La darrera analítica, del 12 d'abril, detecta 0,227 micrograms per litre, una presència en excés
que mantindria l'aigua com a no potable per al consum humà si no fos per l'acció dels filtres de carbó actiu.
TRAMUNTANA
VERMELLA MAIL 29/04/2018
La Bisbal i Forallac (Baix Empordà, comtat de
Girona).-
Llegim
en la premsa convencional comarcal que l'aqüífer del Daró segueix
donant aigua contaminada a través dels pous de la Bisbal d'Empordà i de
Forallac (Baix Empordà, comtat de Girona) des que l'agost del 2016 fos
detectada una concentració excessiva de dos herbicides
per al consum humà –d'acord amb la legislació espanyola–, el
diuró i la terbutilazina. Si bé aquests fitosanitaris es
troben ara per sota del límit establert a partir del qual es determina
que l'aigua no és potable --0,1 micrograms per litre--, des de fa temps
el problema
el representa el carbendazim, que torna a presentar els nivells
d'excés de quan va ser detectat el febrer de l'any passat. En
l'analítica del 12 d'abril passat, la concentració registrada va ser de
0,227 micrograms
per litre, molt per sobre del màxim permès de 0,1 micrograms per litre.
Cal
deixar clar que aquesta dada es pren d'una mostra d'aigua extreta
directament dels pous i que
no es correspon amb la que acaba sortint per les aixetes dels
habitatges de la Bisbal i Forallac: gràcies al tractament al qual se
sotmet l'aigua a través de filtres de carbó actiu, la que raja a les
cases es troba neta de qualsevol presència d'herbicides,
és a dir, és totalment potable, cosa que es pot comprovar a les
analítiques que hi ha penjades al web de l'Ajuntament de la Bisbal.
L'analítica del 10 de febrer del 2017 va detectar per primer cop l'excés del
carbendazim a l'aigua dels pous. Aleshores, la concentració era de 0,259 micrograms de fitosanitari per litre d'aigua. El
diuró i la
terbutilazina estaven per sota dels màxims regulats.
Des d'aleshores, el
carbendazim va patir un descens considerable ja que a les
analítiques del mes de maig la seva concentració en l'aigua de l'aqüífer
s'havia reduït dràsticament: el 10 de maig de 2017, al pou de Forallac
la presència
era de 0,067 micrograms per litre, mentre que al Nou de Castell era de
0,033. El juny encara va baixar més, per sota dels 0,025; el juliol va
remuntar als 0,072 i el novembre va baixar de nou per sota dels 0,025.
L'optimisme de les dades es va trencar a l'analítica
de l'1 de desembre de 2017, quan la concentració es va disparar: 0,115
micrograms de
carbendazim per litre, i pujant. En l'analítica d'aquest 9 de març, el
carbendazim va recuperar el valor del febrer de l'any passat:
0,259 micrograms per litre. El 12 d'abril, s'havia reduït un xic: 0,227
micrograms de fitosanitari per litre d'aigua. Aquell dia, el
diuró estava a 0,048 micrograms per litre i la
terbutilazina per sota de 0,025 --ambdós, a nivells acceptables per al consum--.
El 28 de desembre de l'any passat, arran del rebrot del
carbendazim detectat aquell mes, la regidora de Medi Ambient,
Gemma Pascual, va manifestar que aquell increment es podria deure a la
sequera: es redueix el nivell d'aigua i s'incrementa la concentració
d'herbicides.
Un raonament que podria mantenir-se ara, malgrat les darreres pluges.
Per
no dependre tant d'aquests pous, l'Ajuntament de la Bisbal, i d'altres
municipis invertiran en
la construcció d'un segon pou a Fontanilles que ha de garantir el
subministrament del cabal que hi tenen assignat. L'alcalde bisbalenc,
Lluís Sais, va manifestar aquest febrer que si haguessin tingut aquest
cabal podrien haver afrontat la crisi de l'aigua
de forma diferent. 
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada