El
grup parlamentari del Partit Demòcrata Català (PDeCAT) al Congrés
espanyol assegura que l'esperit de la llei és "protegir el petit
propietari i evitar que la gent que té dret a habitatge social es quedi
al carrer".
La
proposta contempla que persones físiques, entitats socials o
administracions públiques puguin recuperar la possessió d'un bé immoble
de manera "immediata", abans de la celebració del judici
El redactat de la proposició de llei acota no posa límits al fet que aquestes persones físiques puguin ser grans tenidors.
DIRECTA 13/03/2017
Jesús Rodríguez
"El
PDeCAT i Francesc Homs es treuen la màscara. Mentre a Catalunya fan
campanya de gesticulacions, perquè realment no apliquen la Llei Catalana
d'Habitatge, a Madrid volen impulsar la llei del desnonament exprés
segona part". Així de contundent s'ha manifestat Carlos Macías, portaveu
de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH) Barcelona, en relació
a la proposició de llei que el portaveu del grup mixt, Francesc Homs,
ha presentat al Congrés dels Diputats. Aquest dimarts està prevista la
votació d'admissió a tràmit de la proposta de modificació legislativa,
que posteriorment entraria en fase de debat parlamentari, en la qual
s'hi podrien fer esmenes i modificacions. Lourdes Ciuró, diputada a
Madrid pel Partit Demòcrata Català (PDeCAT) i redactora de la proposta,
ho veu de manera molt diferent: "l'esperit de la llei és protegir el
petit propietari i evitar que la gent que té dret a habitatge social es
quedi al carrer".
En
aquest sentit afegeix: "no ens referim de cap manera a grans tenidors,
ens referim a petits propietaris, ens referim a la persona que marxa de
vacances i quan torna es troba l'habitatge okupat". La proposta
contempla l'ampliació dels articles 250, 441 i 447 de la llei "1/2000,
de 7 de gener, d'Enjudiciament Civil", dotant a les persones físiques,
entitats socials o administracions públiques del dret a recuperar la
possessió d'un bé immoble de manera "immediata", abans de la celebració
del judici. Amb l'actual normativa l'ordre de llançament s'executa
després del judici.
L'advocat
Andrés García, membre del Centre Irídia en defensa dels drets humans,
creu que la proposició "buida de contingut i de garanties els processos
civils de desnonament per precari, en tant que abans de fer el judici es
podria dictar el desnonament, quedaria anul·lat el dret a la defensa de
les persones que viuen en un immoble sense tenir títol per escrit". En
cas d'aprovar-se la llei, García creu que els procediments d'expulsió es
podrien executar en terminis d'entre un i dos mesos. Macías, per la
seva banda, afirma que estem davant d'una "llei Chacón II", i entén que a
l'apartat de l'exposició de motius de la proposició "es disfressa tot
plegat com un mecanisme de lluita contra les màfies, sense que hi hagi
ni una sola mesura contra aquestes màfies". I afegeix: "cal recordar que
el desnonament exprés de Chacón va ser conseqüència d'una proposta
presentada per CiU que després es va matisar amb tràmits parlamentaris i
va derivar en una normativa que ha deixat milers de famílies al
carrer".
El
redactat de la proposició de llei acota que només les persones físiques
i les administracions públiques se'n podran veure beneficiades, però no
posa límits al fet que aquestes persones físiques puguin ser grans
tenidors. És a dir, no s'estableix cap diferència entre el propietari
d'un habitatge i el que en pugui tenir un centenar. Aquest és un dels
aspectes més criticats per la PAH. També critiquen que no s'estableixen
mesures concretes per a la lluita contra les màfies o per a l'increment
de la capacitat de les administracions públiques per donar solucions a
les persones més desfavorides. La diputada Ciuró considera que aquests
aspectes s'han d'abordar des d'altres marcs competencials i normatius:
"en el cas de Catalunya, aquestes mesures s'han d'implementar amb
l'aplicació de la Llei Catalana d'Habitatge aprovada pel Parlament". El
PDeCAT mostra disposició a modificar el redactat: "si creuen que s'ha
d'acotar més doncs ho acotarem, tot el que serveixi perquè quedi més
clar ho tindrem ben rebut, que quedin exclosos grans tenidors i entitats
bancàries", conclou Ciuró.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada