Durant els seus any de militància llibertària va dirigir publicacions anarcosindicalistes i anarquistes, i va publicar articles a nombrosos periòdics, com Acción Social Obrera del Baix Empordà.
Manuel Medina González:
El 23 d'agost de 1903 neix a Sevilla (Andalusia) el periodista, poeta, escriptor Manuel Medina González, conegut com Manolo Medina i Ariel, passat, en 1936, a nivell oportunista de l’anarquisme social revolucionari i la francmaçoneria al feixisme falangista en nom del sindicalisme. Fou fill d'una família obrera.
Seguidor del mestre anarquista José Sánchez Rosa, milità en la Confederació Nacional del Treball (CNT) i en la Federació Anarquista Ibèrica (FAI) de Sevilla.
Durant els anys vint va pertànyer a les lògies maçòniques «España» i «Trabajo» de Sevilla i en 1929 va ser detingut per les seves activitats anarquistes. A Sevilla també exercí de mestre.
A començaments dels anys trenta s'establí a Elda (Vinalopó Mitjà, País Valencià). Com a director de Solidaridad Obrera de València en 1932 va ser obligat a dimitir pel Comitè Regional valencià després d'haver publicat crítiques a Ángel Pestaña i al Comitè Nacional de la CNT-AIT.
En 1933 dirigí Tierra y Libertad i el gener d'aquest mateix any va ser detingut, amb Juan Jaén Vizcaíno, a la barriada d'Horta de Barcelona, acusat de fabricació d'explosius i diversos delictes d'impremta i empresonat.
Com a periodista col·laborà en nombroses publicacions llibertàries, com ara Acción Social Obrera --publicació cenetista de Sant Feliu de Guíxols--, ¡Despertad!, Estudios, Iniciales, El Productor, La Revista Blanca, Solidaridad, Solidaridad Obrera, Tierra Libre, etc.
Quan esclatà la Guerra Civil s'afilià a la Falange de Sevilla i col·laborà en el seu periòdic Azul.
En 1941 s'instal·là en Còrdova i entre aquest any i 1990 va ser redactor del Diario de Córdoba, realitzant crítica literària, de cinema, de teatre, d'art i fent de cronista de la vida social. En 1988 l'Ateneu de Còrdova li atorgà el premi «Fiambrera de Plata».
És autor d'Anarcogramas (ca. 1931), Sacrilegio. La mentira de Dios y sus explotadores (1931), El movimiento emancipador de nuestro tiempo (1933), Antorcha de paja. Poemas inéditos (1974), Coplas al aire de Córdoba (1981), Clamor de la tierra andaluza (1985), Cantares de las ocho hermanas (1989), Memoria estelar de los tres pablos: Picaso, Casals, Neruda (1989), entre d'altres.
Manuel Medina González va morir el 24 de gener de 1993 a Còrdova (Andalusia) deixant inèdits nombrosos treballs literaris.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada