 |
| Necrològica d'Eduardo Sanjuán Castro en el periòdic tolosà Cenit |
En el decurs de la Retirada de 1939 passà la frontera del Pirineu i va ser internat en diversos camps de concentració francesos, entre ells el d'Argelers de la Marenda
Eduardo Sanjuán Castro:
El 28 de novembre de 1993 mor a Madrid (Castella la Nova) el periodista anarcosindicalista Eduardo Sanjuán Castro. Havia nascut en 1901 a San Andrés y Sauces (La Palma, Illes Canàries).
Des de molt jove formà part del moviment anarquista i fou un dels fundadors del Sindicat d'Obrers del Tabac de la Confederació Nacional del Treball (CNT) de les Illes Canàries. Durant les dècades del vint i del trenta fou un dels principals animadors del moviment llibertari canari, juntament amb Antonio Vidal Arabí, Antonio Hernández i Horacio de Paz Martín.
En els anys vint es traslladà a Barcelona. El 24 de març de 1924 negocià a Madrid amb el general Godofredo Nouvilas, secretari del Directori del general Miguel Primo de Rivera, l'indult del seu amic, el dibuixant anarquista Alfons Vila Franquesa (Shum o Joan Baptista Acher), condemnat a mort per l'Audiència de Barcelona. En 1925 col·laborà en la revista barcelonina Vértice. En 1926 publicà a Sabadell (Vallès Occidental) la biografia Shum íntimo, sobre el seu amic.
El 6 de setembre de 1934 va ser detingut a La Orotava (Tenerife, Illes Canàries) acusat de ser enviat per la CNT-AIT per a atiar la vaga entre el sector tabaquer, però va ser alliberat dies després.
El 28 de setembre de 1935 va ser novament detingut a Tenerife, juntament amb altres companys (Ángel Domínguez, Alberto Herrera Rodríguez, Alfonso Jorge Frías, Ángel Mejías Zamorano, Diego Rodríguez Alberto, Tomás Rodríguez Benítez, i Juan Yanes Pérez), per desencadenar una vaga entre els obrers tabaquers de l'illa.
En 1936 fou membre del Sindicat de Professions Liberals de Barcelona de la CNT-AIT i en 1937 membre de la seva Secció de Periodistes. També en 1936 col·laborà en Mi Revista.
Durant la Guerra Civil fou membre de les Milícies Canàries Antifeixistes, del Front Antifeixista de Canàries, del Comitè de Gerència de la Companyia Arrendatària de Tabacs i del Comitè Antifeixista de Canàries a Barcelona i, amb Horació de Paz, formà part del Batalló «Canàries», creat per aquest últim comitè. Horacio de Paz i ell van se anomenats Los Cubanitos.
Amb altres companys del Comitè Antifeixista de Canàries (Hernández, Nóbrega, De Paz Martín i Vidal Arabí), participà en diverses activitats la finalitat de les quals fou l'aixecament al Marroc sota sobirania espanyola.
En el decurs de la Retirada de 1939 passà la frontera del Pirineu i va ser internat en diversos camps de concentració francesos, entre ells el d'Argelers de la Marenda (Rosselló). En 1940 estava integrat en una Companyia de Treballadors Estrangers (CTE) a Bourges (Cher, Centre de França).
Després de la mort del dictador Francisco Franco, fou membre del Sindicat de Pensionistes i Jubilats de la CNT a Madrid, on participà en el moviment llibertari local.
Algunes fonts li atribueixen l'autoria del llibre La tragèdia de Benagalbón, obra de l'advocat republicà Eduardo Sanjuán Albi, i mesclen dades biogràfiques d'ambdós, segons Anarcoefemèrides.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada