El febrer de 1939 s’exilià per la Gangueta d’Ix (Alta Cerdanya) i va patir els camp de concentració francesos de Sètfonts i després al de Gurs fins a la tardor de 1939, quan s’enrolà en una de les Companyies de Treballadors Estrangers i fou enviat a treballar a la base naval atlàntica de Saint-Nazaire.
Amb l’Armistici se’n anà a Bordeus (Gironda, Nouva Aquitània), on va combatre contra els alemanys amb el pseudònim de Luis Torres, participant en diversos sabotatges, i en 1944 ingressà en el batalló confederal «Libertad», on va assumir responsabilitats de comandament i participà amb el batalló basc «Gernika» a fer rendir els darrers nuclis alemanys que quedaven a la Punta de Grava (Verdon-sur-Mer, Gironda, Nova Aquitània). Quan les tropes alemanyes es retiraven, va formar part d'un grup que es dedicava a recollir les armes alemanyes deixades i emmagatzemar-les per lluitar després contra la dictadura franquista.
Luciano Torróntegui Menchaca:
El 28 de juliol de 1916 neix a Meñaka (Uribealdea, Biskaia, País Basc, Euskal Herria) el militant anarcosindicalista Luciano Torróntegui Menchaca, també conegut sota el pseudònim Luis Torres.
Des de molt jove es va afiliar al Sindicat del Transport Marítim de la Confederació Nacional del Treball (CNT-AIT).
En 1935, juntament amb altres set companys cenetistes, va portar a terme una vaga al vaixell de la naviliera «Sota y Aznar» que guanyaren després de mesos de lluita. Més tard va protagonitzar altres vagues a Xixón (Astúries) i a Barcelona.
Quan va esclatar la sublevació militar franquista de 1936 es trobava a Màlaga (Andalusia) i com tots els marins va ser militaritzat.
A Cuba, per instigació del règim franquista, el seu vaixell va ser apressat, però fou alliberat poc després i va poder retornar a la Península.
A Cartagena (Camp de Cartagena) es va enrolar en la infanteria de Marina i va intervenir en la presa de Terol (Aragó). Malauradament li va tocar servir en la divisió d'Enrique Líster, al Segre, on va amagar la seva filiació cenetista per evitar la persecució; però es va manifestar en contra de les injustícies que es produïen en la seva unitat i se li va instruir un consell de guerra. Davant les amenaces de mort d'un comissari polític stalinista, va desertar i es va allistar en un batalló de dinamiters a la Seu d'Urgell (Alt Urgell).
El febrer de 1939 s’exilià per la Gangueta d’Ix (Alta Cerdanya) i va patir el camp de concentració francesos de Sètfonts (Tarn i Garona, Occitània) i després al de Gurs (Occitània, Pirineu Atlàntic, Nova Aquitània) fins a la tardor de 1939, quan s’enrolà en una de les Companyies de Treballadors Estrangers (CTE) i fou enviat a treballar a la base naval de Saint-Nazaire (País nantais, Bretanya, Loire-Atlàntic, País de la Loire), que estava al servei de l’Armada britànica fins que el juny de 1940 es ocupada pels alemany i el 29 setembre d’aquell any es transforma en un port per atracar els submarins alemanys de la 6 i 7 Unterseebootsflottille.
Amb l’Armistici se’n anà a Bordeus (Gironda, Nouva Aquitània), on va combatre contra els alemanys amb el pseudònim de Luis Torres, participant en diversos sabotatges, i en 1944 ingressà en el batalló confederal «Libertad», on va assumir responsabilitats de comandament i participà amb el batalló basc «Gernika» a fer rendir els darrers nuclis alemanys que quedaven a la Punta de Grava (Verdon-sur-Mer, Gironda, Nova Aquitània). Quan les tropes alemanyes es retiraven, va formar part d'un grup que es dedicava a recollir les armes alemanyes deixades i emmagatzemar-les per lluitar després contra la dictadura franquista.
Després, a Iparralde, va participar a Urepele (Baixa Navarra, Euskal Herria, Pirineu Atlàntic, Nova Aquitània) amb els grups de defensa als Pirineu i serví d'enllaç per a la CNT entre els emissaris de l'Interior i de l'Exili. Entre altres, va guiar Antonio Ejarque Pina, aleshores secretari general de la CNT de la Península.
El 17 de juliol de 1946 va ser detingut per la Guàrdia Civil i patí continus apallissaments durant els 15 dies que va passar ala Direcció General de Seguretat. Jutjat, va ser condemnat a sis anys i un dia de presó.
El 8 de maig de 1948 va ser un dels 12 confederals que van protagonitzar la sonada fuga de la presó d'Ocaña (Toledo, Castella la Nova). Detingut dies després, va passar per diversos penals Ocaña, Guadalajara (Castella la Nova), Yeserías (Arganzuela, Madrid, Castella la Nova) i a la presó de Larrinaga (Bilbao, Bizkaia, País Basc, Euskal Herria) va emmalaltir a causa del dur règim d’aïllament.
En 1951, amb papers falsos, va aconseguir la llibertat condicional.
El 18 de juny de 2006 va rebre un homenatge organitzat per la CNT de Bilbao (Biskaia, País Basc, Euskal Herria) pels seus 90 anys de lluita llibertària.
Luciano Torróntegui Menchaca va morir el 8 d'abril de 2010 a Bermeo (Busturialdea-Urdaibai, Biskaia, País Basc, Euskal Herria).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada