Els CDR de les comarques gironines organitzen una ruta nocturna des d’Agullana i la Vajol, resseguint el camí a l’exili de Companys a través del coll de Lli. Tothom duia una careta de Puigdemont.
Concentració a Girona per exigir la República amb la desobediència civil.
Homenatge a l’1 d’octubre en un espai de Farners mentre la CUP defensa que es canviï el nom de la plaça de l’Ajuntament.
Encerclen la seu de la Generalitat a Girona per “protecció” i “unió”.
TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 03/02/2018
Agullana/La Vajol (Massís de les Salines, Alt Empordà, comtat de Besalú).-
Llegim en la premsa convencional comarcal que el fronterer Temple de la Pau, un monument piramidal de pedra de granit, ideat per Esteve Albert i Corp durant la Transició, en homenatge a Lluís Companys i a totes aquelles persones que estimen la llibertat, va ser el punt de confluència final de tots els participants en un esdeveniment carregat de simbolisme. Al peu del monòlit, situat al coll de la Manrella (Massís de les Salines, Alt Empordà, comtat de Besalú), es va fer dimarts a quarts de dues de la matinada un emotiu ressopó de germanor. Ratafia, brunyols, bosses de grana, embotit, el repartiment de llesques d’un formós pa de pagès... Tot un àpat popular que arrodonia una ruta nocturna per la muntanya, amb l’objectiu de continuar caminant cap a la República. En aquesta ocasió, resseguint les rutes de l’Exili a través d’una mirada al passat per entendre millor el present i aconseguir un futur més just i democràtic.
Sota la resplendor d’una lluna gairebé plena i la llum de dos focus proveïts pel corrent d’un generador, es va viure un ambient de companyonia, amb clams enèrgics i espontanis per una “Catalunya lliure”. Una trobada en un escenari on es respira història i caracteritzat per l’àmplia esplanada de davant el monòlit. A la part inferior del monument ressaltaven unes flors liles que hi ha dipositades, i just al costat es va col·locar una careta de Carles Puigdemont, que va presidir en essència el motiu de la vetllada.
Aquest instant a la Manrella va ser la cloenda d’un acte organitzat pels membres de diversos Comitès de Defensa de la República (CDR) de les comarques gironines. L’acció va consistir a seguir a peu un dels camins de l’Exili. La ruta es va iniciar dilluns a les onze de la nit a la Vajol (Massís de les Salines, Alt Empordà, comtat de Besalú) i va durar cap a dues hores. Va ser un recorregut circular de 8 quilòmetres, combinant espais asfaltats de carretera amb d’altres que s’endinsen per la muntanya pirinenca. Amb els seus passos, els participants van reproduir un dels trams que van haver de fer a peu durant la Retirada republicana a primers de febrer de 1939 milers de persones que es van exiliar a l’Estat francès, travessant el Pirineu, empeses per l’avenç de les tropes franquistes. És per això que, un cop a la zona, fàcilment es fa present la nostàlgia. Ahir, concretament, es va resseguir un dels trams que, durant el seu camí a l’Exili, va realitzar el 5 de febrer del 1939 el president de la Generalitat de Catalunya, Lluís Companys, acompanyat del lehendakari basc José Antonio Aguirre. El pas del coll de Lli, al terme de la Vajol, va ser per on van travessar la frontera i, moments abans, també hi havien creuat el president de la República espanyola, Manuel Azaña, i el president del Govern republicà espanyol, Juan Negrín.
Desenes de veïns i veïnes del Nord-est de Catalunya es van endinsar pels mateixos senders, equipats amb frontals, llaços grocs i la careta de Puigdemont. Partint de la Vajol, van pujar al cim del coll de Lli, la següent parada va ser al poblet nord-català de les Illes (Morellàs, Vallespir, comtat de Vallespir) i, finalment, el coll de Manrella i el seu monument. Des d’alguns punts es divisaven les principals carreteres de l’Alt Empordà, convertides aquests dies en insòlits controls de la Policia Nacional espanyola i de la Guàrdia Civil als passos fronterers. Una esperpèntica caça a Puigdemont amb continus escorcolls a vehicles per evitar que arribés al Parlament de Catalunya amagat en un maleter. Contrastos evidents de centenars d’agents policials espanyols ancorats als dispositius versus el poble català continuant fent via cap a la República.
‘Arrenquem la República des de rutes de l’exili’
És el nom de la travessa de muntanya feta la nit de dilluns a dimarts per desenes de veïns i veïnes de la demarcació. Al pla de la Manrella, on va acabar el recorregut, hi ha una gran pedra amb la següent frase gravada: ‘Has canviat d’Estat, però no pas de Nació.’
Concentració a Girona per exigir la República amb la desobediència civil
Segons la premsa convencional gironina dues-centes persones es van concentrar dimarts al vespre a la plaça del Vi de Girona per exigir la implementació de la República a Catalunya. Al crit de “Prou dilacions, república ara”, la gent concentrada va respondre a la crida que el CDR Girona-Salt va fer tot just una hora i mitja abans. A més dels crits a favor de la República, es va cridar “som el poble, tenim el poder”, “hem votat i ho defensarem” i “1 d’octubre, ni oblit ni perdó”, a més dels crits d’ “independència”.
En el transcurs de l’acte es va llegir també un breu manifest en el qual s’exigia que es “posi fi a la incertesa creada” arran de l’ajornament ahir de la sessió d’investidura al Parlament de Catalunya. En el manifest també es va reclamar que els partits parlamentaris sobiranistes expliquin els fets del dimarts i es van fer noves crides a la desobediència civil com a únic camí cap a la República.
Homenatge a l’1 d’octubre en un espai de Farners
Segons la premsa convencional comarcal l’Ajuntament de Santa Coloma de Farners (la Selva, comtat de Girona) dedicarà un espai del poble a l’1 d’Octubre del 2017, la jornada del referèndum sobre el dret a decidir el futur del país. Un acord del ple municipal, dilluns al vespre, va establir que els grups polítics crearan una comissió de nomenclàtor --amb l’assessorament d’experts-- per decidir quin és l’espai escollit. L’equip de govern (ERC i MES) va tombar una moció de la CUP perquè la plaça de l’Ajuntament sigui batejada com a Plaça 1 d’Octubre.
Durant el ple, l’alcalde, Joan Martí (ERC), va considerar “precipitat” que la CUP (un regidor de 17) hagués presentat la moció sense haver-ne establert els termes amb la resta de grups. “Hi ha certa lamentació que un fet tan important s’ha presentat de manera unilateral. Hauria estat més lògic treballar entre tots”, va explicar. Ahir Martí va lamentar que “una cosa tan positiva i transcendent s’hagi convertit en una picabaralla”.
Martí considera que la CUP ha tingut massa pressa a emular el que han fet alguns grups de l’Ajuntament de Girona, que han volgut canviar el nom de la plaça Constitució per plaça 1 d’Octubre a través de la Comissió de Nomenclàtor --pròximament s’aprovarà al ple--. Segons Martí, canviar de nom la plaça “pot comportar inconvenients”. “Estem d’acord en el fons [de la petició], però no en la forma”, va exposar.
Sylvia Barragán (CUP) havia assegurat que el canvi no tenia grans complicacions.
El portaveu de CiU, Carles Roca, va explicar que el nom de plaça de l’Ajuntament és “digne, i no creiem que s’hagi de canviar”. “Això no vol dir que no hàgim de buscar un espai públic per batejar-lo com a 1 d’Octubre”, hi va afegir. Roca va dir que podria haver-hi un espai davant de l’escola Sant Salvador d’Horta susceptible de ser recordat amb una placa en record de la defensa del col·legi electoral, l’1 d’octubre.
El PSC no va donar suport al text de la CUP.
Encerclen la seu de la Generalitat a Girona per “protecció” i “unió”
Llegim en la premsa convencional gironina que les treballadores i els treballadors de la Generalitat a Girona van encerclar ahir divendres al migdia l’edifici com a símbol de protecció de la institució però també per fer visible la seva unió. L’acció formava part de la concentració setmanal dels divendres amb la qual les treballadores i els treballadors de l’administració pública catalana protesten contra una situació “de total anormalitat” que no volen que es normalitzi. Reclamen així la fi dels efectes de l’article 155 i la llibertat dels presos polítics.
Abans d’encerclar l’edifici, es van aplegar davant les escales de la seu gironina de la Generalitat amb bufandes i complements grocs, i alguns dels concentrats també portaven caretes de Carles Puigdemont.
Durant l’acte es va llegir una carta que el president empresonat de l’ANC, Jordi Sánchez, va enviar com a resposta a una missiva enviada per les treballadores i pels treballadors de l’administració pública catalana. Datada el 20 de gener, Sánchez encoratja les treballadores i els treballadors a “ser forts i a estar mobilitzats”. “Sou el tronc de la nostra administració”, deia un fragment de la carta, la lectura de la qual es va cloure amb crits de “llibertat”.
La concentració rep el suport de Girona Vota i de quadres polítics com Lluc Salellas, regidor de la CUP-Crida per Girona, que també es mobilitzen.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada