L’Ajuntament de Girona estrena un espai web pioner per fer evident “la mecànica del terror” del primer franquisme a la ciutat

L'Ajuntament crea un nou web per “no oblidar” el “terror” feixista.  

L'alcaldessa assegura que aquella “repressió lamentable” té paral·lelismes amb l'actualitat.  

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 03/02/2018  

Girona (Gironès, comtat de Girona).-  

Llegim en la premsa convencional gironina que l'Ajuntament de Girona ha creat un espai web pioner a Catalunya per fer evident "la mecànica del terror" dels primers anys del franquisme. La pàgina posa a disposició tant de neòfits com d'investigadors la informació digitalitzada sobre els consells de guerra sumaríssims i els afusellaments a la ciutat, a més d'incloure per primer cop els expedients d'aquells treballadors municipals a qui la Dictadura va sancionar (basant-se en criteris tan arbitraris com el fet d'haver posat els noms de Llibert o Harmonia als seus fills).

"A tots ells, a més, se'ls va obligar a dur a terme actes d'acatament i submissió a la legalitat", ha explicat l'arxiver municipal Joan Boadas. Precisament, l'alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, ha posat l'accent en què aquella "repressió lamentable" té paral·lelismes amb l'actualitat. Madrenas ha recordat com la maquinària del franquisme "va vestir" la repressió de "legalitat" amb una "burocràtica i rigor tècnic extraordinaris". "Això ens recorda els moments actuals, i ens fa entendre la diferència entre legalitat i justícia", ha dit.

"Només hi ha una cosa pitjor que l'oblit. No saber que s'oblida". Aquesta cita de Xavier Antich presideix la nova pàgina web que el Servei d'Arxius de l'Ajuntament de Girona ha posat avui en línia. Precisament, l'1 de febrer, el dia en què va fer 79 anys que l'aviació italogermana --aliada dels franquistes-- va llançar les darreres bombes damunt la ciutat. Quedaven tres dies perquè les tropes franquistes hi entressin i comencés la repressió feixista.

L'espai se centra en els primers anys del franquisme (abasta del 1939 al 1945) i segons explica el cap del Servei d'Arxiu i Publicacions, Joan Boadas, és "una web per no oblidar el terror" i fer evident "la maquinària de la repressió" portada a terme per la dictadura. Per això, la pàgina agrupa els expedients digitalitzats dels judicis militars sumaríssims i dels afusellaments --fins a 510-- que van tenir lloc al mur del cementiri de Girona.

Aquestes són dades que ja es coneixien, però com a novetat, ara s'entrecreuen per primera vegada. Així, per exemple, es pot saber el lloc de naixement i l'ofici dels qui van morir o el detall dels afusellaments que es van dur a terme cada dia.

"Per exemple, aquell en què n'hi va haver més va ser el 28 de juliol del 39, quan es van executar 60 persones", ha concretat el cap de la Secció de Gestió Documental i Arxiu, Lluís-Esteve Casellas. I ha afegit: "També es pot veure com aquell any, el 15 de març, només hi va haver un sol afusellament; el de Carles Rahola, i això tampoc era casual". 

Depuració a l'Ajuntament 

El web inclou per primer cop els expedients digitalitzats de treballadors municipals "depurats i sancionats"

Com a novetat, la nova pàgina web inclou els expedients digitalitzats d'aquells treballadors de l'Ajuntament a qui la Dictadura va depurar i sancionar. L'any 1939, quan les tropes franquistes van entrar a la ciutat, al Consistori hi treballaven 270 persones.

"D'entrada, se les va obligar a jurar fidelitat i després tots ells van passar per les mans d'un jutge instructor, que va determinar si eren afectes o no al Règim", ha concretat la tècnica de l'Arxiu, Anna Gironella. Repassant els expedients, Gironella ha subratllat que es poden veure les "absurditats" que decantaven la balança cap a un o altre bàndol. "A alguns se'ls va sancionar simplement per haver posat als seus fills els noms de Llibert o Harmonia", ha concretat.

En total, es van sancionar 75 treballadors (70 homes i cinc dones), amb càstigs que van anar des dels tres mesos de suspensió de sou i feina fins a la pèrdua total dels drets. D'entrada, l'Arxiu ha bolcat a la pàgina aquests expedients i l'any que ve acabarà de fer el mateix amb la resta (és a dir, els dels treballadors que no van ser sancionats).

Gironella ha explicat que, sovint, quan es parla de depuració es pensa amb els mestres. "Ara, però, nosaltres posem a disposició dels investigadors allò que fa referència als treballadors municipals", ha concretat.

Paral·lelismes amb el present 

L'alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, ha explicat que oferir aquest recurs web a la ciutadania pren especial rellevància en el moment actual. "Diem que gestos de preservar la memòria com aquest ens han de servir per assegurar que això no torni a passar; però també és cert que, aquesta mateixa setmana, vivim clares mostres de repressió cap als diputats del Parlament amb la investidura i reinstauració del nostre president", ha dit Madrenas.

"Per tant, allò que diem que no volem que ens torni a passar, ja ens està passant ara", hi ha afegit. L'alcaldessa també ha dit que, amb la documentació del web, es fa evident "com de cruel, repressora i extraordinàriament efectiva" va ser la "maquinària" del franquisme. I aquí, Madrenas també hi ha vist paral·lelismes amb els moments actuals que viu Catalunya.

L'alcaldessa de Girona ha dit que el franquisme es va servir de la "burocràcia" i el "rigor tècnic" per vestir la repressió de "legalitat". "Això ens demostra la diferència entre allò que és legal i allò que és just, perquè avui dia ningú s'atreviria a dir que allò que es va viure durant el franquisme era just", ha subratllat Madrenas. "I en aquest sentit, aprenguem-ne de la història i, lamentablement, perquè això també ens serveixi per denunciar amb contundència el que estem vivint en el present", ha conclòs.

Nou recurs web, pioner a Catalunya, perquè «no s'oblidi» el «terror» i la «repressió» espanyola que va caure sobre la població a partir del 1939, amb l'entrada de les tropes franquistes a la ciutat de Girona  

L'Ajuntament de Girona ha creat un nou recurs web, pioner a Catalunya, perquè «no s'oblidi» el «terror» i la «repressió» espanyola que va caure sobre la població a partir del 1939, amb l'entrada de les tropes franquistes vencedores de la guerra, i que es va mantenir durant dècades.

El web, que porta per títol Girona. La repressió del primer franquisme, posa a disposició de la ciutadania i dels estudiosos els expedients digitalitzats dels 75 treballadors municipals que van ser sancionats i no van poder continuar treballant a l'Ajuntament gironí.

El procés de depuració va afectar un total de 270 treballadors municipals, 75 dels quals van ser suspesos temporal o definitivament de feina. Tota la plantilla municipal va haver de presentar un full d'adhesió al «Movimiento» encapçalat per l'epígraf «Viva España - Saludo a Franco - Arriba España».

Però el cas dels treballadors municipals represaliats és només un aspecte d'un nou recurs web que inclou diversos apartats, un d'ells dedicat a la restitució moral de les víctimes de la repressió, fet que només va ser possible a partir del 1979 endavant. Un altre bloc tracta els expedients militars, amb els judicis sumaríssims, amb dades de Girona que l'usuari pot consultar.

Especialment colpidor resulta el bloc dels executats a la tanca del cementiri de Girona: 510 persones entre el 1939 i el 1945, entre elles dues dones. Els noms de les persones afusellades ja es coneixien. Ara s'ofereixen més detalls, com per exemple la dedicació laboral o l'origen, i es vinculen els seus expedients als de l'Arxiu Nacional de Catalunya, on hi ha dades de 69.000 persones represaliades. Els executats tenien entre 18 i 78 anys d'edat en el moment de l'afusellament. Un d'ells era l'escriptor Carles Rahola. En un sol dia, el 28 de juliol del 39, van executar 69 persones.

Marta Madrenas va comentar a la fi de l'acte que la seva tieta Harmonia, de Barcelona, va ser afusellada amb 15 anys d'edat perquè feia mítings.

Treballadora als urinaris 

Elvira Ruscalleda Maymí, de 32 anys d'edat, filla de Cassà de la Selva (la Selva, comtat de Girona), treballadora municipal als urinaris de la plaça de Sant Agustí de Girona, va ser suspesa un any de feina, malgrat declarar que «me hallaba en el pueblo de Sant Daniel e hice acto de acatamiento y adhesión entusiasta, cuando su entrada en nuestra inmortal ciudad», com consta al sumari, que el web permet consultar i descarregar.

La dona cobrava 25 pessetes a la setmana. La van condemnar perquè consideraven que s'havia sindicat a la UGT. Entre els testimonis hi ha el del metge Narciso Figueras, que va dir que no la coneixia. En canvi, la Guàrdia Civil va dir que era una «gran entusiasta de la causa marxista» i «insultava persones de dretes».