452) CRÒNICA QUATRE-CENTRES CINQUANTA DUES DE LA CROADA DE L’ESPANYA NEGRA CONTRA LA GENT CATALANA

Durruti i Pérez Farràs amb la columna proletària cap a l'Aragó,  el 22 de juliol de 1936.  

Com cada any des de 1945 es celebra a Tolosa de Llenguadoc la victòria proletària a Catalunya i altres territoris peninsulars contra el cop d’estat dels militars facciosos a favor de les oligarquies i contra la República. 

La CUP-CC boicoteja Garzón al Parlament de Catalunya i li lliura el documental sobre els fets del 92.  

A més a més, un escrit amb les compareixences dels detinguts on exposaven les tortures que no va investigar.   

La Fundació Francisco Franco celebra l'alçament militar del 36 amb els números de la loteria de Nadal.  

Les butlletes porten el missatge 'Per la derogació de la Llei de memòria històrica'.  

Uns individus amb una bandera espanyola agredeixen un jove a Croàcia: “Català de merda!”.  

El noi va assistir al festival Ultra Music Europe i va rebre dos cops de puny quan sortia de l'estadi on s'havien fet els concerts.  

Maduro diu a Rajoy que es preocupi de Catalunya i “no fiqui el nas” a Veneçuela.  

 Retreu al president del Govern espanyol que doni suport al referèndum de l'oposició veneçolana però no pas al català de l’1 d’octubre.  

[Barcelona (República Catalana) 18/07/2017] 

L’AMIC DEL POBLE  

Com cada any des de 1945 es celebra a Tolosa de Llenguadoc la victòria proletària a Catalunya i altres territoris peninsulars contra el cop d’estat dels militars facciosos a favor de les oligarquies i contra la República. La celebració de la efemèrides a Tolosa serà el diumenge 23 de juliol, a partir de les 10 de matí fins a 7 de la tarda, a cura de la  CTDEE que organitzarà un any més una jornada de memòria, cultura i esperança en una nova revolució proletària al sud d’Europa. L'historiador anarcosindicalista Just Casas Soriano ha publicat un detallat estudi i revisió de l'abundant literatura generada pels fets de juliol de 1936. L'estudi conclou que el nombre de víctimes van ser 2.211, d'elles 532 mortes. Els llibertaris, POUM i ERC van pagar un notable tribut de sang.

Garzón queda retratat al Parlament com el responsable polític de les tortures de fa 25 anys

Represaliats del 1992, junt a la diputada per la CUP-CC Gabriela Serra, retreuen a Garzón la responsabilitat de les tortures als detinguts en operacions ordenades pel magistrat.

Davant les càmeres de TV3 Baltasar Garzón ha quedat ben retratat com a responsable polítics de les tortures d’independentistes catalans fa 25 anys. La diputada de la CUP-CC Gabriela Serra i el diputat de la formació Carles Riera avui han deixat plantat al jutge Garzón al grup de treball del Parlament de Catalunya que elabora la futura llei sobre els nens robats del franquisme. D’aquesta manera, Serra i Riera han protestat per la presencia del jutge mediàtic egocèntric per no haver investigat les denúncies per tortures que van presentar els independentistes que van ser detinguts just abans dels Jocs Olímpics de Barcelona de 1992. Abans d'entrar a la reunió, Gabriela Serra ha lliurat a Garzón el documental ‘L'operació Garzón contra l'independentisme català’ i còpies de les compareixences dels detinguts on exposaven les tortures que Garzón va signar i va arxivar sense passar-les a cap jutjat ni obrir cap sumari. Serra ha retret, de viva veu, al jutge que no investigués les tortures de 1992, però Garzón ha rebatut que això era mentida i que ell va abanderar a l'Audiència Nacional del Regne la persecució de les tortures. Serra i Riera han estat acompanyats per alguns dels detinguts en 1992, com Pep Musté, Ramon López, Eduard Pomar, Ramon Piqué o Vicent Conca.

Cal recordar que, la periodista Sònia Bagundanch, autora del llibre ‘Et presento el jutge Garzón’, va publicar per primer cop les transcripcions de les compareixences on queda acreditat que el magistrat estrella va signar les declaracions on els arrestats exposaven les tortures patides durant la detenció i incomunicació.

La Fundació Francisco Franco celebra l'alçament militar del 36 anant contra la memòria històrica 

Com cada any, la Fundació Francisco Franco ja ha posat a la venda les butlletes de la loteria espanyola de Nadal. L'organització ven els números 11.036 i 01.175 a 10 i 20 euros. Els números acaben amb l'any d'inici de la guerra civil espanyola i de la mort del dictador, respectivament. La Fundació recapta 2 euros en les butlletes de 10 i els participants hi juguen 4 euros. En canvi, es recapta el doble en les butlletes de 20 euros.

Segons s'explica a la pàgina web de la Fundació, comprar aquestes butlletes és "la millor manera d'ajudar a la Fundació i de difondre la seva obra". Alhora, les mateixes inclouen el polèmic missatge "Per la derogació de la Llei de memòria històrica". D'altra banda, en les butlletes apareix una fotografia del dictador.

La Fundació mai ha condemnat el règim que va encapçalar el general Francisco Franco i, alhora, no acata el que dictamina la Llei de Memòria Històrica.

Agredeixen un jove a Croàcia: “Català de merda!”, tot aixecant una bandera del Regne d’Espanya

El cap de setmana passat va tenir lloc un nou cas de catalanofòbia a Split (Croàcia). Martí Graells, un jove de Sabadell, va ser agredit per un noi que duia una bandera espanyola quan sortia de veure un concert del festival Ultra Music Europe perquè duia una estelada.

Segons que explica Graells, ja va ser increpat per un grup de joves amb banderes monàrquiques espanyoles quan el van veure entrar a l’estadi amb una estelada catalana. Tanmateix, en cap moment va pensar que això pogués arribar a ser problemàtic. De fet, diu que, durant l’espectacle, gent d’arreu del món li va preguntar pel significat de la bandera independentista i molts van reconèixer que havien sentit parlar de Catalunya als mitjans.

Quan Graells va sortir de l’estadi amb els seus amics, a les sis del matí, un jove amb una bandera espanyola el va tornar a increpar. ‘Català de merda, presumeixes de bandera?’, li va dir, i tot seguit li va etzibar un cop de puny a la cara. Segons que explica Graells, mentre ell intentava demanar-li si l’havia pegat a causa de la bandera, el noi li va clavar un segon cop a la cara que el va fer sagnar. ‘No vaig entendre com aquell noi podia odiar un país i una bandera i actuar amb tant d’odi contra mi’, explica. Graells havia viatjat a Croàcia per visitar una amiga. Va ser ella qui li va explicar que era habitual que els assistents al festival portessin les banderes nacionals respectives i el va animar a dur-hi la catalana.

Podeu llegir aquí el relat íntegre que ha fet arribar a VilaWeb: “Passo uns dies a Croàcia perquè vaig venir a visitar la meva amiga Ivana. Vaig tenir l’oportunitat d’assistir a un dels esdeveniments musicals més grans del món, l’Ultra Music Festival. La Ivana em va explicar que, allà, tothom hi duu la bandera del seu país i em va dir que portés banderes catalanes per a mi i per a ella. Quan vam ser allà, uns quants nois catalans em van reconèixer per la bandera, es van acostar, vam compartir algunes experiències i vam parlar sobre el moment que viu Catalunya. Dins l’estadi, anomenat Poljud, vaig veure unes quantes banderes espanyoles i uns nois em van cridar algunes paraules inadequades; però vaig pensar que no hi hauria cap problema. Molta gent d’arreu del món em va preguntar quina bandera portava. Els vaig explicar el significat de la bandera independentista i la majoria em van dir que n’havien sentit a parlar a les notícies. Quan el festival es va acabar, vam sortir de l’estadi. Quan ja marxava amb els meus amics croats (a les sis del matí), un noi desconegut amb una bandera espanyola que l’envoltava em va dir: “Català de merda, presumeixes de bandera?”. De cop i volta, em va clavar un cop de puny a la cara. Vaig quedar una mica impactat perquè no m’esperava aquella reacció. Li vaig cridar: “M’has picat per la bandera?”.’ I em va clavar un altre cop de puny. Em sagnava la cara i els meus amics em van aturar perquè estava a punt d’anar-hi per intentar entendre-ho. El noi i altres espanyols van marxar ràpidament. Va passar tan de pressa que no vaig saber ni com actuar, no em vaig adonar del que m’havia fet. La Ivana i els seus amics em van ajudar a curar-me les ferides i a calmar-me. L’Ultra és un festival per a conèixer gent d’arreu del món i compartir l’amor amb ells. No vaig entendre com aquell noi podia odiar un país i una bandera i actuar amb tant d’odi contra mi. Així doncs, escric aquest missatge per donar a conèixer en quin punt es troba el meu país. Encara hem de lluitar pels nostres drets perquè això no pot passar mai més enlloc del món. Vivim en un segle en què hauríem de tractar tothom de manera igual. Cadascú és lliure de tenir ideals diferents dels altres. Hem d’anar com a persones lliures per aquest món”.   

Maduro diu a Rajoy que es preocupi de Catalunya i “no fiqui el nas” a Veneçuela 
La premsa i el Govern espanyols van lloar ahir el referèndum que va fer l’oposició de Veneçuela sobre la reforma constitucional que vol promoure el president Nicolás Maduro. Hi van votar més de set milions de persones i el no va guanyar per golejada. La consulta es va fer sense haver-la acordada amb el govern de Caracas i el resultat no és vinculant. Maduro no s’ha pres gens bé aquest suport i ha exigit al president del Govern espanyol que tragués el nas de Veneçuela. En aquest sentit, li ha retret que la consulta de l’oposició mereixés la seva aprovació, però no pas el referèndum de l’1 d’octubre: “Ai, Marianito, Marianito, Marianito Rajoycito, és legal una consulta paral·lela a l’Estat, a la Constitució, una consulta interna que he permès dels partits de la dreta, però no és legal el referèndum que vol el poble de Catalunya per a decidir el seu estatus davant l’Estat espanyol”. Maduro ha reiterat a Rajoy: “De quines referències treus tu, Rajoy, que l’intent del poble de Catalunya de fer una jornada democràtica i un referèndum consultiu és il·legal? Jo no he d’opinar ni ficar-me en els afers interns d’Espanya ni de Catalunya, la brava Catalunya, rebel Catalunya”.

Després li ha exigit que deixi d’immiscir-se en els afers interns veneçolans i que es faci càrrec dels problemes socials que ha generat el seu Govern a l’Estat espanyol.