Joan Montseny (Federico Urales) va ser alliberat de la reclusió a Sant Llorenç de Cerdans el febrer de 1939 gràcies al certificat de residència que Paul Reclus li lliurà i es va poder instal·lar a Montpeller en un alberg d’ancians refugiats d’Espanya que havia establert la Francmaçoneria, on s’albergava Reclus.
Paul Reclus:
El 25 de maig de 1858 neix a Neuilly-sur-Seine (Alts del Sena, Illa de França) el militant
anarquista, enginyer, professor i francmaçó Paul Reclus, també anomenat
Georges Guyou. Fill d'Élie, els primers anys de la seva vida els va passar en la «gran família» dels Reclus.
Quan la Comuna de París va ser anihilada en 1871 es va haver d'amagar un temps abans de reunir-se
amb els seus familiars a Suïssa.
En
1877 tornà a París (Illa de França) on farà uns brillants estudis i
esdevindrà enginyer en 1880,
ocupant aquesta funció en diverses indústries, especialment a Bessèja
(Alès, Gard, Occitània), i haurà de dimitir en nombroses ocasions del
càrrec per haver fet costat als vaguistes.
Propagandista de l'anarquisme, partidari de la conquesta individual i de la propaganda pel fet, serà
després de la instauració de les Lois Scélérates (Lleis Perverses), entre 1893 i 1894, inculpat en el «Procés dels Trenta»; però
es va refugiar a Londres (Anglaterra), on viurà un temps en una petita comunitat anarquista.
En 1895 s'establí a Escòcia, on treballà com a cartògraf i després com a professor.
En 1903 Élisée Reclus el demana i s'estableix a Bèlgica per ajudar a acabar l'edició de
L'Home et la Terre, tasca que assumirà fins a 1908, després de la mort del seu oncle.
Autoritzat a retornar a França en 1914, serà un dels signataris del «Manifest
dels Setze», de caire intervencionista vers els estats aliats, que
també signà Joan Montseny, en aquell moment de la Primera Guerra Mundial
interimperialista.
En 1919 s'establí a Dordonya i després a Montpeller (Erau, Occitània), on es lliurarà a treballs
científics.
En 1925 funda, amb el Dr. Marc Pierrot, el periòdic anarquista
Plus Loin, que apareixerà fins a 1939.
En 1937 va participar en la
Solidaritat Internacional Antifeixista (SIA) i en diversos organismes d'ajuda als anarquistes espanyols durant la Guerra Civil.
Joan Montseny (Federico Urales)
va ser alliberat la reclusió
a Sant Llorenç de Cerdans (Canigó, Alt Vallespir, Vallespir) el febrer
de 1939 gràcies al certificat de residència que Paul Reclus li lliurà i
es va poder instal·lar a Montpeller en un alberg d’ancians refugiats
d’Espanya que havia establert la Francmaçoneria,
on s’albergava Reclus, que pertanyia a la Lògia
Les Elus d’Hiram del
Gran Orient de França (GODF), de París, a la qual també havien estat afiliats el seu pare, Élie (iniciat aquet anarquista en la Lògia
La Renaisance, de Parí, a principis de la dècada de 1860) i el seu oncle, Élisée (iniciat també en
La Renaisance l’11 de març de 1868). Una altre oncle, Paul també es va iniciar a París aquells anys anteriors a la proclamació de la
Commune. La seva tia, Marthe-Noémie Reclus , molt relacionada amb
André Léo (la comunarda Léodile Berà, casada amb Grégoire Champseix),
l’any 1869 a casa seva es va fundar la «Société
[mixta] de revendication des droits de la femme».
Entre les seves obres podem destacar
L'Anarchie et l'Église (1901),
La Mano Negra (1903),
Étude sur un cas de conscience (1911),
Questions de tolérance et d'éducation (1911),
Absolu et relatif (1916),
Les Frères Élie et Élisée Reclus, ou Du protestantisme à l'anarchisme
(1964, pòstum).
Paul Reclus va morir el 19 de gener de 1941 a Montpeller.
Existeix el
Museu Etnològic Paul Reclus a Doma (Dordonya, Nova Aquitània,
Occitània) instal·lat en una vil·la dels segles XV a XVIII, on es
recullen els records d'aquest intel·lectual i de la història local i
regional de la zona
(eines, reconstrucció d'oficis, sobre la Gran Guerra, etc.).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada