Enric Millo. Assegura que l'Ajuntament continuarà permetent
que la gent pengi llaços grocs al poble.
El
CDR de Sant Pol de Mar il·lumina la nit amb el rostre dels presos polítics i els exiliats. El
CDR de la població no descarta repetir l'acció.
El
CDR de Girona pinta un mural amb la paraula 'Llibertat' al viaducte del tren.
L'acció es va dur a terme ahir a la tarda.
L’Ítaca s’enfila al Montgrí per la llibertat dels presos
polítics.
La Tallada d’Empordà recorda l'assalt de la Guàrdia Civil l'1-O amb una plaça.
Madrenas vol que l'Auditori de Girona no aculli més l'entrega dels premis Fundació Princesa de Girona.
L'alcaldessa de Girona ho proposarà al Patronat.
TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 25/05/2018
Farners/Riudarenes/ Maçanet de la Selva (La Selva, comtat de
Girona).-
Mariano Rajoy, amenaçat ara per una moció de censura a causa de la corrupció manifesta del
PP, de moment ja ha aconseguit que el Congrés dels Diputats
espanyol aprovi els pressupostos general de l’Estat per a aquest 2018.
Per aconseguir-ho, li calia la confirmació dels vots del
PNB, que estaven condicionats a l’alçament del
155 al Principat de Catalunya. Així, el
PNB salva Rajoy a canvi d’inversions milionàries, com ara el contestat ecològicament
TAV al País Basc, tot quedant la burgesia nacionalista basca com enemiga del poble català i de tots els pobles oprimits del món.
El PNB salva Rajoy a canvi d’inversions milionàries
Rajoy ha aconseguit que el Congrés dels Diputats espanyol aprovi els
Pressupostos General de l’Estat (PGE) per a aquest 2018. Per aconseguir-ho, li calia la confirmació dels vots del
Partit Nacionalista Basc (PNB), que estaven condicionats a l’alçament del 155 a Catalunya.
Encaputxats LiberaGerona retiren llaços grocs de Farners
i de Riudarenes
Segons un despatx de l’Agència Catalana de Notícies a les imatges que el grup ultra nacionalista
espanyol LiberaGerona ha penjat a les xarxes socials es veu com
persones amb la cara tapada arrenquen llaços grocs de faroles, arbres i
façanes d'edificis. En algun moment, fins i tot utilitzen escales. Als
municipis
de Santa Coloma de Farners i de Riudarenes (la Selva, comtat de Girona)
van enretirar els símbols la nit del 21 de maig i matinada del 22 però
en algunes imatges penjades també fan referència a altres indrets com
ara Maçanet de la Selva (la Selva, comtat de
Girona) i Fornells de la Selva (Gironès, comtat de Girona).
L'Ajuntament de Santa Coloma de Farners ha condemnat els fets per
Twitter, qualificant-ho d'actes vandàlics. "Manifestem el nostre
rebuig a les accions violentes realitzades la matinada del dia 22 de
maig a #SCFarners i Riudarenes, amb invasió d’edificis públics i
destrossa de pancartes,
llaços grocs i banderes estelades", es pot llegir en una de les
piulades, on es continua dient que "no es cansarem de reivindicar les
opcions pacífiques i democràtiques a la situació d’excepcionalitat
política que viu el país".
Per la seva banda, l'alcalde del municipi, Joan Martí, ha explicat que denunciaran els fets a la
policia per identificar els autors que van accedir a edificis públics de forma no autoritzada i "exigir responsabilitats".
Referent
a la carta que el delegat del Govern espanyol a Catalunya, Enric Millo,
ha enviat als alcaldes
de Catalunya per demanar-los que mantinguin la "neutralitat" als espais
públics, Martí considera que "parteix d'una falsa presumpció de
neutralitat". Al seu entendre, "l'espai públic és un espai per
manifestar-se i el que no és exactament neutral o igual és
que uns es manifestin i que d'altres facin callar aquestes
manifestacions", afegeix.
A Riudarenes "no volen perdre el temps" amb denúncies i avisen
que si treuen un llaç groc, en posaran dos, i si cal, dos-cents
Aquest grup ultra nacionalista espanyol, que es fa dir
LiberaGerona, i que actua de nit i a cara tapada també va retirar
llaços grocs i pancartes a favor dels presos a Riudarenes (la Selva,
comtat de Girona). L'alcalde del municipi, Jordi Gironès, confirma que
van arrencar
llaços grocs, estelades i van fer pintades a parets del municipi. També
ha posat l'exemple d'un mural que hi ha anant cap a la carretera de
Santa Coloma de Farners per commemorar els fets de la Guerra dels
Segadors que també ha quedat malmès per pintades.
"Més que feixisme jo diria que és de retardats mentals", ha afirmat.
Jordi Gironès creu que aquests tipus "d'escamots" estan "subvencionats"
per algú i que "la policia ho tindria relativament fàcil per esbrinar"
els autors, tenint en compte que ells mateixos
pengen les imatges del que fan. És per això que no tenen previst
denunciar els fets tot dient que "no perdran el temps amb aquests
personatges". I avisa que si treuen un llaç groc, en posaran dos, i si
cal, dos-cents.
Per altra banda, Jordi Gironès ha tret importància a la carta que ha enviat als alcaldes el delegat
del Govern espanyol tot dient que "no li preocupa ni tampoc li interessa" el que hi pugui dir.
L'alcalde de Celrà envia un llaç groc a Enric Millo
L'alcalde
de Celrà (Baix Ter, Gironès, comtat de Girona), Dani Cornellà (CUP), ha
enviat un llaç
groc al delegat de l'Estat, Enric Millo, per recordar-li "cada dia que a
Catalunya tenim presos polítics i persones exiliades". L'ha adjuntat a
la carta de resposta que li ha tramès després de rebre la que Millo ha
enviat a tots els alcaldes.
A l'escrit, Dani Cornellà admet que Catalunya ha viscut "una ruptura de la convivència". Però li
recorda a Millo que, precisament, és l'Estat qui "la va ocasionar" amb la "violència extrema" de l'1-O.
A més, assegura que tots els "enfrontaments" posteriors que hi ha hagut
els han motivat, precisament, grups "d'extrema
dreta espanyolista" o aquells qui es dediquen a arrencar llaços i
altres elements de color groc. I fins i tot, li posa exemples que ha
viscut en primera persona.
Per
últim, l'alcalde li fa saber al delegat de l'Estat que l'Ajuntament de
Celrà continuarà permetent
que la gent pengi o pinti llaços grocs "per tot el poble" per expressar
"el seu dolor davant un fet tan indigne i poc democràtic com és
empresonar polítics".
"Dolor davant un fet indigne"
Dani
Cornellà també li fa saber a Enric Millo que des de l'Ajuntament es
continuaran permetent els
llaços i altres elements grocs "arreu del municipi". De fet, en
diversos punts del poble hi ha llaços pintats a l'asfalt amb les
paraules 'Ara
República' i també --per posar exemples-- tots els fanals de la travessera de la
C-66 tenen lligades cintes de color groc. Cornellà subratlla que
els llaços són "llibertat d'expressió" i que l'Ajuntament, obeint el
mandat popular, no s'oposarà que la ciutadania "expressi el seu dolor
davant un
fet tan indigne i poc democràtic" com és "empresonar polítics i
representants d'entitats civils que defensen el dret internacional a
l'autodeterminació". "És totalment comprensible", puntualitza l'alcalde
de Celrà.
El
CDR de Sant Pol de Mar il·lumina la nit amb el rostre dels presos polítics i els exiliats
Segons informa
VilaWeb la façana de l’ermita de Sant Pau de Sant Pol de Mar (Alt
Maresme, comtat de Girona) es va convertir la nit de dimecres a dijous
en una gran pantalla per a denunciar la repressió de l’Estat espanyol.
Sobre
les parets blanques de l’ermita, situada en el punt més alt del
municipi, s’hi han projectat els rostres dels dirigents independentistes
empresonats i exiliats. L’acció, organitzada pel
CDR de Sant Pol de Mar, ja es va fer a principis de maig i no es descarta que es torni a repetir.
L’ermita
de Sant Pau, construïda el segle XI, és l’element més simbòlic del
poble. Des de dalt del
turó es té una gran panoràmica de la costa del Maresme i les vistes
arriben fins a Montjuïc. Un lloc perfecte per fer un homenatge emotiu a
les persones represaliades.
La violència, des de l'extrema dreta espanyolista
Per
últim, a la carta de resposta, Dani Cornellà critica que Millo incorre
"en un seguit de mentides"
quan assegura que els llaços grocs a places i carrers de pobles i
ciutats són els que provoquen la ruptura de la convivència.
"Precisament, qui ho fa són grupets d'extrema dreta espanyolista",
explica l'alcalde.
I
aquí, Cornellà li posa a Enric Millo exemples que ha patit ell mateix.
"Tornant d'una concentració a Girona per demanar la llibertat dels
presos polítics, un d'aquests grupets va intentar agredir-me a mi i a
d'altres persones pel sol fet de portar banderes grogues", diu l'alcalde
a la carta. I hi afegeix: "Per les xarxes socials, m'han faltat al
respecte i m'han amenaçat pel sol fet de defensar
la democràcia".
A més, a l'escrit, Dani Cornellà també li recorda al delegat de l'Estat que a Celrà un grup de "nacionalistes
espanyols" va dedicar-se de matinada a robar "tots els elements grocs que van trobar", van fer pintades de
'Viva España' i van enganxar adhesius amb aquesta frase
"en parets públiques i privades". "Totes aquestes accions incíviques i
contra la llibertat d'expressió les van fer de
nit i encaputxats", diu l'alcalde a la carta, fent-li saber al delegat
de l'Estat que ja ho ha denunciat
als Mossos d'Esquadra. "Realment
hi ha persones que volen trencar la convivència i generar violència,
com vostè pot comprovar", afegeix a la missiva de resposta.
Finalment,
Dani Cornellà li explica a Enric Millo que, per vetllar per la
convivència i la cohesió,
l'Ajuntament aplica "totes les mesures necessàries" per al bé dels
celranencs. Entre aquestes, garantir el dret a l'habitatge, a no patir
pobresa energètica, que els infants gaudeixin d'activitats
extraescolars, a la igualtat efectiva o a gaudir d'uns serveis
públics de qualitat. I tot això, conclou, "independentment de les lleis
que impugnen, suspenen o anul·len des de Madrid".
El CDR de Girona pinta un mural amb la paraula 'Llibertat'
al viaducte del tren
El
Comitè de Defensa de la República de Girona va protagonitzar
dimarts a la tarda una actuació en el mur de suport del viaducte del
tren a la ciutat que passa pel passeig José Canalejas, just al costat de
l'aparcament
habilitat per autocars que ressegueix el riu Onyar.
L'acció consisteix en un mural que resa la paraula 'Llibertat'. Aquesta és la darrera que té lloc
després que el 9 de maig a la nit el CDR va il·luminar la façana
de la catedral de Girona projectant damunt de la façana una bandera
estelada i el text "Jo també vaig tallar les vies" en suport a Emanuel
Donoso,
investigat pel tall de vies a l'estació del
TAV durant la jornada de vaga general del
8-N.
L’Ítaca s’enfila al Montgrí per la llibertat dels presos
polítics
Llegim a diari
ARA que la
6a Pujada al Castell del Montgrí, que tindrà lloc diumenge a partir
de les 9 del matí, vol ser un crit a favor de la llibertat d’expressió i
en solidaritat amb els presos polítics.
Òmnium Cultural i l’ANC col·laboren en l’organització de l’esdeveniment, en què participaran familiars de Dolors Bassa (ERC i
UGT), de Torroella de Montgrí (Baix Ter, Baix Empordà, comtat d’Empúries), empresonada al centre penitenciari d’Alcalá-Meco.
Roger Mas, Àlex Torío, la
Black Music Big Band i l’Escola
Municipal de Música de Torroella de Montgrí actuaran dalt del
castell, i l’escriptora i periodista Empar Moliner serà l’encarregada de
llegir el manifest reivindicatiu de la jornada.
Durant l’activitat, els fills de Dolors Bassa, Pau i Bep Surroca, i la seva germana, Montse Bassa,
prendran la paraula i presentaran l’Associació
Catalana pels Drets Civils (ACDC).
Els
participants en la marxa realitzaran una “acció groga” dalt del castell
empordanès. Vestits amb
samarretes grogues i proveïts de cartolines del mateix color, ajudaran a
crear un mosaic que tenyirà de groc la fortalesa baix-empordanesa.
L’organització farà una foto aèria d’aquest moment per immortalitzar
aquesta iniciativa.
El preu de la
6a Pujada al Castell del Montgrí és de 15 euros, que inclou dinar i tast de vins de la
DO Empordà. Els dos euros de la comissió de la venda d’entrades
es destinaran a la caixa de solidaritat, que ajuda econòmicament tant
els cantants com els polítics encausats o empresonats i les seves
famílies.
Concert per la Llibertat a Vilafranca de Conflent
Els organitzadors del
Concert per la Llibertat, fet a Vilafranca de Conflent (Conflent, comtat de
Conflent), el
Col·lectiu Angelets de la Terra, ens informen que el concert va
reunir unes 400 persones, i van recollir 3.000 euros, els quals aniran a
les famílies dels presos i exiliats polítics catalans. Que durant el
concert, Ramon Faura va llegir una carta que li
havia enviat el pres polític Jordi Cuixart (Òmnium Cultural) i que també van prendre la paraula diverses persones, entre les quals Josep Puigvert, director de la Casa de la Generalitat
a Perpinyà (Rosselló, comtat de Rosselló), i el conseller departamental Nicolàs Garcia (PCF).
La Tallada d’Empordà recorda l'assalt de la Guàrdia Civil
l'1-O amb una plaça
Llegim
en la premsa convencional comarcal que l'assalt de la Guàrdia Civil a
l'Ajuntament de la Tallada
d'Empordà (Baix Ter, Terraprim, Baix Empordà, comtat d’Empúries) el
matí del passat 1 d'octubre, d'on van arrabassar l'única urna que hi
havia pel referèndum d’autodeterminació, va posar en alerta la resta de
municipis de la comarca. No obstant això, aquí
es va aturar l'intent per parar la celebració de la votació al Baix
Empordà. Aquell dia, davant les imatges corrent per les xarxes socials
de l'entrada per la força de la Guàrdia Civil a l'Ajuntament de la
Tallada de l’Empordà per endur-se'n l'urna, tothom
mostrava incredulitat per aquesta intervenció en un municipi que no
arriba als 500 habitants. No s'ho pensaven ni a la Tallada d’Empordà,
recordava ahir la primer tinenta d'alcalde, Maria Dolors Guàrdia.
Hi
ha imatges gravades des de l'exterior del consistori, on es veuen veïns
de la Tallada recriminant
l'actuació als agents de la Guàrdia Civil que custodiaven la porta un
cop ja l'havien esbotzat, i taules preparades per a l'ocasió per
menjar-hi en el que havia de ser una celebració.
A partir d'ara, aquesta plaça, que no tenia nom i que anteriorment havia estat el pati de l'escola,
s'anomenarà Plaça de l'1 d'Octubre de 2017.
L'Ajuntament
n'ha aprovat recentment aquesta denominació, però la placa no és
col·locarà fins a l'1
d'octubre d'enguany. La primera tinenta d'alcalde va explicar que volen
fer un petit acte, els detalls del qual encara s'han de concretar.
Amb
aquest nom a la plaça, l'Ajuntament vol «homenatjar les persones i els
valors que van defensar
aquell dia i que ens regeixen com la llibertat i la democràcia», va
afegir Maria Dolors Guàrdia. La placa podria complementar-se amb algun
panell que informi del que va passar en aquell lloc l'1 d'octubre de
2017.
La
regidora va exposar que «mai ens hauríem pensat que vindrien per una
urna», la qual tenia una
quarantena de vots quan la Guàrdia Civil se la va endur. «No sabem per
què, però vam rebre», lamentava. Maria Dolors Guàrdia va expressar que
«el poble recorda aquells fets com el primer dia, perquè és un fet molt
important; si bé ara ja ha minvat l'estat
de xoc, de nerviosisme, perquè aleshores la gent va quedar afectada».
En aquest sentit, va precisar que el sentiment que ara tenen les veïnes i
els veïns del municipi «no és de ràbia cap a la Guàrdia Civil ni cap a
ningú, però sí que hi ha indignació de sentir-nos
trepitjats».
Arran de l'entrada violenta dels agents a l'Ajuntament, van comptabilitzar danys per valor de 1.400
euros, pels quals van interposar una denúncia.
També ha interposat una querella per les lesions causades per la Guàrdia Civil aquell dia.
Vic ha de penjar la bandera monàrquica espanyola al balcó
de l'ajuntament
Segons
informa l’Agència Catalana de Notícies l'Ajuntament de Vic (Osona,
comtat d’Osona), ahir a
primera hora de la tarda, va col·locar la bandera espanyola al balcó de
la Torre del Rellotge. Ho va fer en compliment d'una sentència judicial
que va arribar al consistori el passat 15 de maig. Els fets es remunten
a l'any 2012, quan
Manos Limpias va denunciar que l'Ajuntament de Vic no tenia la bandera espanyola a la façana principal.
L'alcaldessa Anna Erra s'enfronta a la inhabilitació per
l'exercici de càrrec públic si no acata la decisió judicial ferma
La
sentència judicial ferma per aquells fets va sortir el 14 d'agost de
2017, però fins fa uns dies
no s'ha rebut el requeriment d'execució. La bandera monàrquica
espanyola s'ha instal·lat en un pal al costat de la senyera i la bandera
de la ciutat, acompanyada amb una pancarta on es pot llegir que la
bandera estatal penja en aquest ajuntament per imposició
del Govern central i en compliment d'una sentència judicial.
Si
l'alcaldessa, Anna Erra, no hagués acatat la decisió judicial s'hauria
pogut enfrontar a un delicte
de desobediència greu amb multes i penes d'inhabilitació. A partir
d'ara, les tres banderes compartiran façana amb l'estelada, que
continuarà penjada al balcó. Des del Consistori han explicat que durant
sis anys han estat treballant i valorant amb els assessors
totes les opcions jurídiques per evitar haver de complir i executar la
sentència, seguint també les indicacions de l'Associació
de Municipis per la Independència.
L'alcaldessa ha explicat que ho han intentat tot, fins que ha arribat el moment en el qual l'incompliment
podia comportar multes.
Madrenas vol que l'Auditori no aculli més l'entrega dels
premis Fundació Princesa de Girona
L’Agència Catalana de Notícies informa que l'Auditori
- Palau de Congressos ja ha denegat el permís perquè aquest 2018 els premis anuals que atorga la
Fundació Princesa de Girona (FPdGi), i que presideixen els reis d'Espanya, se celebrin a l'equipament. El motiu: les obres que es faran a
Fira de Girona per obrir una nova façana que doni a la Devesa, i
que suposaran que la zona estigui empantanegada a finals de juny (la
data en què s'entreguen els guardons).
Ara, però, l'alcaldessa de Girona vol fer un pas més enllà. Per això, proposarà al
Patronat de l'Auditori - Palau de Congressos que no permeti que la
FPdGi celebri més l'entrega de premis al lloc. "És un equipament
municipal", recorda Madrenas. Per a l'alcaldessa, no és de rebut que una
entitat privada que presideix Felip VI faci servir l'Auditori
per als guardons, perquè la Casa Reial "no ha actuat de manera lleial amb Catalunya".
El Borbó, persona
non grata a la ciutat de Girona
Madrenas recorda que el ple municipal va declarar el monarca persona
non grata a la ciutat per àmplia majoria. Precisament, pel
discurs "inapropiat i absolutament de part" que el rei d'Espanya va fer
després de l'1-O, "en què més que resoldre
el conflicte allò que va fer va ser potenciar-lo", diu l'alcaldessa de Girona.
"Infumable i antidemocràtic"
Madrenas explica que això no té res a veure amb la raó de ser de la
Fundació, que fomenta l'emprenedoria entre els joves. "En absolut
hem posat en entredit la finalitat d'aquesta entitat privada, sinó
l'actuació de la Casa Reial, que és on en recau la seva presidència",
insisteix
l'alcaldessa. "En cap cas entorpirem la feina de la
Fundació si acaba essent útil per al territori, però allò que no
podem acceptar en cap cas és aquell discurs absolutament infumable i
antidemocràtic", explica referint-se a les paraules del Borbó després
del referèndum. "Per tant, entenc que no s'han de
cedir espais públics a la Fundació perquè hi faci actes institucionals", subratlla Madrenas.
L'alcaldessa diu que, amb el seu discurs, Felip VI "només" es va posar "de part d'uns" i que, per
tant, "no entenem que estigui legitimat com per cedir-li un espai". I reitera que la moció que el va declarar persona
non grata expressa "una àmplia voluntat ciutadana perquè es procedeixi d'aquesta manera".
Ara, però, correspondrà als patrons de l'Auditori
- Palau de Congressos decidir si la proposta de l'alcaldessa tira endavant. Ella, precisament pel seu càrrec, és qui ostenta la presidència del
Patronat. L'entitat té com a patrons la Diputació de Girona, la Generalitat de Catalunya, la
Cambra de Comerç,
Hipercor-El Corte Inglés, La Vanguardia, la
Fundació Metalquimia,
Estrella Damm i l'Obra
Social 'la Caixa'.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada