Integrat en el grup «Libertador» del SIEP – acompanyat per Joan Català Balañà i dos altres catalans que Ponzán havia incorporat quan passà per la Seu d’Urgell, i alguns milicians i dones amb criatures-- el 10 de febrer va traspassar la fronterera de la Guingueta d’Ix, a la Cerdanya, sense vigilància de la Gendarmeria francesa. El primer que va fer el grup fou amagar en bidons buits de llet, que van ser enterrats en territori francès, el seu armament i altres armes escampades per soldats que fugien de l’avanç de l’exèrcit franquista, com a previsió per organitzar una propera resistència a l’Interior des de l’Exili.
Més endavant, l’armament va ser recuperat i utilitzat. Interceptat el grup aquest va ser reclòs a la Gangueta d’Ix en un camp improvisat fins que tots els seus components van ser internats al camp de Vernet d’Arièja.
Juan Manuel Barrabés Asún:
El 23 d'agost de 1939 mor, als 27 anys, al camp de concentració de Vernet d’Arièja (Cantó de Sabardu, Arièja, Migdia Pirineu, Llenguadoc, Occitània) l'anarcosindicalista i resistent llibertari Juan Manuel Barrabés Asún, conegut com Porras. Havia nascut en 1912.
Ben igual que el seu germà Faustino i les seves germanes Violeta i Rafaela, milità durant els anys trenta en la Confederació Nacional del Treball (CNT-AIT) d'Osca (Aragó).
Les tres de la matinada de 1936 Juan Manuel Barrabés, Francisco Ponzán Vidal, Perrinques, Miguel Gella, Jesús Garcia Hereza, Fagines i altres militants de la CNT, concentrats als salons del Govern Civil d’Osca van decidir no esperar més que el governador de la República, Manuel Carrasco, no entregui armes que guardava, per així organitzar, com aquell moment es feia a Barcelona un imminent aixecament militar feixista a la ciutat per part del regiment d’Infanteria núm. 20 de Valladolid. Però, l’actitud conciliadora del destacat anarquista Ramon Acín Aquilué impedí que la CNT destituís per força el governador i agafés armes, com ja havia fet en una armeria. A la sortida del sol el general i comandant de la plaça, Gregorio de Benito Terraza, imposà l’estat de guerra, el governador fou arrestat sense que oposés resistència i Osca quedà en mans des militars facciosos, començant les detencions i assassinats. Mentre Acín es assassinat com així la seva esposa, Conchita Monràs Casas, afusellada el 23 d’agost d’aquell any junt a les germanes Faustina i Rafaela Barrabé Asún, de 19 i 21 anys, militants de les Joventuts Llibertàries.
Els germans Juan Manuel i Faustino aconsegueixen fugir d'Osca i arribar a Íxar (Baix Martín, Terol, Aragó), on amb Evaristo Viñales, s’integraren a la 25 Divisió, que comandava Antonio Ortiz i comptava com a comissari polític Antoni Ejarque Pina. Després es traslladaren a Callén, al municipi de Grañén (Monegres, Osca, Aragó) on trobà els militants Francisco Ponzán Vidal i Gregorio Villacampa Gracia, on es va enrolar l'estiu de 1937 en la Columna Roig i Negra i integrant-se, amb el seu germà Faustino, en el grup guerriller «Libertador» junt a Máximo Franco, Villacampa i Ponzán, aquest militant com a capità d’operacions, que entrà a formar part del Servei d'Informació Especial Perifèrica (SIEP), encarregat d'operacions especials i de sabotatges darrera les línies franquistes. Es tractava d’un grup d'espionatge que actuava en terreny enemic («Libertador») i que eventualment s'incorporava en el Servei d'Intel·ligència Especial Perifèric (SIEP) i de manera permanent des d'agost de 1937. Va combatre també amb l'Exèrcit de l'Est des del SIEP (el Govern de la República després dels Fets de Maig de 1937 va dissoldre l’Exèrcit Popular de Catalunya i l’integrà en l’Exèrcit Popular de l’Estat amb el nom d’Exèrcit de l’Est).
Quan el grup estava a la Cerdanya, l’1 de febrer de 1939 les tropes franquistes de Muñoz Grandes avançaven en dos fronts vers el Gironès i la Garrotxa des de l’Urgell i el Bages mentre Moscardó es dirigia al Ripollès per anar cap a la Baixa Cerdanya i García-Valiño volia anar cap a la frontera per Camprodon i Molló,al Ripollès, la colònia infantil anomenada Els Suïssos, prop de la frontera de la Guingueta d'Ix (Alta Cerdanya) va ser evacuada vers l’Alta Cerdanya, en territori francès. El 8 de febrer Ponzán va demanar al comandant militar de Puigcerdà (Baixa Cerdanya) un salconduit en comissió de serveis --vàlid per 24 hores-- per anar a l’altra banda de la frontera, a la Guingueta d’Ix. La missió oficialment era inspeccionar la situació en la frontera. Quan el grup «Libertador» del SIEP, amb Manuel Barrabés Asún i altres companys d’aquest col·lectiu –acompanyats per Joan Català Balañà i dos altres catalans que Ponzán havia incorporat quan passà per la Seu d’Urgell (Alt Urgell), i alguns milicians i dones amb criatures-- el 10 de febrer va traspassar un fronterer sense vigilància de la Gendarmeria francesa el primer que es va fer fou amagar en bidons buits de llet, que van ser enterrats en territori francès, el seu armament i altres armes escampades per soldats que fugien de l’avanç de l’exèrcit franquista, com a previsió per organitzar una propera resistència a l’Interior des de l’Exili. Més endavant, l’armament va ser recuperat i utilitzat. Interceptat el grup aquest va ser reclòs a la Gangueta d’Ix en un prat a tocar la carretera de Perpinyà. Van demanar anar a Mèxic però fou una demanda inútil. A primers de març el grup fou traslladat en tren al camp de concentració del Vernet d’Arièja el febrer de 1939.
Juan Manuel Barrabés Asún va morir, als 27 anys, el 23 d'agost de 1939 a resultes d'una infecció pulmonar al camp de concentració de Vernet, situat entre Vernet d’Arièja i Sabardu, i fou enterrat a la tomba número 46 del cementiri d'aquest centre d'internament de l’Estat francès, on ja hi havia enterrats els cossos de 48 internats.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada