diumenge, 29 d’abril del 2018

MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST: El 29 d'abril de 1911 neix a Vall-de-roures l'anarquista i anarcosindicalista Juan Bautista Albesa Segura --el seu segon llinatge a vegades citat com Gil--

Juan Bautista Albesa SeguraDurant el seu exili s'instal·là a Perpinyà, on regentà una explotació hortícola i es dedicà al comerç  









Juan Bautista Albesa Segura:  
El 29 d'abril de 1911 neix a Vall-de-roures (Matarranya, Franja de Ponent, Terol, Aragó) l'anarquista i anarcosindicalista Juan Bautista Albesa Segura --el seu segon llinatge a vegades citat com Gil--, conegut com Batiste de la Coixa, Batistet, Batiste o Batista. Fill d'una família acomodada, la situació econòmica canvià quan la parella se separa i la seva mare s'hagué d'ocupar de tots els infants.
Quan tenia 11 anys emigrà a Barcelona, on aprengué a llegir i a escriure i a conèixer el moviment anarquista.
En 1927 retornà al seu poble, on fundà la Confederació Nacional del Treball (CNT-AIT) local. Se salvà de la repressió de 1933, sorgida després de l'aixecament proletari de desembre de 1932, perquè va ser cridat a files. Després del servei militar ajudà les famílies dels perseguits i empresonats i reconstruí el sindicat, organitzant grups de defensa i d'acció.
L'abril de 1934 va ser detingut a Vall-de-roures en possessió de propaganda anarquista i empresonat en aquesta localitat.
Militant de la Federació Anarquista Ibèrica (FAI), en aquests anys figurava en un llistat elaborat per la reacció de 119 militants anarquistes a eliminar.
Per interessos de la FAI, fou guardaespatlles del capitalista i contrabandista Joan March Ordinas, i participà, amb altres quatre anarquistes (José Bueso, Miguel Cabreras, Ramon Felices Company i Daniel Manero), en l'intent de segrest perpetrat el 29 d'octubre de 1935 al carrer de la Concepció de Palma (Mallorca, Illes Balears) de Joan March Monjo, cosí de financer. L'operació no reeixí per una delació que sortí de la pròpia CNT i en aquesta acció morí Miguel Cabreras (Rafael), un dels segrestadors. Jutjat per aquest fet, va ser empresonat amb Julián Floristán (Riojano) a Palma, moment que aprofità per col·laborar en el periòdic Cultura Obrera d'aquesta ciutat. El maig de 1936 recobrà la llibertat.
Quan l'aixecament militar feixista de juliol de 1936, després de matar el comandant del destacament de la Guàrdia Civil de Vall-de-roures i cremar el seu cos, participà en l'alliberament de la zona i encapçalà el grup «Los Dinamiteros de Batista» (o «Los Dinamiteros de Utrillas»), enquadrat en el «Batalló de Metralladores» de l'anomenada «Columna Carod-Ferrer», amb el qual el setembre de 1936 prengué Fuendetodos (Campo de Belchite, Saragossa, Aragó) i participà en combats al front de Belchite (Camp de Belchite, Saragossa, Aragó) i de Terol (Aragó). Aquest grup participà en nombroses operacions d'evacuacions de companys que havien quedat a Saragossa (Aragó), en operacions de sabotatge i d'informació rere les línies franquistes i col·laborà amb el grup encapçalat per Agustín Remiro Manero.
Entre setembre i desembre de 1936 participà en la construcció del complex artiller del Mojón del Lobo, a Belchite.
Durant la primavera de 1937 s'oposà amb les armes a la reacció republicana burgesa i stalinista contra les col·lectivitats aragoneses i el maig d'aquell any proposà a la CNT-AIT un pla per segrestar el dirigent stalinista Enrique Líster Forján i el seu Estat Major que va ser desestimat.
Entre 1938 i 1939 fou responsable de la colònia per a 200 infants aragonesos desplaçats, d'entre quatre a 15 anys, «Hogar del Niño Aragonés», a la masia Bach de la Beguda Baixa (Masquefa, Anoia). També organitzà la colònia d'infants i d'adolescents madrilenys evacuats «La Begueda», a prop de Capellades (Anoia), que compta amb el suport de les germanes Lluïsa i Rosaura Arnau Capaces i de Solidaritat Internacional Antifeixista (SIA).
En el decurs de la Retirada de febrer de 1939 passà la frontera del Pirineu i s'instal·là a Lunèl (Erau, Occitània). Durant la Segona Guerra Mundial interimperialista participà en les xarxes d'evasió de perseguits del nazisme cap a la Península. Mantingué paral·lelament, però, contactes amb Mahren, coronel de les SS nazis.
A finals de 1943 encapçalà, amb el seu cunyat Fermín Tejedor, el Comitè de Besièrs (Erau, Occitània) de la CNT que s'oposà al Comitè Nacional confederal de Juan Manuel Molina Mateo (Juanel) i Felipe Aláiz de Pablo
En 1944 la Federació Local de Montpeller (Erau, Occitània) de la CNT en l’Exili el va suspendre de militància, acusat de mantenir relacions amb sectors gaire esquerrans, i el juliol d'aquell any va ser objecte d'una comissió d'investigació anomenada pel Comitè Nacional de la CNT en l’Exili.
Jutjat entre maig i juliol de 1948, amb Fermín Tejedor i Antonio Cabrera, sota una acusació de “col·laboracionista” en l'anomenat «Procés Marty», va ser condemnat per l'Audiència de Montpeller a cinc anys de presó per «relacions amb agents lligats a la Gestapo» i per participar com a informador en dos atemptats organitzats pel coronel nazi. En aquest judici va ser defensat per Marcel Dutot, advocat que després serviria al Moviment Llibertari Espanyol (MLE).
En sortir de la presó s'instal·là a Perpinyà (Rosselló), on regentà una explotació hortícola i es dedicà al comerç.
Durant el seu exili visità en diferents ocasions el seu poble natal.
Juan Bautista Albesa Segura va morir en 1999 a Perpinyà.
En 2015 Lluís Rajadell publicà la biografia La ternura del pistolero. Batiste, el anarquista indómito.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada