Garcia Cañizares, Jordi Castells, Jonathan Jorba, Víctor Terradellas i Joaquim Ferrer s'han negat
a declarar davant del jutge instructor.
Macro operació policial pel desviament de subvencions de la Diputació de Barcelona.
Els projectes que van rebre subvencions no s'haurien fet i
haurien creat empreses per cobrar i elaborat factures falses, cosa que
va denunciada pel grup
CUP-Poble Actiu i la
CGT a la Diputació de Barcelona.
Dues fundacions de Girona, vinculades a la trama corrupta:
Plataforma Educativa i la
Fundació Privada Utopia haurien rebut tres subvencions valorades en
més de 150.000 euros de la Diputació de Barcelona que «no reunien els
requisits per ser abonades» Es tracta de dos projectes al Marroc i d'un a
l'Uruguai, amb «resultats poc tangibles».
La investigació identifica l'alcalde de Tordera, Joan Carles Garcia, i Jordi Castells, un dels responsables
de Relacions Internacionals de la Diputació de Barcelona, com el
nexe entre les dues entitats i la xarxa organitzada que presumptament
hauria desviat fons públics.
TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 25/05/2018
Girona (Gironès, comtat de Girona).-
L’Agència
Catalana de Notícies i EFE informen que el magistrat del
Jutjat d'Instrucció Número 1 de Barcelona ha deixat aquest divendres al migdia en llibertat amb càrrecs els cinc principals detinguts aquest dijous per la
Udef del Cos Nacional de Policia del Regne d’Espanya en una
operació contra suposades subvencions irregulars atorgades per la
Diputació de Barcelona per a la cooperació amb el Tercer Món.
Joan Carles Garcia Cañizares, alcalde de Tordera (Alt Maresme, comtat de Girona); Jordi Castells,
subdirector general de Cooperació Local de la Generalitat de Catalunya; Jonathan Jorba, ex cap de l'Oficina
de Cooperació de la Diputació de Barcelona; Víctor Terradellas, president de la fundació
CATmón; i Joaquim Ferrer, ex directiu de
Pimec, s'han negat a declarar i han quedat lliures sense cap
tipus de mesura cautelar, com la resta de la trentena d'arrestats ahir
dijous.
La
causa, en la que hi ha en aquests moments 33 persones amb la condició
d'investigats, està declarada
secreta i, segons fonts jurídiques, encara trigarà molt a aixecar-se el
secret. No obstant això, les interlocutòries per ordenar els escorcolls
donaven molts detalls de la investigació, oberta pels delictes de
malversació de fons públics, frau de subvencions,
negociacions prohibides a funcionaris, falsedat documental i tràfic
d'influències.
En sortir, cap dels investigats ni els seus advocats ha volgut fer declaracions, excepte l'advocat
de CDC Francesc Sánchez, que ha anat a rebre Terradellas després que quedés en llibertat. Ha assegurat que el president de la
Fundació CATmón no va cometre "cap irregularitat" i que "només
apareix en un expedient", que és "de 20.000 euros". "I evidentment això
no va d'expedients administratius", ha afegit Sánchez als periodistes,
sense aturar
el pas. A la Ciutat de la Justícia, a la sortida, també l'esperava
Judit Aixalà, que és la seva parella i que aquest dijous també va ser
detinguda en el marc de l'operació.
Els projectes que van rebre subvencions no s'haurien fet
i haurien creat empreses per cobrar i elaborat factures falses
La
Policia Nacional espanyola va detenir ahir 30 persones, tres a Girona,
en una operació per presumpte
frau de dos milions d'euros en subvencions de la Diputació de
Barcelona, uns diners destinats a prestar assistència tècnica a països
en vies de desenvolupament i que no haurien arribat als beneficiaris.
Els
agents van fer 14 escorcolls en despatxos de seus de la Generalitat i
de la Diputació de Barcelona,
entitats sense ànim de lucre, domicilis particulars i empreses que
haurien estat afavorides amb més de dos milions de diner públic
destinats a la cooperació al desenvolupament de tercers països. Entre
els detinguts hi havia l'expresident de la Diputació de
Barcelona, Salvador Esteve --que va quedar lliure amb càrrecs--,
l'alcalde de Tordera, Joan Carles Garcia, l'exdirector de
Relacions Internacionals de la Diputació de Barcelona i subdirector general de
Cooperació Local de la Generalitat, Jordi Castells, qui va ser secretari de
Relacions Internacionals de
CDC, Víctor Terradellas i, a Girona, Josep Pascual, de la
Plataforma Educativa.
Se'ls imputa la presumpta comissió dels delictes de prevaricació, tràfic d'influències, malversació
de fons públics, falsedat documental i frau de subvencions.
La investigació va arrencar de denúncies anònimes però també
de la CUP-Poble Actiu i la Secció Sindical a la Diputació de la CGT
En l'operació policial, anomenada
Estela, hi van participar prop de 500 agents i estava dirigida pel
Jutjat d'Instrucció Número 1 de Barcelona i la
Fiscalia Anticorrupció. La investigació va arrencar fa dos anys arran de denúncies anònimes però també de la
CUP-Poble Actiu i la
Secció Sindical a la Diputació de la CGT, que van denunciar que l'àrea de
Relacions Internacionals de la Diputació de Barcelona hauria
atorgat subvencions i adjudicat contractes per la via de la concessió
directa a empreses afins entre els anys 2012 i 2015.
Segons els investigadors, dues entitats,
CATMón i
IGMAN, totes domiciliades a la mateixa adreça de Barcelona, haurien
rebut entre el 2011 i el 2015 més de 10 milions procedents de diferents
organismes públics catalanes, entre ells la Diputació de Barcelona. Per
això sospiten que el presumpte frau podria
ser més elevat.
La
majoria dels projectes per a la cooperació internacional als quals
estaven destinats els diners
no es van portar a terme, i s'haurien creat empreses expressament per
al cobrament de les subvencions, informes finals «copiats literalment
d'Internet», factures falses i activitats pressupostades no realitzades.
Segons els investigadors, els diners de les subvencions transitaven suposadament «de forma anòmala»
entre els comptes bancaris d'IGMAN,
Catmón i la societat mercantil DISCATIMAT S.L. per ser
reintegrat en efectiu, destinat a sufragar les despeses de l'activitat
de l'entramat criminal o per acabar en comptes personals dels
investigats. Una quinzena
de detinguts van quedar el mateix dijous amb llibertat amb càrrecs.
Esteve estava a l'espera de ser citats pel jutge i alguns han passat
avui a disposició judicial. Entre els detinguts també hi havia
responsables de
Pimec, la seu de la qual a Barcelona també va ser escorcollada, així com directius de fundacions, associacions i empreses catalanes.
Ahir
es van fer escorcolls en municipis, com Barcelona (Barcelonès), Girona
(Gironès, comtat de Girona),
Falset (Priorat), Reus (Baix Camp), Mataró (Baix Maresme), Manresa
(Bages), Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental), Arenys de Mar (Alt
Maresme, comtat de Girona), les Preses (la Garrotxa, comtat de Besalú),
Tordera (Alt Maresme, comtat de Girona) o Cabrils
(Baix Maresme).
Escorcoll a la seu de Plataforma Educativa de Girona i la
Fundació Utopia
A Girona van escorcollar a la seu de
Plataforma Educativa de Girona --agrupació destinada a ajudar la ciutadania en situació de risc-- i van detenir el director general, Jordi Pascual, i la
Fundació Utopia, al mateix edifici.
Escorcoll a l'empresa IGFA
A les Preses, van escorcollar l'empresa
IGFA i detenir dos socis que van quedar lliures.
Dues fundacions de Girona, vinculades a la trama corrupta
Llegim al
Diari de Girona que les investigacions en el marc de l'operació
Estela, instruïda per un jutjat de Barcelona, dirigida per la
Fiscalia Anticorrupció i executada per la Policia Nacional
espanyola, apunten que alts càrrecs de la Diputació de Barcelona haurien
participat en un «entramat criminal» dedicat a desviar «més de dos
milions [d'euros]»
de diner públic per a projectes cooperació internacional cap a empreses
i entitats vinculades a l'extingida
Convergència Democràtica de Catalunya (CDC).
Dues entitats assentades a Girona,
Plataforma Educativa i
Fundació Privada Utopia --la primera és la matriu de la segona--,
amb seu al número 7 del carrer Garrotxa, al barri de Santa Eugènia, són
investigades en aquest cas.
Ahir, set hores d'escorcolls a les oficines de les dues fundacions van acabar amb el gerent de
Plataforma Educativa, Jordi Pascual Pèlach, detingut.
Els investigadors observen «irregularitats» en tres subvencions concedides per la Diputació de Barcelona
entre els anys 2012 i 2014: dues, valorades en 67.391 i 35.689,92 euros, les va rebre
Plataforma Educativa per impulsar projectes al Marroc i
l'Uruguai. L'altra, de 47.120 euros, va ser atorgada per a un projecte
de renovació urbana a Mediouna, també al Marroc. Plegats, els ajuts
sumen 150.200,92 euros.
Tres expedients: «Incompliment barroer del procediment administratiu»
De
l'examen dels expedients dels ajuts «es desprèn un incompliment bastant
barroer del procediment
administratiu», assenyalen les diligències prèvies del Jutjat
d'Instrucció Número 1 de Barcelona. Els tres projectes de cooperació
de Plataforma Educativa i
Fundació Privada Utopia que investiga la justícia mantenen vincles
amb polítics convergents-demòcrates, com ara Joan Carles Garcia, alcalde
de Tordera i alt càrrec de la Diputació de Barcelona. En tant que
representant del seu municipi, figura en el «parteneriat»
dels projectes: Garcia, que també fa formar part de l'«òrgan
col·legiat» que va valorar la concessió dels ajuts.
Sobre
la participació de l'Ajuntament d'Igualada en una de les entitats
investigades, una notificació
oficial signada per la secretària municipal, amb data d'avui,
divendres, 25 de maig afirma: «No consta que ni el senyor Marc Castells
(...) ni l'Ajuntament siguin patrons de la Fundació Privada Utopia».
Fonts consultades pel
Diari de Girona atribueixen les afirmacions que fa la
UDEF en les diligències a un «error» comès pels investigadors.
Moviments sospitosos: pagaments de factures a comptes personals
En
les diligències policials s'especifica que en les tres subvencions «els
tècnics de la Diputació
van advertir de diverses irregularitats» i que fins i tot «es van fer
anotacions manuscrites per indicar els errors observats»; que en algun
dels projectes impulsats al Marroc «es presenten factures d'una
societat» d'aquell país corresponents a activitats
«que hauria d'haver dut a terme el Govern local preceptiu» i que Gerard
Puig Valls --nebot de Joaquim Ferrer Serra, director internacional de
la patronal
Pimec fins el 2014 i fundador de les empreses
Sestratègic i
Konsector, investigades en el cas-- presenta una factura a la
Fundació Utopia que s'abona «dos mesos abans de la data» en «un
compte personal» del mateix Ferrer i la seva parella, Martina Valls.
Així mateix, la
Unitat de Delinqüència Econòmica
i Fiscal de la Policia Nacional (UDEF) conclou que «els resultats de
l'activitat al Marroc són poc tangibles i que falten fonts de
verificació que acreditin la realització de les activitats», com ara
«actes de reunió, programes formatius o informació sobre
els projectes iniciats». Que «diverses factures i documents» no
«estiguin traduïts de l'àrab o el francès» i que existeixin «nombrosos
informes denegatoris per part de tècnics de la Diputació, fins que
finalment s'aprova el compte justificatiu», són detalls
que alimenten les sospites dels investigadors.
Més elements: indicis de pressions polítiques als tècnics
de la Diputació de Barcelona
Més encara, hi ha «indicis que els tècnics de la Diputació de Barcelona haurien pogut ser pressionats
per [Jordi] Castells [ex director de
Relacions Internacionals de l'ens provincial i ara subdirector general de
Cooperació Local de la Generalitat]» i això «hauria sigut conegut» per l'alcalde de Tordera.
Un informe de l'Agència Catalana de la Salut «incorporat
a les actuacions» apunta cap a aquesta direcció, com també ho fa la denúncia de la
Confederació General del Treball (CGT), exposa la
UDEF.
En
aquest context, la policia posa de manifest que «s'utilitzen actes
sense firmar per justificar
reunions a l'estranger», que «es presenta i es paga la factura abans de
l'entrega de la feina» i que majoritàriament els «informes tècnics» són
«còpia de gràfics, taules i paràgrafs sencers d'altres documents que es
poden consultar a internet». En suma, conclou
la investigació, «si fem cas als tècnics de la Diputació, les
subvencions no reunien els requisits per ser abonades».
Delictes greus: malversació, prevaricació i tràfic d'influències
Per tot plegat, els investigadors atribueixen als detinguts els delictes de malversació de cabals
públics, prevariació administrativa i tràfic d'influències, que poden comportar dures penes de presó.
Els agents de la Policia Nacional espanyola van arribar a la seu de
Plataforma Educativa i de
Fundació Privada Utopia, a Girona, amb l'ordre judicial de revisar arxius informàtics, correus electrònics i documentació de tot tipus.
Mediouna: un projecte de «renovació industrial»
«La
Fundació Utopia-Bsf ha participat en les jornades formatives del projecte de cooperació internacional
Renovació Urbana de la província de Mediouna, que tenen lloc del 23 al 27 de febrer d'enguany a la província de Barcelona. La
Fundació Utopia-BsF lidera aquest projecte, que també compta amb la col·laboració de l'empresa
Sestratègic [fundada per Joaquim Ferrer, un dels investigats en l'operació
Estela] i l'associació
Gran Casablanca, (...) a més del finançament de la Diputació de Barcelona». Això és el que s'explica en el
blog de
Plataforma Educativa el 25 de febrer de 2015, en una article en què
es recorda que una de les activitats de delegació marroquina a Catalunya
va consistir «en una visita a la depuradora d'aigües residuals
d'Igualada». «La intenció dels socis del projecte,
composats per entitats socials i institucions públiques del Marroc i
Catalunya --afegeix la notícia--, és rehabilitar una zona molt deprimida
de la ciutat». Aquesta iniciativa figura entre la trentena d'expedients
aprovats per la Diputació de Barcelona que
la UDEF veu sota sospita.
L'origen: una denúncia del grup CUP-Poble Actiu i de la Secció Sindical de la CGT
a la Diputació
«Sol·licito a l'Oficina
Antifrau que tenint per presentat aquest escrit [...]: acordi
iniciar les actuacions necessàries per esclarir els fets [...] en cas
d'apreciar indicis d'il·lícit penal, posi tota la informació disponible i
el resultat
de les actuacions a disposició del Ministeri Fiscal». El juny de 2016
el grup de la
CUP-Poble Actiu i la
Secció Sindical de la CGT a la Diputació de Barcelona
denunciaven les presumptes irregularitats que ara s'investiguen. El
canvi de gestió dels fons destinats a polítiques de cooperació al si de
la institució provincial,
«amb una progressiva substitució dels habituals agents receptors (ONG i
entitats socials) per empreses», va posar en alerta els cupaires i la
CGT. Un sistema, deien aleshores, que apostava per «successius contractes menors, sense publicitat ni concurrència».
En
la primera versió de les notícies del cas s'atribuïen, per una
confusió, les presumptes pressions
a funcionaris de la Diputació de Barcelona encarregats d'avaluar els
projectes de cooperació internacional vinculats a les fundacions
privades
Plataforma Educativa i
Utopia a Marc Castells, alcalde d'Igualada (Anoia). En realitat, el
«Castells» que apareix en les diligències és Jordi Castells, que en el
seu moment va ser responsable de Relacions Internacionals de la
Diputació de Barcelona i que és subdirector de
Cooperació Local de la Generalitat. 
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada