divendres, 28 de juliol de 2017

462) CRÒNICA QUATRE-CENTRES SEIXANTA DUES DE LA CROADA DE L’ESPANYA NEGRA

El depurat per l'stalinisme Andreu Nin. 
L’Estat fallit espanyol en el marc del retorn al vell règim que imposen les oligarquies castellanes a la Catalunya de la revolució burgesa.  
Quatre punts d’Andreu Nin que ens portarien a la revolució proletària.  
Marxa europea a Barcelona en solidaritat amb el moviment popular rifeny. 
La cap de comunicació d’Exteriors i el director general de Difusió declaren a la caserna de la Guàrdia Civil.  
Molas i Genovès han estat citats aquest divendres després que ho fossin altres alts càrrecs del Govern de la Generalitat i l'exportaveu del Pacte Nacional pel Referèndum.   

[Barcelona (República Catalana) 28/07/2017]   
L’AMIC DEL POBLE  

Que el Regne d’Espanya és, segurament, l'Estat més violent i cruel d'Europa per la seva història és un fet prou conegut universalment, i les catalanes i els catalans hem estat i som víctimes d'aquesta violència. D'entrada, és un complet fracàs històric. No ha aconseguit mai, com per exemple l’Estat capitalista francès, una homogeneïtzació dels territoris al·lògens, com Catalunya, el País Basc o Galícia. Va perdre Portugal en el segle XVII i, per tant, el mapa del Regne d'Espanya --que era tota la península ibèrica-- mostra les nafres del fracàs. El Regne d’Espanya doncs és un estat fallit, un esguerro, que només es pot mantenir per la violència, encara que s'anomeni «constitucional».
La construcció nacional estatal d'Espanya és un leitmotiv dels espanyols. L'ideari doctrinari franquista --i dels actuals PP, PSOE i Cs-- que proclama el Regne d’Espanya (són partits monàrquics de la monarquia hereva del franquisme i consagrada amb la Constitució de 1978) com el resultat de la feliç reunió de tots els regnes cristians no és més que una fal·làcia. Des dels inicis, el Regne d’Espanya és exclusivament una invenció de l’oligarquia castellana --i els del 98 es van afartar d'escriure-ho--. El Regne d’Espanya és el resultat de l'expansió centrífuga i supremacista --militar, política, cultural i lingüística-- de la Castella medieval feudal i de les seves oligarquies polítiques i econòmiques, que també --com la Mesta-- oprimien la mateixa Castella i n'impedien el pas cap a la revolució burgesa. La victòria borbònica en la Guerra de Successió (1705-1715) va certificar el fracàs d'una possible Monarquia Hispànica plurinacional, que resisteix fins a Felip II.
Però abans que els infausts Borbons governessin, les oligarquies castellanes ja havien donat mostres evidents que el règim confederal dels Habsburg els posava molt incòmodes, i es va mostrar en l'educació que feren de Felip II. Olivares, ministre plenipotenciari de Felip IV, seguint aquestes indicacions, va enviar un memoràndum al rei l’any 1626 en què li aconsellava vivament la invasió militar de Catalunya i la liquidació de les seves institucions de govern i de la seva llengua --una obsessiva aspiració castellana des del s. XV, amb la Inquisició--. Deia que calia castigar les catalanes i els catalans a sang i foc. Es va servir dels intel·lectuals «orgànics» --com els d'avui, de Pérez Reverte a Mendoza, de Cercas a Goytisolo--. Quevedo, un dels escriptors més destacats, va cridar a la guerra d'extermini contra els catalans, els va tractar de lladres, etc. Les clavegueres de l'Estat d'Olivares provocarien la ruïna de Catalunya i la revolució independentista dels Segadors (1640-1652). I el Regne d’Espanya va cometre un dels grans crim contra Catalunya, l'entrega de les regions del nord a França pel Tractat dels Pirineus (1659), una terrible mutilació que cap nació d'Europa no ha sofert, cosa que devem al criminal Felip IV.
Felip V de Castella és el veritable formulador de la idea unitarista d'Espanya. El Regne d’Espanya, doncs, no té més de 300 anys, malgrat que el PP afirmi que es va originar amb el  Big Bang; alguns del PSOE, a l'època romana, i els més ‘progres’, durant els Reis Catòlics. El primer Borbó hispànic i la seva cort de castellaníssims funcionaris que encara ens tenen sotmesos --la «casta»-- van devastar a sang i foc els països catalans, varen cremar, incendiar, violar, tallar mans, orelles, caps... Els van sotmetre, els van arruïnar i robar, ens van massacrar, fent ensulsiar la part més dinàmica i poblada de Barcelona, arrasant la dinàmica plaça Major, que va desaparèixer per sempre més, varen prohibir la llengua, la música, els cants, i la gent catalana esdevingué trista, sorruda i, això sí, molt treballadora... Al segle XIX es va continuar aquesta obra, i la van seguir Primo de Rivera, Franco i, actualment, el PP, amb el beneplàcit del PSOE. 
El 14 d’abril de 1931 el marxista i sindicalista revolucionari Andreu Nin va defensar quatre punts republicans catalans que a dia d’avui la gent que volem transformar l’enfrontament de les oligarquies castellanes amb la revolució burgesa catalana en una república socialista autogestionada i autogestionària. Aquí els punts de 1931 que són aplicables aquest moment històric d’autodeterminació nacional catalana:
1.- Sostenir activament el moviment d'emancipació nacional de Catalunya, oposant-se enèrgicament a tota temptativa d'atac per part de la reacció.
2.- Defensar el dret indiscutible de Catalunya a disposar lliurement dels seus destins, sense excloure el de separar-se de l'Estat espanyol, si aquesta és la seva voluntat.
3.- Considerar la proclamació de la República catalana com un acte d'enorme transcendència revolucionària; i
4.- Enarborar la bandera de la República catalana, amb la finalitat de desplaçar de la direcció del moviment a la petita burgesia indecisa i claudicant, que prepara el terreny a la victòria de la contrarevolució.
Cal recordar que Andreu Nin fou assassinat pels stalinistes el juny de 1937, amb el vist-i-plau del PSOE i la petita burgesia nacionalista catalana, i el seu cos incinerat en el consolat de la URSS a Barcelona. A dia d’avui els hereus dels stalinistes de 1937, que encara el 1977 van pactar amb el franquisme la defensa de la monarquia borbònica, dirigeixen Catalunya en Comú, bastió de la contrarevolució a Catalunya que saboteja el procés d’emancipació nacional català i boicoteja, com ara l’aventurera Ada Colau, la nova Passionària dels stalinistes d’avui, el referèndum d’autodeterminació de l’1 d’octubre. Poca broma!  

Marxa europea a Barcelona en solidaritat amb el moviment popular rifeny 
Aquest diumenge a les 19h, hi ha convocada una manifestació a Barcelona en solidaritat una marxa en solidaritat amb el moviment popular rifeny, que porta 9 mesos en conflicte amb l’Estat del Marroc. La marxa s'iniciarà a la plaça Catalunya i finalitzarà a la plaça de Sant Jaume.
La manifestació és per denunciar la repressió violenta amb un mort a la manifestació del passat dijous, 20 de juliol, a la ciutat rifenya d’Alhucemas, i per últim per exigir l’alliberament de les més de 200 joves activistes empresonats al Marroc i també per pressionar les institucions europees perquè no mirin a un altre lloc, permitent la violació de drets humans que està portant el règim del Marroc contra el poble rifeny.

La cap de comunicació d’Exteriors i el director general de Difusió declaren a la caserna de la Guàrdia Civil 
La cap de comunicació del departament d’Exteriors, Relacions Institucionals i Transparència, Anna Molas, i el director general de Difusió de la Generalitat, Ignasi Genovès, ja han arribat a la caserna de la Guàrdia Civil de Travessera de Gràcia, a Barcelona, per a declarar en el marc de les investigacions policials sobre els preparatius del referèndum d’autodeterminació previst per l’1 d’octubre.
Acompanyada de l’advocada, Molas ha arribat a la caserna una mica abans de les deu, però la Guàrdia Civil li ha demanat que tornés al cap de vint minuts, quan finalment ha entrat a les dependències policials. Per la seva banda, Genovès ha arribat uns minuts abans de les onze, acompanyat de la responsable de l’Assessoria Jurídica de la Generalitat, Mercè Curull.
Curull ja va acompanyar ahir el director general de comunicació del govern, Jaume Clotet, que també va declarar davant la Guàrdia Civil, així com el secretari general de Presidència, Joaquim Nin, i el director general d’Atenció Ciutadana, Jordi Graells, dimecres. Ahir també va declarar l’exportaveu del comitè executiu del Pacte Nacional pel Referèndum, Joan Ignasi Elena.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada