Una gironina denuncia «racisme institucional»

  Adama Boiro 

L'últim informe de l'ONG SOS Racisme recull la queixa d'una mediadora comunitària de la Fundació SER.GI. 

Adama Boiro exposa un problema «col·lectiu» que discrimina per raó d'origen persones que han nascut aquí. 

 

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 27/03/2017 

Girona (Gironès).- 

Llegim enla premsa convencional gironina que una gironina, la mediadora comunitària Adama Boiro, denuncia en l'últim anuari de SOS Racisme el «racisme institucional» que pateixen determinats ciutadans a causa del seu país d'origen o de les seves famílies. Boiro, que treballa per la Fundació SER.GI, va notificar al Servei d'Atenció i Denúncia (SAiD) d'aquesta ONG la discriminació que pateixen persones nascudes al Regne d’Espanya per accedir a la nacionalitat espanyola. El procés iniciat pels seus fills ha estat el detonant, però Boiro afirma que la mou «un tema col·lectiu, perquè és una problemàtica que estan patint moltes persones». 

INFORME DE SOS RACISME

El Dia Internacional per l'eradicació de la discriminació racista, el 21 de març, Boiro va participar en la presentació i el debat de les conclusions de l'informe de SOS Racisme, al costat de nou persones més que també van aportar les seves reflexions i testimonis. A l'hora d'analitzar l'estat del racisme a Catalunya, l'ONG ha complementat les dades estadístiques i el balanç de la seva activitat el 2016 amb el punt de vista d'experts i de protagonistes de les discriminacions. L'últim any, aquesta organització amb seu a Barcelona va atendre 431 persones.

SOS Racisme subratlla 5 temes representatius de les situacions de racisme que van detectar l'any passat: el rerefons de la venda ambulant no autoritzada; el racisme social, institucional o policial lligat a l'aparença o la simbologia cultural; el silenci que es manté davant la discriminació en l'accés a drets com la sanitat, l'habitatge o l'educació; la manca de garantia dels drets dels menors d'origen immigrant; i la discriminació a través de la burocràcia.

Amb la seva experiència, Adama Boiro posa l'accent en el racisme institucional que, quan es va modificar la Llei d'Estrangeria, ja la va portar a implicar-s’hi en la creació de la Plataforma per la Nacionalitat a Girona. Boiro, nascuda al Senegal, té 38 anys, en fa 24 que viu a les comarques gironines i té tres fills, de 18, 20 i 21 anys. Per motius personals, va esperar a tramitar la seva nacionalitat i, quan s'hi va posar, va topar amb un mur de burocràcia i de requisits que considera «discriminatoris».

RETARDS ENTRE 2 I 3 ANYS AL REGISTRE CIVIL DE GIRONA

La mediadora explica que la nova llei havia d'unificar criteris a l'Estat espanyol i recorda que abans de canviar-la el Registre Civil de Girona podia tardar 2 o 3 anys a donar cita, quan la documentació sol·licitada ja havia caducat. Aquest retard afirma que es manté, ara, en el cas dels menors de 14 anys. 

BARRERES CULTURALS I ECONÒMIQUES

Amb la nova llei, van passar d'exigir un a dos exàmens, que només gestiona l'Institut Cervantes i s'han de sol·licitar via telemàtica: un de castellà i l'altre de coneixements socioculturals i constitucionals. «Acabo de començar a estudiar Dret i hi ha coses que me les trobo en assignatures. Preguntes que no s'ensenyen a gent no estrangera, a menys que estudiïn alguna cosa específica», apunta Boiro. A banda d'aquest fet, remarca que el sistema exclou les persones analfabetes i amb desconeixement de les eines informàtiques. A més de suposar un greuge econòmic, perquè les taxes de la sol·licitud de nacionalitat costen 100 euros, la prova d'idioma 120 i l'altra, 85. Uns costos als que s'hi solen afegir els d'advocats o gestors, als que recorren per superar les traves burocràtiques.

La mediadora critica que «es demani tot això per haver vingut d'un altre país i que els fills es posin en el mateix paquet, encara que hagin nascut aquí». «Parlem de si els teus avis han nascut aquí o no», subratlla. I afegeix: «quan no es demana als fills de francesos o portuguesos», per exemple. 

NOTES ESCOLARS, DIES I HORES QUE ES FALTA A L’ESCOLA

Als menors d'edat, com la seva filla quan va iniciar el procés --i encara no ha completat--, la llei demana un informe d'integració social que «al principi, ni les escoles ni els instituts sabien que havien d'emetre». Quan el va tenir, es va exclamar que el document contingués les notes i els dies i les hores que la noia havia anat o faltat a classe. «És inimaginable que u