L'alcaldessa de Girona es lamenta que s'hagin "lloat" les càrregues.
L'Ajuntament de Girona s'ofereix per exposar l'obra de Santiago Sierra retirada d'ARCO Madrid.
Amnistia Internacional acusa la policia espanyola d'actuar violentament l'1-O contra persones pacífiques. També acusa el Regne d’Espanya de "restringir la llibertat d'expressió i de reunió".
TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 23/02/2018
Girona (Gironès, comtat de Girona).-
Segons un despatx de l’Agència Catalana de Notícies a la ciutat de Girona, la celebració del 194è aniversari de la policia espanyola es farà dimecres vinent. L'acte començarà a les dotze del migdia a la Subdelegació de l'Estat. Des del cos policial del Regne d’Espanya, en nom del comissari Francisco Pamplona, s'ha fet arribar una invitació a l'alcaldessa de Girona.
Madrenas, però, ja ha anunciat que no pensa assistir a l'acte. En una carta adreçada a Pamplona, li agraeix la invitació, però també li recorda que des del 4 d'octubre l'Ajuntament ha trencat relacions institucionals amb l'Estat fins que "es demani perdó" a les víctimes de l'1-O. I això, apart dels actes que organitzi la Subdelegació, també inclou no anar a cap dels que facin ni policia espanyola ni Guàrdia Civil.
"A data d'avui, no hi ha hagut cap declaració pública de cap autoritat estatal ni policial admetent l'ús desproporcionat de la força ni demanant disculpes als ferits", recull la carta de l'alcaldessa. "Al contrari, s'han negat les càrregues policials i s'ha lloat una actuació que a ulls de tot el món va ser extremadament violenta", afegeix l'escrit.
I aquí, la carta es remet a l'informe anual d'Amnistia Internacional, on es denuncia "la vulneració de drets humans bàsics" a Catalunya i s'esmenta explícitament la jornada del referèndum. "Davant totes aquestes evidències, no assistiré a l'acte al que em conviden", diu l'alcaldessa.
Abans de tancar l'escrit, Marta Madrenas aprofita per reiterar la petició que es demani perdó als gironins per la violència de l'1-O. "Em prenc la llibertat, que espero que no els molesti, de demanar-los fervorosament que aprofitin aquesta celebració del 194è aniversari de la policia per admetre públicament aquest ús excessiu de la força, i demanar perdó a les víctimes de la jornada de terror", diu l'alcaldessa de Girona.
Madrenas, en aquest punt, es "permet" recordar al comissari i a la policia espanyola la declaració d'un agent de la Guàrdia Civil al jutjat de Manresa, on va admetre que la resistència de la gent "va ser en tot moment passiva i sense violència". "Crec que aquest –el de no faltar a la veritat- és el camí que han de seguir com a forces policials i com a governants si volen recuperar la dignitat i el respecte de bona part de la ciutat de Girona", conclou la carta.
L'Ajuntament de Girona s'ofereix per exposar l'obra de Santiago Sierra retirada d'ARCO Madrid
Segons l’Agència Catalana de Notícies l'Ajuntament de Girona s'ha ofert per acollir i exposar la controvertida obra de Santiago Sierra 'Presos polítics a l'Espanya contemporània' que la fira ARCO Madrid ha retirat. L'alcaldessa de la ciutat, Marta Madrenas, ha agraït al soci de Mediapro Tatxo Benet que l'hagi adquirida "en nom de la llibertat d'expressió i l'artística".
El muntatge es composa de 24 fotografies pixelades, entre les quals hi apareixen Oriol Junqueras i els Jordis. En una piulada a la xarxa social Twitter, Madrenas ha assegurat que seria "un honor" per a la ciutat poder exposar aquesta "obra censurada".
L'alcaldessa ha subratllat que "només amb ciutadans crítics poden progressar les societats" i que, per això, "són imprescindibles l'educació i la cultura".
L'alcaldessa de Girona ha definit com a "absolutament surrealista i increïble" que una fira internacional d'art com ARCO hagi "aplicat la censura" retirant el muntatge sobre els presos polítics. Marta Madrenas ha volgut fer un paral·lelisme amb la ciutat, i ha assegurat que, de fet, Girona també "va viure la censura" en plena campanya pel 21-D, quan se li va fer retirar del balcó de l'Ajuntament la pancarta amb el lema 'Llibertat presos polítics'.
"Vivim episodis terribles i inacceptables en un estat de dret, que confirmen que no som democràcia", ha dit Madrenas. L'alcaldessa ha assegurat que la retirada de l'obra de Santiago Sierra ha de fer veure "a tots els demòcrates" que ara ja no es tracta "d'independència sinó de democràcia" i ha fet una crida a tots aquells que defensen la llibertat artística i d'expressió a "donar un cop de puny a la taula".
"Un honor"
Per això, Madrenas ja ha avançat que per a la ciutat serà "un honor" poder exposar les fotografies --assegura que el lloc és el de menys-- perquè d'aquesta manera es farà palès "el missatge de llibertat" i la crítica "sense cap tebiesa a la censura terrible que viu Catalunya i també l'estat espanyol".
"No entenc com els col·lectius artístics i el món de la cultura no surten a mostrar la seva repulsa unànime i contundent", ha dit l'alcaldessa de Girona. "Estem parlant d'un cas greu; i nosaltres sempre sortirem a lluitar a favor de les llibertats i a criticar qualsevol mena de censura i d'atac als drets fonamentals en l'àmbit de l'Europa democràtica", ha conclòs Marta Madrenas.
Amnistia Internacional acusa la policia espanyola d'actuar violentament l'1-O contra persones pacífiques
L'Agència Catalana de Notícies explica que l'informe d'Amnistia Internacional (AI) sobre la situació dels drets humans al món el 2017 publicat ahir dijous recull fets com l'empresonament preventiu de Jordi Sanchez i Jordi Cuixart, l'actuació de la policia espanyola l'u d'octubre o els judicis a tuitaires. L'organització destaca en el capítol sobre el Regne d’Espanya que en el període avaluat els drets de llibertat d'expressió i de reunió pacífica de manifestants en suport de la independència han estat "limitats de forma desproporcionada". Cita com a exemple la prohibició, per part de tribunals a Madrid o Vitòria (País Basc, Euskal Herria); de concentracions de suport al referèndum de l'u d'octubre o que Castelldefels (Baix Llobregat) prohibís qualsevol acte relacionat amb la cita electoral. A més, el text constata que els presidents de l'ANC i d'Òmnium Cultural són des de l'octubre en presó preventiva, acusats de delictes de sedició i rebel·lió "per segons el jutge oposar-se a una operació policial". Sobre l'1-O apunta que "les forces espanyoles van fer un ús innecessari i desproporcionat de la violència, ferint centenars de persones".
L'actuació de la policia espanyola, recull l'organització, inclou "proves" de l'ús de la violència contra persones que s'estaven resistint de forma "pacífica" a l'aplicació de la resolució que ordenava aturar el referèndum. A més, es menciona en relació a Roger Español que els policies van disparar bales de goma "ferint greument una persona i causant-li la pèrdua d'un ull".
L'ONG afirma que dotzenes de persones han estat investigades o jutjades per 'enaltiment del terrorisme' o 'humiliació de les víctimes' a xarxes socials. En "molts casos", però, els càrrecs han estat sobre persones que havien expressat opinions que no constituïen cap incitació al crim sinó que, segons l'organització, "encaixaven com a formes d'expressió d'acord amb les normes internacionals de drets humans". Entre els casos que recopila AI hi ha el de la tuitaire Cassandra Vera, condemnada al març a un any de presó per publicar bromes a Twitter sobre Carrero Blanco. L'organització tampoc no passa per alt el cas dels joves d'Alsasua (Navarra, Euskal Herria) i informa que tres dels set detinguts l'octubre del 2016 per una baralla en un bar amb dos guàrdies civils fora de servei són en presó preventiva i esperen al judici, previst per a l'abril d'aquest any.
Llei 'mordassa'
També s'avisa de mesures adoptades fent ús de l'anomenada 'llei mordassa': "Sancions administratives van continuar sent imposades a activistes dels drets humans i a periodistes sobre la base de laLlei de Seguretat Ciutadana". Un dels exemples és el de la periodista de Catalunya Ràdio Mercè Alcocer, que va ser sancionada amb una multa de 601 euros per "desobeir una ordre policial" quan intentava preguntar a Jordi Pujol al sortir de l'Audiència Nacional el 20 de febrer. L'informe diu també que tot i que la periodista va argumentar que tenia evidències gràfiques que sustentaven la seva versió dels fets, les imatges no van ser admeses com a prova.
Impunitat pels crims del franquisme
Per a Amnistia Internacional, les autoritats espanyoles "continuen fracassant" en la presa de mesures per localitzar i identificar les restes de les víctimes de desaparicions forçoses i execucions extrajudicials, "deixant a les famílies i les organitzacions fent processos d'exhumació sense suport estatal".
A més es critica que es continuïn tancant investigacions sobre crims comesos durant la guerra civil i el franquisme, com ara desaparicions i tortures, emparant-se en la llei d'amnistia i es recorda que el febrer del 2017 Mèxic va convertir-se en el segon país que investiga crims durant la dictadura franquista arran del cas dels nadons robats. Incompliment en la reubicació de refugiats
AI també toca la cresta al Regne d’Espanya per abusos de drets humans a les fronteres i lamenta que el govern espanyol no hagi complert amb els seus compromisos europeus en matèria d'asil: "Espanya ha fracassat en el seu compromís de reubicar 15.888 sol·licitants d'asil sota l'esquema d'emergència de la Unió Europea". Segons dades de l'organització, a finals del 2017 només 1.328 dels sol·licitants havien estat reubicats.
Violació de drets, també a l'Europa occidental
En la introducció de l'informe es recopila que en diversos països de l'Europa occidental algunes protestes públiques han topat amb una sèrie de mesures "restrictives i abusives". Critica la reacció dels governs espanyols, francès, alemany o polonès a manifestacions contra polítiques restrictives o l'abús de drets humans i menciona el "tancament d'espais públics, l'ús de la força policial, la retenció de manifestants pacífics, la vigilància o les amenaces de sancions administratives o legals". "Lleis vagues que penalitzen l'apologia del terrorisme s'han fet servir contra activistes i grups de la societat civil per opinions expressades a Internet o a les xarxes socials, incloent-hi Espanya, França i el Regne Unit", assegura l'informe.
En total, l'avaluació d'AI analitza fins a 159 estats i és una de les revisions anuals més completes sobre l'estat dels drets humans al món.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada