 |
| Concentració de la comunitat musulmana de Ripoll el diumenge. |
Es vol fer aflorar el dol.
“Guardar la vinya” serà la revolució proletària a la conca mediterrània.
Lloret de Mar aixeca parcialment les mesures de seguretat després de l'atemptat. Manté les tanques de formigó als principals carrers de vianants.
Més blocs de formigó al Barcarès (Rosselló) després dels fets de Barcelona i Cambrils.
TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 23/08/2017
Ripoll (Ripollès, comtat d’Osona).-
Segons l’Agència Catalana de Notícies l’Ajuntament de Ripoll (Ripollès, comtat d’Osona) vol fer aflorar el dol i ajudar als seus habitants a tancar les ferides obertes arran del descobriment que els atemptats de Barcelona i Cambrils, al Baix Camp, es van gestar en aquesta població de gairebé 11.000 habitants. Tant l'Ajuntament com la Generalitat volen impulsar mesures que treballin en aquest sentit i, per això, el dilluns es van reunit representants municipals amb la consellera de Governació, Meritxell Borràs; el secretari d'Igualtat, Migracions i Ciutadania; Oriol Amorós, el director general d'Afers Religiosos, Enric Vendrell; el delegat territorial d'Ensenyament, Josep Polanco i el delegat del Govern de la Generalitat a Girona, Eudald Casadesús. Entre les mesures que s'han posat sobre la taula, a curt termini s'ha anunciat una mobilització aquest dissabte amb l'objectiu de fomentar la cohesió social i condemnar els atemptats.
L’Alcalde de Ripoll, Jordi Munell, ha explicat que conviden a tot el veïnat a manifestar el seu dol de la manera que vulguin, ja sigui portant una espelma o recitant un poema. També han convocat a totes les entitats del municipi aquest dimarts a la tarda en una reunió que busca que tothom manifesti les seves pors i es comenci a treballar el procés de dol.
“Guardar la vinya” serà la revolució proletària a la conca mediterrània
“No tinc por” --la consigna oficial del sistema hegemònic disfressat d’escarranisme del Capital, representat per la seva nova Passionària, Ada Colau-- no solament és exagerada, és de tot hipòcrita, “nínxols emblanquinats” dels fariseus, com Barcelona en Comú: els Mossos d’Esquadra han matat, en diuen abatut (fer caure), sis elements wahabistes salafistes al servei de l’Estat Islàmic d’una fracció burgesa de les guerres petroleres interimperialistes, seguint el mètode policial implantat a Anglaterra, matar a trets –abatuts com a ninots de festa major-- els joves atacants quan aquests porten cinturons de màrtirs de déu per guanyar el cel de les verges per copular eternament, encara com a Londres l’altre dia o a Catalunya ara mateix eren simples reclams martiriològics sense explosiu real. El policia igual que l’home de carrer té por, molta por, de morir a causa de les bogeries teocràtiques i per això mata aquell que pensa que el pot matar a ell per anar al cel de les verges. Tot el que es digui sobre això, sense esmentar la gran por als bojos de déu, és hipocresia vomitiva quan no és cinisme prepotent per enganyar ramats de gent enganyada. Aquest escamot del Ripollès o qualsevol que hi hagi preparant o es vulgui formar és inquietant i terrorífic. Millor allò de “la por guarda la vinya” si tenim en compte la terrible situació que pateix la gent de l’Orient Mitjà, del Magrib i el Sahel, amb efectes col·laterals, que cada vegada semblen més centrals en les metròpolis de l’Europa Occidental, amb l’aixecada de la veda en la “reconquesta” de l’al-Andalus que aixecà el cru Aznar, un governant prepotent sense senderi, l’11-M a Atocha.
Qui tingui seny haurà de lluitar pel triomf de la revolució social intercontinental del proletariat a la Mediterrània, l’únic possible baluard, junt amb la resistència kurda, contra l’Estat capitalista dit Estat Islàmic.
A Europa la gent s’acostuma --seguint com a xaiets de remat la consigna ‘No tinc por’-- a contracor a ser víctimes d’atemptats que són el nostre pa de cada dia en regions àmplies del planeta. Atemptats que ens passen desapercebuts per allò de la distància geogràfica i afectiva que ens imposen els mitjans occidentals del Capital. Si ho pensem bé, l’excepció han estat tots aquests anys, del desastre de l’ocupació neocolonial d’Iraq cap aquí, de pau relativa mentre estem a tocar dels grans focus de conflicte i misèria que són el Magrib i l’Orient Mitjà, on hi ha la bomba social que representa la pobresa, la corrupció, la desigualtat econòmica i el fet que l’única esperança per a àmplies capes socials (migrada, irreal, però al capdavall, esperança) provingui de grups fonamentalistes que omplen un buit vital amb la bogeria teocràtica. El retrat és ben conegut. Si resseguim la Mediterrània i ens endinsem Sahel endins, el miracle ha estat que Europa Occidental hagi pogut romandre tants anys aïllada d’una realitat massa propera.
Quan després de la massacre de la Rambla (14 persones mortes i 7 en estat crític de la cinquantena de ferides i hospitalitzades a Barcelona) i alguns escriuen articles i editorials vinculant el procés sobiranista català amb el salafisme, o fins i tot lligant l’atac de la Rambla i el passeig de Cambrils a la dita “turismofòbia” , potser hauríem de preguntar-nos: ens il·luminen aquests articles sobre la solució al terrorisme gihadista? Quan només hi ha impotència barrejada amb oportunisme i necessitat d’omplir pàgines. Posem sisplau el focus allà on toca i assenyalem almenys els responsables. Qui finança el gihadisme i les escoles alcoràniques que alimenten l’odi? Quins estats petroliers wahabistes donen cobertura diplomàtica a aquest suport? D’on prové l’armament que s’utilitza en aquests conflictes? El Regne d’Espanya n’és campió. Quin significat té la fotografia del rei d’Espanya segellant un acord comercial a Riad amb el monarca saudita? Quins interessos econòmics, a banda de geopolítics, permeten l’existència de tota una estructura d’explotació que priva de possibilitats de futur milions de persones i els condemna a la misèria o a l’emigració?
Passejar per Europa vol dir veure soldats armats patrullant els centres turístics de les capitals; observar pilones de formigó que protegeixen festes populars; filferros, tanques i dobles controls de seguretat en estacions de tren i aeroports. Impediran aquestes mesures que terroristes suïcides de la bogeria de déu duguin a terme el seu propòsit assassí? Solament ho creu un ximplet, ja que els poderosos viuen blindats en els seus palaus i mansions ben protegides. Cal recordar que l’Estat Islàmic no fa magnicidis, faltaria més. Mata el proletariat. Estat Islàmic contra el proletariat.
L’Ajuntament de Lloret manté les tanques de formigó als principals carrers de vianants
 |
| Tanques de formigó ia Lloret de Mar en motiu del dispositiu de seguretat. |
El que s'ha acordat mantenir són les pilones de formigó tipus 'New-Jersey' que bloquegen l'accés de vehicles a la zona de vianants del centre. Aquestes estan ubicades a les cantonades del carrer Sant Pere amb el de Verge de Loreto i Oliva. També n'hi haurà al passeig Manel Bernat, a la zona de terra del passeig de Jacint Verdaguer a la plaça de la Vila, a les voreres de l'avinguda Just Marlès i a la platja de Fenals des de l'avinguda Amèrica. A més, les pilones de l'illa de vianants seguiran sense baixar entre les tres i les cinc de la tarda. El piló de Sa Caleta només s'obrirà a les nits per l'accés de veïns o alguns serveis concrets.
L’Ajuntament de Lloret de Mar va prendre aquestes mesures tal i com van fer altres municipis turístics de Catalunya després dels atemptats de la setmana passada a Barcelona i Cambrils. La idea del consistori és anar reduint les mesures extraordinàries però "a poc a poc", en paraules de l'alcalde de Lloret, Jaume Dulsat. El proper dilluns, equip de govern i cossos de seguretat tornaran a avaluar la necessitat d'aquestes mesures.
Més blocs de formigó al Barcarès després dels fets a Barcelona i Cambrils
 |
| Blocs al Lídia, al Barcarès. |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada