Un militar aixafa el peu d'un manifestant amb el cotxe durant la marxa solidària
Som gent de pau a favor de Jordi Pesarrodona al carrer Nou de Figueres.
Crida a la llibertat de presos i exiliats, a Roses.
Arxivada la causa per desobediència contra l'alcaldessa de Roses pel seu suport a l'1-O. No s'ha
acreditat que l'Ajuntament col·laborés "directa o indirectament" amb el referèndum.
El
Syndicat mixte Canigó gran site aprova una moció de sosteniment
als presos politics catalans. Ho van fer divendres passat a Prada de
Conflent. El sindicat reuneix més de 60 municipis de l’entorn del massís
del Canigó.
TRAMUNTANA
VERMELLA MAIL 24/04/2018
Figueres (Alt Empordà, comtat de Besalú).-
Ahir al capvespre
durant la marxa solidària a favor de Jordi Pesarrodona al carrer Nou de
Figueres (Alt Empordà, comtat de Besalú), que havia arrancat des de la
Font Lluminosa de la ciutat durant la diada de Sant Jordi en suport a
Jordi Pasarrodona, amb part de la gent amb
un nas vermell i samarretes grogues, va patir l’aixafada d’un peu d’un
manifestant per part d’un militar de la base Álvarez de Castro de
l’Albera, a Sescebes (Alt Empordà, comtat de Peralada).
Segons un despatx de l’Agència Catalana de Notícies el
CDR figuerenc va convocar aquest dilluns, coincidint amb la diada
de Sant Jordi, una marxa des de la Font Lluiminosa de Figueres passant
com altres vegades pel costat la caserna de la Guàrdia Civil, al carrer
Nou,
per donar suport a Jordi Pesarrodona, sota el lema
Som gent de pau. La marxa, que va concentrar un centenar de persones, va tallar durant cinc minuts el carrer Nou.
Segons
l'atestat dels Mossos, durant el tall un vehicle va intentat passar.
Els manifestants el van
intentar convèncer que no ho fes i, després d'una discussió. El cotxe
el conduïa un militar de la base de Sant Climent Sescebes, que anava de
paisà. Els agents van identificar als dos implicats en els fets. Segons
han explicat, el membre de l'Exèrcit ha presentat
denúncia i el manifestant es planteja fer-ho er amenaces i lesions
perquè, segons diu, el cotxe li va passar per sobre del peu.
Des
de l'Exèrcit han confirmat a l’agència que el conductor duia penjat al
retrovisor interior una
cinta amb la bandera del Regne d’Espanya però que no s'havia
identificat com a militar. Uns metres més enllà, afirmen, es va trobar
una patrulla dels Mossos i va denunciar que durant el tall de trànsit el
seu vehicle hauria intentat passar mentre alguns manifestants
el van intentar convèncer que no ho fes i, després d'una discussió, un
d'ells hauria colpejat el vidre del davant vehicle amb un objecte
contundent. Fonts de l'Exèrcit asseguren que desconeixen si el denunciat
pel militar participava a la concentració ni si
estava vinculat amb el Comitè de Defensa de la República.
Crida a la llibertat de presos i exiliats, a Roses
El
Comitè de Defensa de la República de Roses (Alt Empordà, comtat
de Peralada) va instal·lar ahir diada de Sant Jordi unes lletres gegants
de color groc amb la paraula
Llibertat a la platja de la població, just a l’altura de la plaça
de Catalunya. Així, Roses es va llevar amb el muntatge, que serveix per
reclamar la llibertat de tots els presos polítics catalans que la
justícia
espanyola té tancats en diverses presons espanyoles. Es reclama la
llibertat per a Jordi Sánchez i Jordi Cuixart, que ja fa 190 dies que
són a la presó, i també Oriol Junqueras i Joaquim Forn, que en fa 173, i
també Dolors Bassa, Raül Romeva, Jordi Turull,
Josep Rull i Carme Forcadell. La crida a la llibertat també recorda els
exiliats Carles Puigdemont, Toni Comín, Lluís Puig, Meritxell Serret,
Clara Ponsatí, Anna Gabriel i Marta Rovira, tots ells refugiats a
diferents llocs d’Europa per la persecució de la
justícia espanyola.
Arxivada la causa per desobediència contra l'alcaldessa de
Roses pel seu suport a l'1-O
L’Agència Catalana de Notícies informa que el
Jutjat d'Instrucció Númeri 1 de Figueres ha arxivat la causa
oberta per desobediència contra l'alcaldessa de Roses pel PDeCAT, Montse
Mindan, per haver donat suport a l'1-O. Aquesta, deriva d'una denúncia
que va interposar
un veí de Roses a títol individual. Just després del referèndum, aquest
veí --que és escorta-- va presentar un escrit al
Jutjat de Guàrdia de Figueres demanant que s'investigués si
l'alcaldessa de Roses podia haver comès delicte donant suport a l'1-O. A
la denúncia, l'escorta criticava que Mindan hagués recolzat la
Llei del Referèndum (que va ser suspesa pel
Tribunal Constitucional) i hagués participat en una penjada de
cartells a favor de la votació. A més, també subratllava que és ella qui
s'encarrega dels afers de la Policia Local, i per això demanava que
s'indagués
si la seva conducta podria ser "constitutiva d'il·lícits penals". El
Jutjat d'Instrucció Número 1 de Figueres, que és on va anar a parar
l'afer, va obrir causa contra Montse Mindan i el passat 28 de febrer la
va citar a declarar com a investigada per desobediència. Aquell dia,
l'alcaldessa de Roses va arribar als jutjats
recolzada per una quarantena d'alcaldes, regidors i veïns, que la van
acompanyar fins a la porta per donar-li suport. Mindan va decidir
acollir-se al seu dret a no declarar. Ara, en una interlocutòria, el
Jutjat
d'Instrucció arxiva la causa que hi havia oberta contra ella.
L'escrit, que signa la magistrada jutgessa Maria Carolina Pascual,
conclou que, amb el que hi ha fins ara, Mindan no va cometre cap
delicte.
El
Jutjat
d'Instrucció admet que l'alcaldessa de Roses va signar un decret
donant suport a la convocatòria de l'1-O. Però també recull que ho va
fer el 7 de setembre de l'any passat, just cinc dies abans que li
arribés un advertiment de l'Estat perquè s'abstingués
de "d'iniciar, tramitar, informar o dictar" cap acord o actuació
encaminat a preparar o celebrar el referèndum. "Per tant, el requeriment
va ser posterior al decret, de manera que no se n'acredita la
desobediència", recull la interlocutòria.
El
Jutjat
d'Instrucció, a més, també es remet a un certificat emès pel cap de
recursos de l'Ajuntament de Roses, on s'hi recull quin és el paper que
va tenir el Consistori durant l'1-O. "Hi apareix que no es va adoptar
cap mesura ni es va designar cap mitjà humà
perquè col·laborés amb el referèndum", diu la interlocutòria. Per tant,
atenent a aquests motius, la magistrada jutgessa resol arxivar
provisionalment la causa contra l'alcaldessa de Roses. La resolució no
és ferma i s'hi pot interposar o bé recurs de reforma
o bé d'apel·lació en un termini màxim de cinc dies.
"Ja de per si no tenia fonament"
L'alcaldessa
de Roses, Montse Mindan, espera que aquesta decisió doni ànims "i
serveixi per a totes
les persones que estan investigades pels mateixos motius" (en
referència als alcaldes encausats per l'1-O). Mindan ha assegurat que
està "molt contenta" després de conèixer que la causa contra ella s'ha
arxivat. "Per a mi, de per si, ja no tenia fonament,
però sempre t'angoixa pensar com ho pot resoldre el jutjat", ha dit.
"Ara, però, queda clar que així és com havia de ser", ha conclòs Mindan,
en referència a l'arxiu.
El
Syndicat mixte Canigó gran site aprova una moció de sosteniment als presos politics catalans
Llegim al diari rossellonès
L’Indépendant el sindicat mixta
Canigó gran site, que agrupa a més de 60 ajuntaments nord-catalans a
l’entorn del massís del Canigó, es va reunir i votar divendres passat a
Prada de Conflent (Conflent, comtat de Conflent) una moció, aprovada
per unanimitat, de suport als presos polítics
catalans. Es diu: “En el context del referèndum sobre
l’autodeterminació de Catalunya del dia 1 d’octubre,
dirigents cívics i polítics democràticament escollits han estat
empresonats i són mantinguts en detenció provisional per raons
polítiques, llavors que no han exercitat ni promogut cap violència. Es
tracta clarament d’un atemptat contra la llibertat d’expressió
i a les llibertats polítiques”. Així mateix aquesta entitat --que està
presidida per la consellera departamental i antiga ministra del
Partit Socialista Ségolène Neuville, i on també s’apleguen
alcaldes i alcaldesses-- afirma en la moció que “demana, sense
immiscir-se en el tema de la independència, a l’Estat espanyol
l’alliberament de les persones
empresonades i d’aturar tota nova detenció per motius polítics”.
Finalment, es “denuncia el silenci de França i d’Europa sobre el que
passa al sud dels Pirineus”, i “s’insurgeix contra la manca de respecte
dels valors democràtics de l’Estat espanyol respecte
a Catalunya”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada