Durant el seu exili s'instal·là a Perpinyà, on regentà una explotació hortícola i es dedicà al comerç
Juan
Bautista Albesa Segura:
El 29 d'abril de 1911 neix a Vall-de-roures
(Matarranya, Franja de Ponent,
Terol, Aragó) l'anarquista i anarcosindicalista Juan Bautista Albesa
Segura --el seu segon llinatge a vegades citat com Gil--, conegut com
Batiste de la Coixa,
Batistet, Batiste o
Batista. Fill d'una família acomodada, la situació econòmica canvià
quan la parella se separa i la seva mare s'hagué d'ocupar de tots els
infants.
Quan tenia 11 anys emigrà a Barcelona, on aprengué a llegir i a escriure i a conèixer el moviment
anarquista.
En 1927 retornà al seu poble, on fundà la
Confederació Nacional del Treball (CNT-AIT) local. Se salvà de la
repressió de 1933, sorgida després de l'aixecament proletari de
desembre de 1932, perquè va ser cridat a files. Després del servei
militar ajudà les
famílies dels perseguits i empresonats i reconstruí el sindicat,
organitzant grups de defensa i d'acció.
L'abril de 1934 va ser detingut a Vall-de-roures en possessió de propaganda anarquista i empresonat
en aquesta localitat.
Militant de la
Federació Anarquista Ibèrica (FAI), en aquests anys figurava en un llistat elaborat per la reacció de 119 militants anarquistes a eliminar.
Per interessos de la
FAI, fou guardaespatlles del capitalista i contrabandista Joan
March Ordinas, i participà, amb altres quatre anarquistes (José Bueso,
Miguel Cabreras, Ramon Felices Company i Daniel Manero), en l'intent de
segrest
perpetrat el 29 d'octubre de 1935 al carrer de la Concepció de Palma
(Mallorca, Illes Balears) de Joan March Monjo, cosí de financer.
L'operació no reeixí per una delació que sortí de la pròpia
CNT i en aquesta acció morí Miguel Cabreras (Rafael), un dels segrestadors. Jutjat per aquest fet, va ser empresonat amb Julián Floristán (Riojano)
a Palma, moment que aprofità per col·laborar en el periòdic
Cultura Obrera d'aquesta ciutat. El maig de 1936 recobrà la llibertat.
Quan l'aixecament militar feixista de juliol de 1936, després de matar el comandant del destacament
de la Guàrdia Civil de Vall-de-roures i cremar el seu cos, participà en l'alliberament de la zona i encapçalà el grup «Los Dinamiteros de Batista» (o «Los Dinamiteros de Utrillas»),
enquadrat en el «Batalló de Metralladores» de l'anomenada «Columna Carod-Ferrer»,
amb el qual el setembre de 1936 prengué Fuendetodos (Campo de Belchite,
Saragossa, Aragó)
i participà en combats al front de Belchite (Camp de Belchite,
Saragossa, Aragó) i de Terol (Aragó). Aquest grup participà en nombroses
operacions d'evacuacions de companys que havien quedat a Saragossa
(Aragó), en operacions de sabotatge i d'informació rere
les línies franquistes i col·laborà amb el grup encapçalat per Agustín
Remiro Manero.
Entre setembre i desembre de 1936 participà en la construcció del complex artiller del Mojón del
Lobo, a Belchite.
Durant la primavera de 1937 s'oposà amb les armes a la reacció republicana burgesa i stalinista contra
les col·lectivitats aragoneses i el maig d'aquell any proposà a la
CNT-AIT un pla per segrestar el dirigent stalinista Enrique Líster Forján i el seu Estat Major que va ser desestimat.
Entre 1938 i 1939 fou responsable de la colònia per a 200 infants aragonesos desplaçats, d'entre
quatre a 15 anys, «Hogar del Niño Aragonés», a la masia Bach de
la Beguda Baixa (Masquefa, Anoia). També organitzà la colònia d'infants i
d'adolescents madrilenys evacuats «La
Begueda», a prop de Capellades (Anoia), que compta amb el suport de les germanes Lluïsa i Rosaura Arnau Capaces i de
Solidaritat Internacional Antifeixista (SIA).
En
el decurs de la Retirada de febrer de 1939 passà la frontera del
Pirineu i s'instal·là a Lunèl
(Erau, Occitània). Durant la Segona Guerra Mundial interimperialista
participà en les xarxes d'evasió de perseguits del nazisme cap a la
Península. Mantingué paral·lelament, però, contactes amb Mahren, coronel
de les
SS nazis.
A finals de 1943 encapçalà, amb el seu cunyat Fermín Tejedor, el
Comitè de Besièrs (Erau, Occitània) de la CNT que s'oposà al
Comitè Nacional confederal de Juan Manuel Molina Mateo (Juanel) i Felipe Aláiz de Pablo
En 1944 la
Federació Local de Montpeller (Erau, Occitània) de la
CNT en l’Exili el va suspendre de militància, acusat de mantenir
relacions amb sectors gaire esquerrans, i el juliol d'aquell any va ser
objecte d'una comissió d'investigació anomenada pel
Comitè Nacional de la
CNT en l’Exili.
Jutjat entre maig i juliol de 1948, amb Fermín Tejedor i Antonio Cabrera, sota una acusació de “col·laboracionista”
en l'anomenat «Procés Marty», va ser condemnat per l'Audiència de Montpeller a cinc anys de presó per «relacions amb agents lligats a la
Gestapo» i per participar com a informador en dos atemptats
organitzats pel coronel nazi. En aquest judici va ser defensat per
Marcel Dutot, advocat que després serviria al
Moviment Llibertari Espanyol (MLE).
En sortir de la presó s'instal·là a Perpinyà (Rosselló), on regentà una explotació hortícola i es
dedicà al comerç.
Durant el seu exili visità en diferents ocasions el seu poble natal.
Juan Bautista Albesa Segura va morir en 1999 a Perpinyà.
En 2015 Lluís Rajadell publicà la biografia
La ternura del pistolero. Batiste, el anarquista indómito.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada