dimecres, 2 d’agost de 2017

Castelló d’Empúries i Peralada, el cap de Creus i la Mar d’Amunt, en estat de risc



Un informe l’Observatori de la Sostenibilitat alerta que Empuriabrava corre el greu perill de patir inundacions, i que la zona del cap de Creus es podria sotmetre a una altra bombolla immobiliària.  



TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 02/08/2017   
Castelló d’Empúries/Peralada/Cadaqués/ Port de la Selva/Llançà/Colera/Portbou (Alt Empordà, comtat de Peralada).-   

Un informe ambiental elaborat per l’Observatori de la Sostenibilitat i publicat per Greenpeace qualifica Empuriabrava com un dels “elefants blancs” del litoral peninsular, entenent com a “elefants blancs” les grans infraestructures que estan en desús, fallides o que tenen un impacte ambiental inacceptable. Ho diu en ‘Protección a toda costa. Un tesoro que no debemos perder’, un document pioner que analitza l’estat de la protecció i de la biodiversitat del litoral.

Empuriabrava fora de protecció gràcies a la nova Llei de Costes  
L’informe destaca que un dels principals riscos que s’identifiquen és l’augment de la construcció d’urbanitzacions i infraestructures a la costa (la urbanització de la costa del Regne d’Espanya ha crescut un 57% en els últims 24 anys), juntament amb els efectes derivats del canvi climàtic i la major exposició a inundacions. I en aquest sentit, destaca el cas d’Empuriabrava, que ha quedat “amnistiada i fora de protecció” gràcies a la nova Llei de Costes.  
Segons l’informe, aquesta “amnistia” de l’Estat, tan celebrada pels turistes, propietaris de les segones residències, ha sotmès la marina a un risc especialment elevat d’inundació. I és que segons ells, la conservació de l’estat natural de la franja dels primers 500 m és essencial, ja que actua com a barrera de protecció.  

A la Costa Brava, els espais naturals protegits es troben sotmesos a una gran pressió urbanística  del seu entorn més immediat 
Paral·lelament, el document també constata que la demarcació de Girona és la quarta província amb més espai protegit de tota la Mediterrània peninsular (un 42,7%). Però també hi identifica una zona molt extensa que, tot i estar envoltada d’espais naturals protegits, està sotmesa a una gran pressió urbanística.  

Tres parcs naturals a l’Alt Empordà però moltes zones litorals sense protecció i en mans de l’industria turística  
Destaca que els espais protegits més importants són els parcs naturals dels Aiguamolls de l’Empordà, del Cap de Creus i del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter. Però alhora, ressalta que la Costa Brava ha patit molt la pressió de la indústria turística, i això fa que aquestes zones protegides contrastin amb les no protegides, també molt abundants.

Un vora mar edificat des de fa més de 25 anys  
En aquest sentit, recorda que hi ha zones de primera línia de mar que estan urbanitzades des de fa més de 25 anys. Admet que des del 1987 s’ha frenat la construcció de noves àrees artificials, però alerta que el cap de Creus és una de les zones més apreciades per les indústries turística i immobiliària. Més concretament, fixa l’alerta a l’entorn de Cadaqués (Cap de Creus, Alt Empordà, comtat de Peralada), però també al corredor que uneix Castelló d’Empúries amb Peralada (Alt Empordà, comtat de Peralada), i a les àrees del Port de la Selva (Cap de Creus i Serra de Rodes, Alt Empordà, comtat de Peralada) així com Llançà, Colera i Portbou  (Mar d’Amunt, Albera marítima, Alt Empordà, comtat de Peralada). L’informe atribueix aquest risc d’urbanització a la gran demanda de les platges, la proximitat amb l’Estat francès, i la mateixa qualitat ambiental que hi garanteix els espais naturals protegits.  
Les dades indiquen que no ha desaparegut l’ànsia per continuar ocupant els primers quilòmetres de costa i els voltants dels parcs naturals 

“Si continuen les tendències actuals, en molt pocs anys haurem dilapidat el poc que queda, i és urgent un ús prudent del sòl, sobretot en un escenari de canvi climàtic” 
Valorant els resultats de l’estudi, la responsable de la campanya Biodiversitat de Greenpeace, Pilar Marcos, lamenta que “les dades indiquen que no ha desaparegut l’ànsia per continuar ocupant els primers quilòmetres de costa i els voltants dels parcs naturals”. I el Dr. Fernando Prieto, de l’Observatori de la Sostenibilitat, afegeix: “Si continuen les tendències actuals, en molt pocs anys haurem dilapidat el poc que queda, i és urgent un ús prudent del sòl, sobretot en un escenari de canvi climàtic.” L’informe, pioner, no està tancat, sinó que pretén ser un catàleg obert perquè tothom hi pugui incloure informació, per exemple, de les zones que consideren que estan en risc de ser urbanitzades. En aquest sentit, Greenpeace anima la ciutadania a fer-hi aportacions mitjançant les xarxes socials, fent servir l’etiqueta #ProteccionATodaCosta.  

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada