Arran de l’empresonament de Pepe Beunza i d’altres objectors de consciència el 25 de març i el 2 d’abril de 1971 Marie Laffranque va acollir a Tolosa de Llenguadoc una marxa solidària internacional, que havia arrancat des de Ginebra el 21 de febrer de 1971. L’11 d’abril es van aplegar unes set-centes persones --on hi havia jovers llibertaris de Perpinyà-- al pont internacional de la frontera de la Guingueta d’Ix, on es va fer una multitudinària asseguda pacifista. A les 21:30h d’aquell dia la policia espanyola i la Guàrdia Civil van carregar contra els pacifistes europeus i amb aquesta intervenció policial violenta van desallotjar el pont davant la premsa internacional.
Marie Laffranque:
El 28 de novembre de 1921 neix a Saint-Marcet (Alt Garona, Occitània) la lingüista, filòloga hispanista, antimilitarista i llibertària Marie Laffranque. Filla d'una parella de mestres ateus que es va instal·lar en 1925 a Tolosa de Llenguadoc (Alta Garona, Occitània). Educada en el laïcisme de les escoles publiques, es va llicenciar en Filosofia i en Filologia castellana. Va ser directora de recerques de Filosofia en el Centre National de la Recherche Scientifique (CNRS, Centre Nacional de la Recerca Científica), membre del Centre Internacional d'Estudis Gitanos de Granada, de l'Escola Francesa d'Anàlisi Institucional i dels Amics del Teatre Espanyol a Tolosa de Llenguadoc.
A Tolosa de Llenguadoc va estar en contacte amb la comunitat d'exiliats llibertaris catalans i espanyols, amb grups cristians pacifistes seguidors de Gandhi i va pertànyer al col·lectiu Acció Cívica No-Violenta, amb el qual farà costat els insubmisos refractaris francesos a la guerra d'Algèria (1959-1963), i després ajudarà els objectors de consciència en la seva lluita contra el servei militar obligatori, especialment els moviments antimilitaristes dels Països Catalabs i basc.
En 1970, durant el «Procés de Burgos», es va encadenar a la tanca del consolat espanyol a Tolosa de Llenguadoc com a protesta contra les penes de mort dels bascos inculpats.
Va col·laborar activament en la revista Philosophie, on va introduir a l’Estat francès els pensadors espanyols i catalans. Va traduir filòsofs com Lanza del Basto o Juan David García Bacca. Com a hispanista era una de les millors especialistes mundials en Federico García Lorca i va traduir i estudiar Ángel Ganivet, Antonio Machado, Maria Zambrano, Gabriel Celaya, Vicente Aleixandre, Bandrés, Lluís Maria Xirinacs, Poseidonio de Rodas, Xosé Luís Méndez Ferrín, entre d'altres. Va estudiar en profunditat el teatre i els contes anarquistes de Federico Urales, de qui va editar, amb Lucienne Domergue, una selecció bilingüe, Cuentos de amor y otros cuentos anarquistas en «La Revista Blanca» (1898-1905) (2003). Entre les seves obres podem destacar Les idèes esthetiques de Federico García Lorca (1967), Marx et l'Espagne (1972), Réfractaires à la guerre d’Algérie (1959-1963) (2005, amb Érica Fraters), entre d'altres.
La seva casa sempre va ser refugi de perseguits, exiliats, «sense papers», il·legals i refractaris. Malgrat patir tetraplegia va poder desenvolupar una immensa activitat intel·lectual i militant. Va col·laborar i ajudar a l’objector valencià Pepe Beunza.
Arran de l’empresonament de Beunza i d’altres objectors de consciència el 25 de març i el 2 d’abril de 1971 Marie Laffranque va acollir a Tolosa de Llenguadoc una marxa solidària internacional, que havia arrancat des de Ginebra (Suïssa) el 21 de febrer de 1971 amb l’objectiu de denunciar l’empresonament de Pepe Beunza. L’11 d’abril es van aplegar unes set-centes persones --on hi havia jovers llibertaris de Perpinyà (Rosselló)-- al pont internacional de la frontera de la Guingueta d’Ix (Alta Cerdanya), on es va fer una multitudinària asseguda pacifista que posà en qüestió no solament el franquisme, el militarisme espanyol. A les 21:30h d’aquell dia la policia espanyola i la Guàrdia Civil van carregar contra els pacifistes europeus i amb aquesta intervenció policial violenta van desallotjar el pont davant la premsa internacional. Van ser detinguts i portats a Madrid els destacats pacifistes Gonzalo Arias, Santiago del Riego, Lluís Fenollosa, Amparo González, Àngels Recasens, Miguel Ángel Gil i José Gabriel Díez.
En 1976 es va celebrar a Tolosa de Llenguadoc un concert amb la cantant Joan Báez, cofundadora a Califòrnia de The Study of Non-violence, on es van recollir diners per ajudar els objectors i insubmisos al servei militar obligatori espanyol.
Marie Laffranque va morir el 13 de juliol de 2006 a Tolosa de Llenguadoc i va ser enterrada el 17 de juliol al cementiri de Terre-Cabade d'aquesta ciutat.
L'octubre de 2007 es va crear l'associació «Les Amis de Marie Laffranque» per honorar-ne la memòria.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada