 |
| Acció del CDR al pont de Jaffa, al sud de Tel Aviv. |
Solidaritat creixent des de la Catalunya Nord.
Denuncien el retrocés en llibertats a l’Estat espanyol clavant 1.500 creus grogues a l'Escala. L'acció
l'ha promoguda per CDR's de la demarcació.
El Govern espanyol blinda la base de l’Albera i la declara zona d'interès per a la defensa.
Jornada a Olot en defensa de la llibertat.
El ple de Banyoles torna a exigir llibertat per als presos polítics. L’Ajuntament aprova una moció
amb el suport de tots els grups municipals.
El 90% dels denunciants de l’1-O
ja han passat pel jutjat
a Girona, que és el de Catalunya que porta més casos d’afectades.
Finalitzen les declaracions dels 250 afectats per les càrregues.
Testimoni sincer i coincident en la brutalitat. La jutgessa ha modulat
el to agressiu de l’inici.
TRAMUNTANA
VERMELLA MAIL 29/04/2018
Perpinyà (Rosselló, comtat de Rosselló).-
La
repressió accelerada
per part del Govern estatal i la superestructura supremacista espanyola
està provocant un torrent de solidaritat envers la causa política
catalana arreu d’Europa i a tot el món,docs fins i tot hi ha un
CDR a Israel, partidari d’un Estat palestí separat del israelita.
Al
conjunt dels Països Catalans s’està despertant una consciència política
molt crítica amb les polítiques
autoritàries i contra els drets civils que aplica el Govern de l’Estat
monàrquic espanyol. En relació amb això és important de saber que a la
Catalunya del Nord el 4 d’abril, trenta alcaldes i alcaldesses --que ara
ja en són uns 150-- i un senador varen signar
un manifest per tal de comprometre’s a favor de la llibertat de premsa,
d’opinió i per les llibertats civils a casa nostra. A més, aquests
representants polítics es van posicionar contra els mètodes repressius,
in crescendo del Govern espanyol contra el poble
del Principat de Catalunya.
És
destacat que un grup cada vegada més nombrós d’alcaldes, alcaldesses i
càrrecs públics del territori
nord-català, de poblacions, tarannàs i ideologies diverses, es mullin
de debò a favor d’una democràcia plena al Principat de Catalunya sense
interferències espanyolistes autoritàries. Fins i tot aquest grup de
representats polítics de Catalunya del Nord consideren
que el silenci “sepulcral” de l’Estat francès --i de gran part
d’Europa-- envers la causa catalana --pacífica i democràtica-- és molt
greu i irresponsable.
Però encara és més important que el dimecres 11 d’abril la majoria del
Consell General (departamental) del Pirineu Oriental --un
organisme públic equivalent a una Diputació Provincial a l’Estat
espanyol-- va fer un manifest/crida cívica a favor dels drets
fonamentals i la democràcia a
Catalunya (Principat). Segons aquesta crida cívica del
Consell General del Pirineu Oriental, la qüestió catalana per part
de l’Estat francès no es pot amagar ni negligir ni molt menys
subestimar. A més, aquests càrrecs i representants del poble de
Catalunya del Nord demanen al conjunt de càrrecs electes del
departament del Pirineu Oriental que es mobilitzin per l’alliberament
immediat de tots els presos polítics i de totes les preses polítiques
del Principat que són a les tres presons de la Comunitat Autònoma de
Madrid (Castella la Nova), per la supressió de
l’article 155 --aplicat com a excusa per implementar una dura i
repressiva política colonial--, així com perquè s’iniciï una veritable
negociació entre Madrid i Barcelona, supervisada per la Unió Europea i
les Nacions
Unides (ONU).
Denuncien el retrocés en llibertats a l’Estat espanyol clavant
1.500 creus grogues a l'Escala
 |
| Creus contra l'Espanya negra a la platja de Riells. |
L'acció ha estat promoguda per diferents
CDR's de les comarques gironines. Es tracta d'un acte que també
vol reclamar la llibertat dels "presos polítics" i que ja es va fer fa
un mes a Port de la Selva i Cadaqués (Cap de Creus, Alt Empordà, comtat
de Peralada),
i també a la platja d'Argelers de la Marenda (Rosselló, comtat de
Rosselló), a la Catalunya del Nord.
L'objectiu és que les creus vagin recorrent diferents poblacions del litoral de la Costa Brava.
L'acció a l’Escala s'ha fet coincidint amb la
Marató d'Empúries que es disputa aquest diumenge a l'Escala i en la que hi havia 1.700 persones inscrites.
També s’han penjat un munt de llaços grocs tot resseguint l’itinerari urbà de la
Marató 2018. L’any passat hi va haver una concentració de
protesta per les obres de la franja litoral a la Punta i al Port de
Perris, coincidint amb la
Marató 2017.
El Govern espanyol blinda la base de l’Albera i la declara
zona d'interès per a la defensa
Segons un despatx de l’agència
EFE el Consell de Ministres va aprovar, divendres, diversos
reials decrets pels quals es determinen zones d'interès per a la defensa
nacional 13 propietats, entre elles la base de l’Albera, una extensa
zona militar
situada entre les poblacions de Sant Climent Sescebes i Espolla (Alt
Empordà, comtat de Peralada), que «constitueixen o podrien constituir
una base permanent o un suport eficaç per a les accions ofensives o
defensives necessàries per a aquest fi». Aquestes
zones tenen per objectiu la «salvaguarda dels interessos de la defensa
nacional, assegurant la seguretat i eficàcia de les seves organitzacions
i instal·lacions».
El
fet de declarar-les «d'interès» les blinda en l'encreuament entre la
legislació sobre protecció
ambiental de grans espais naturals, l'ordenació urbanística i les
necessitats militars, tant de casernes com de camps d'ensinistrament i
maniobres.
El
reial decret aprovat pel Govern espanyol determina la zona afectada i
fixa les prohibicions, limitacions
i condicions per a la seva utilització «respectant els interessos
públics i privats sempre que siguin compatibles amb els de la defensa
nacional».
Segons la referència del Consell de Ministres, entre les zones sotmeses a aprovació hi ha: la base
General Álvarez de Castro i el seu camp de maniobres i tir, a Sant Climent Sescebes (1.734,08 hectàrees).
L'arsenal militar de Ferrol, estació naval de la Graña, establiments adjacents i espais marítims
de recalada a Ferrol (A Corunya, Galícia); la caserna
Alférez Rojas Navarrete, el camp de maniobres i tir d'Agost i el
camp tir de Fontcalent, a Alacant (Alacantí, País Valencià); la base
d'Araca (Àlaba, País Basc, Euskal Herria) i el seu camp de maniobres i
tir; la base El Copero, a Dos Hermanas (Sevilla,
Andalusia); la base General Menacho i el seu camp de maniobres i
tir, a Badajoz (Tierra de Badajoz, Extremadura); la base naval de Rota
(Costa Noroeste de Cadis, Cadis, Andalucia) o la caserna Cabo Noval, a
Siero
(Oviedo, Astúries).
Jornada Olot per la Llibertat
Llegim en la premsa convencional comarcal que ahir, es va celebrar la
Jornada Olot per la Llibertat, organitzada per diferents
col·lectius sobiranistes de la ciutat. El programa va incloure, entre
altres activitats, la inauguració a Olot (la Garrotxa, comtat de Besalú)
d’un conjunt escultòric
de Duaita Prats i una rua i ball de la faràndula.
El ple de Banyoles torna a exigir llibertat per als presos
polítics
Llegim
en la premsa convencional comarcal que en la darrera sessió, el ple de
l’Ajuntament de Banyoles
(Pla de l’Estany, comtat de Besalú) va aprovar per unanimitat reclamar
l’alliberament dels presos polítics i el retorn dels exiliats, una
petició que es va presentar a partir d’un text elaborat per l’Associació
de Municipis per la Independència (AMI). És la segona petició en
aquesta línia a què el Consistori banyolí dona llum verd, després que,
en el plenari del novembre, se n’aprovés una de similar.
En
aquesta ocasió, en el text es denuncia també “l’evident manca de
separació de poders a l’Estat
espanyol, així com la manipulació i coacció dels mitjans de comunicació
per part de l’Estat”, es declara “la vulneració de les llibertats de
les persones, recollides i protegides en tots els tractats
internacionals”, es demana “a les institucions europees
que no continuïn emparant accions pròpies d’una dictadura”, s’apel·la
“a la justícia internacional perquè intercedeixi de manera immediata i
garanteixi el respecte als drets dels ciutadans catalans” i s’insta les
associacions i entitats de la ciutat “a defensar
els drets fonamentals, civils, polítics, la llibertat, la democràcia i
els nostres legítims representants escollits democràticament del
Parlament de Catalunya”.
Denuncien la “persecució” dels CDR
En
el text aprovat aquesta setmana s’inclou la denúncia de l’Ajuntament de
Banyoles de “la persecució
de l’Estat, a través dels cossos policials i judicials, contra els
comitès de Defensa de la República, atemptant directament contra els
drets civils, polítics i humans dels ciutadans de Catalunya”. “Així
mateix --continua el text--, es posiciona a favor de
la llibertat de reunió, d’expressió, d’associació i ideològica i
reclama el respecte a la voluntat popular a favor de la construcció de
la República Catalana”.
El grup municipal de la
CUP havia preparat una moció dedicada exclusivament a la defensa dels
CDR, però la va retirar en comprovar que en la de l’AMI
ja s’hi feia referència explícita.
El 90% de les persones denunciants de l’1-O ja han passat
pel jutjat a Girona, que és el de Catalunya que porta més casos d’afectades
Llegim en la premsa convencional gironina que dos mesos després que el
Jutjat d’Instrucció Número 2 de Girona, que investiga les
càrregues policials de l’1 d’octubre, comencés a prendre declaració als
més de 250 persones afectades que van presentar denúncia, el 90% ja han
passat per davant
de la jutgessa i el metge forense. El col·lectiu d’advocats
Voluntaris pel Dret de Defensa de Girona , que els assisteix,
destaca del relat dels testimonis la sinceritat i la coincidència de
totes les víctimes a assenyalar que l’actuació policial va ser del tot
desproporcionada, amb uns agents molt agressius. El
portaveu de l’associació, Albert Carreras, remarca també el canvi
d’actitud de la jutgessa respecte a les primeres declaracions, que van
començar el 12 de febrer. Els afectats sortien de la sala de vistes amb
la sensació que se’ls havia tractat com si estiguessin
investigats per algun delicte i que se’ls havia interrogat com si
fossin sospitosos. “La jutgessa i la fiscal han anat modulant el to
agressiu, que semblava que podia culpabilitzar les víctimes”, explica
Carreras.
Els
advocats voluntaris justifiquen el “canvi de sensibilitat” al·legant
que el fet d’haver escoltat
centenars de persones de diferents condicions i classes socials ha
“influït en els ànims de la jutgessa”. Consideren que és positiu, no
tant pel contingut jurídic, perquè és la jutgessa instructora i no la
que dictarà sentència, sinó per les víctimes, que
ara surten de la sala tranquil·les i no amb la sensació d’haver estat
maltractades. La majoria és el primer cop que es posen davant d’un
jutge.
Entre tots els testimonis, destaca el d’un mossèn i professor de filosofia mallorquí que va viatjar
fins a Girona per presenciar personalment les votacions i per poder-ne treure conclusions acadèmiques. Va arribar al
Col·legi Verd just quan els policies començaven la càrrega, i va
veure com un agent es feia pujar la visera del casc i amb la mateixa
visera donava un cop a un noi i li trencava el nas. El volia socórrer
perquè tenia
una ferida important i va acabar rebent ell. Viu a Palma (Mallorca,
Illes Balears), però explica que ha volgut continuar amb la denúncia per
responsabilitat davant del que considera una gran injustícia.
També hi ha el cas d’una professora d’institut de secundària jubilada que va anar a votar al
Bruguera i el seu marit, malalt d’esclerosi múltiple, va caure a
terra amb el bastó enmig de la càrrega policial. El va intentar ajudar
mentre cridava als agents que era una persona malalta. La policia la va
agafar
pel coll i li va retorçar el pit. En l’atestat del metge forense consta
que té els quatre dits marcats al pit, una agressió que li ha causat un
gran impacte emocional.
Els
advocats destaquen, per l’efecte que va tenir en la jutgessa, el
testimoni d’un arquitecte, de
72 anys, que durant el franquisme havia militat activament en defensa
de les llibertats. En la seva declaració, “amb fredor però amb molt de
detall”, diu a la jutgessa que no concep que “políticament s’hagués
ordenat” exercir la violència.
Un altre denunciant, un jove de 35 anys, va presenciar a la
Biblioteca Ernest Lluch com un agent de la Policia Nacional
espanyola intentava fer aixecar un pare i el seu fill menor, de 12 anys.
L’agent el va agafar violentament pels cabells i el jove li va
recriminar l’acció
amb un “Què fas?”. El policia el va colpejar amb el puny, de baix cap a
dalt, a la cara del pòmul, i el va deixar a terra mig inconscient. Va
haver de ser retirat pels serveis d’emergència.
Molts
dels denunciants explicaven davant la jutgessa no només com els van
agredir, sinó la impotència
que sentien quan la Policia Nacional espanyola i la Guàrdia Civil els
impedia socórrer la gent a terra, malferida, i com van rebre més
agressions en l’intent d’ajudar-los.
Ara, les diligències de les proves
Fetes
les declaracions, el pas següent en la querella col·lectiva presentada
pels ajuntaments de
Sant Julià de Ramis, Girona i Aiguaviva (Gironès, comtat de Girona) és
la diligència de les proves. Els advocats voluntaris van demanar una
sèrie de proves per acreditar els fets denunciats. Per una banda, els
informes de les policies per identificar els agents
que van intervenir en cadascun dels col·legis electorals: els agents de
la Guàrdia Civil i la Policia Nacional, la cadena de comandament... Per
l’altra, les imatges --ja siguin vídeos o fotografies-- dels mitjans de
comunicació i les que tingui enregistrades
l’Ajuntament de Girona.
El portaveu de
Voluntaris pel Dret de Defensa de Girona explica que “han entrat
amb comptagotes, perquè hi ha hagut canvis de jutges”, i també pel volum
de casos que hi ha, ja que el
Jutjat d’Instrucció Número 2 de Girona és el jutjat de Catalunya que porta més casos d’afectats per l’1-O. Diu que, de moment, només ha arribat un informe del ministeri referent
als col·legis de Girona en el qual la Policia Nacional espanyola explica què van fer en cadascun.
Contacte mensual amb Amnistia Internacional
“És
important que no hi hagi oblit”, diu el portaveu dels advocats
voluntaris, Albert Carreras, amb
relació a les imatges de la brutalitat policial exercida l’1 d’octubre.
“Aquí ho tenim present i ho revivim constantment; a fora, no. I és
important rememorar-ho i internacionalitzar-ho.” En aquest sentit, a
principis de febrer, els lletrats gironins van participar
en una conferència al Parlament Europeu, a Brussel·les (Bèlgica),
titulada
Drets fonamentals i civils a la Unió Europea: el cas català. A més
de diverses ponències i la participació d’algunes víctimes, l’associació
gironina hi va projectar un documental , elaborat per la periodista de
TV3 Ester Bertran, en què es mostrava el que havia passat en
alguns col·legis electorals de Girona. Carreras va explicar que, després
de la projecció de l’audiovisual, els diversos juristes i advocats que
hi van assistir
com a públic, de reconegut prestigi en matèria de drets humans, “van
quedar sensibilitzats i horroritzats pel que van veure”.
D’altra banda, l’associació d’advocats voluntaris se cita un cop al mes, a través de videoconferència,
amb representants d’Amnistia Internacional (AI) que fan un
seguiment del procediment judicial. Carreras insisteix en la importància
de la feina que fa l’organització, que es veurà reflectida en un
informe. En clau
de país, l’associació també es coordina, a través de l’ANC i d’Òmnium Cultural, per dur a terme accions conjuntes amb altres advocats de tot Catalunya. Fa una setmana, a
més, van organitzar una conferència a l’Auditori
de Girona amb la presència del catedràtic de ciències polítiques Ramón Cotarelo.
Voluntaris pel Dret de Defensa
de Girona es va constituir per donar assessorament en els punts de
votació durant l’1 d’octubre. Amb més de cent membres, té com a objectiu
“defensar els drets i les llibertats davant la violència
institucional”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada