 |
| La metgessa va constatar una fractura dels ossos del nas sense desplaçament i una al polze. |
La
Cort d'apel·lació francesa reafirma la sentència del passat mes de
juliol que condemnava Lluc Valverde a un any de presó amb llibertat
condicional i a més de 10.000 euros d'indemnització.
El
jove empordanès Valverde va patir a París un total de 60 hores a presó
preventiva, durant les quals va denunciar haver estat incomunicat i
víctima de violències físiques i psicològiques.
"Les
acusacions en cap cas es poden provar de manera empírica i estan negant
el gruix de les violències policials que vaig patir aquella nit, com es
demostrava en un informe mèdic", afirma Valverde.
TRAMUNTANA
VERMELLA MAIL 13/03/2017
Espolla (Albera).-
Llegim a DIRECTA que
divendres 9 de març la Cort d'apel·lació francesa va declarar
l'estudiant d’Espolla (Albera, Alt Empordà) Lluc Valverde culpable dels
tres càrrecs pels quals se l'acusava: violència contra l'autoritat
pública, violències contra una persona civil i rebel·lió. Valverde va
ser detingut el 16 abril de l’any passat mentre feia fotografies dels
aldarulls que estaven tenint lloc a plaça de la República a París (Illa
de França) en motiu d'una convocatòria del moviment Nuit Debout.
El
jove empordanès Valverde va passar un total de 60 hores a presó
preventiva, durant les quals va denunciar haver estat víctima de
violències físiques i psicològiques de manera constant i sense cap
possibilitat de poder comunicar-se amb els seus familiars.
EL GRUP ANTIREPRESSIU DEFCOL
Ja
en llibertat, i gràcies a la intervenció del grup antirepressiu Defcol,
es va aconseguir ajornar el seu judici fins al 5 de juliol de l’any
passat. Després de ser condemnat en primera instància, la defensa de
Valverde va interposar un recurs d'apel·lació i va aconseguir una segona
data de judici, que va tenir lloc a la Cort d'apel·lació el dijous 9 de
febrer.
La
sentència es va fer pública divendres passat i corrobora la del primer
judici. D'aquesta manera, no només es mantenen l'any de presó amb
llibertat condicional i els 10.000 euros d'indemnització per una jove
anglesa, sinó que els quatre policies que van detenir Valverde rebran
encara més diners, ja que les despeses de justícia han augmentat: 800
euros cadascú en lloc de 500, de manera que la família de Valverde haurà
d'assumir 13.500 euros. Per cobrir les despeses econòmiques que es
deriven de la sentència s'ha habilitat un mecanisme per donar suport
econòmic al jove condemnat.
"Estem
tristos i enfadats, evidentment, però la veritat és que ja ho havíem
parlat i ja ens ho esperàvem, no ens ha enganxat per sorpresa. Tot i
així, la sentència ha estat un cop dur, el fet de veure que un sistema
judicial que es vol democràtic pugui fins a aquest punt falsejar el
Dret, posant-se completament al servei de la Policia i de la repressió
estatal", explica en Lluc Valverde.
LA VIOLACIÓ POLICIAL DE THÉO
Part
de la situació d'en Lluc Valverde adopta l'esquema habitual de
criminalització de les mobilitzacions socials, una estratègia que la
violació policial d'en Théo ha visibilitzat considerablement a l'Estat
francès: els cossos policials efectuen una detenció extremadament
violenta, violència que es justifica a posteriori canviant per complet
el relat. D'aquesta manera, s'inverteixen els rols: els agressors es
converteixen en agredits i els agredits esdevenen agressors. En aquest
cas concret, però, la culpabilització de la víctima ha anat un pas més
enllà, ja que s'ha assignat a en Lluc Valvede la responsabilitat de les
ferides d'una altra víctima: les d'una jove estudiant anglesa que va
caure després d'haver rebut una llamborda al cap, tallant-se
profundament la mà amb vidres dispersats pel terra.
MANIFESTACIÓ A PERPINYÀ
Hi
ha convocada a Perpinyà (Rosselló) una manifestació el diumenge 19
març, a les 10:30h, des de la plaça Cassanyes i amb el lema ‘Contra les
violències policials. Contra el racisme. Per la justícia i la dignitat’.
Convoquen aquesta protesta contra els abusos policials --derivats de
l’estat d’excepció francès-- un munt d’associacions, sindicats,
col·lectius i formacions polítiques del departament del Pirineu
Oriental.
VERSIÓ POLICIAL PLENA D’INCOHERÈNCIES
Segons
la versió policial, Valverde es trobava a la plaça de la República i
els agents van afirmar haver-lo vist tirar objectes perillosos i veure
la caiguda de la noia. Els policies haurien decidit intervenir i
interposar-se al "noi violent" que, lluny de deixar-se immobilitzar, es
va continuar defensant llençant objectes i atacant-los físicament. Una
versió que, tot i estar plena d’incoherències, ha estat finalment
considerada com vertadera. "Estem parlant de no només validar unes
acusacions que en cap cas es poden provar de manera empírica, sinó que a
més estan negant el gruix de les violències policials que vaig patir
aquella nit. Unes violències que sí que demostrava un informe mèdic;
informe mèdic que les jutgesses van tenir a les mans durant els dos
judicis", explica en Lluc Valverde.
QÜESTIÓ DE XENOFÒBIA FRANCESA PER SER DEL SUD D’EUROPA
Pel
grup de suport, la inculpació d'en Lluc també té a veure amb una
qüestió de xenofòbia. Per a la plataforma Defcol, "el fet que en Lluc
sigui un estranger i un estranger d'un país 'llatí' pot haver incidit
negativament en l'avanç del judici i segurament ha estat el motiu pel
qual el culpable de l'agressió de la noia anglesa ha estat ell i no un
noi francès". De fet, durant el segon judici, la intervenció de la
fiscal va estar marcada per unes declaracions on afirmava que "tenint en
compte que aquest noi és un jove espanyol, assistir a aquest tipus de
manifestacions violentes deu formar part de la seva rutina".
Per
a Valverde, "tot això prova, en tot cas, que per molt que la Justícia
s'esforci a donar-te el dret a defensar-te, durant els diferents judicis
que et puguin organitzar, tot plegat és pura posada en escena: la
realitat és que només preval la impunitat incondicional dels policies.
Des de l'instant mateix que em van detenir, ja estava automàticament
condemnat per tots els delictes que em volguessin atribuir. Què ens
queda? No acceptar el sistema, negar-se a jugar al seu joc i negar-se
acatar una sentència que racionalment és aberrant. Els únics criminals
aquí són els que conformen el sistema, des dels policies que em van
apallissar fins a la jutgessa que va redactar la sentència i la jutgessa
que la va ratificar", clou el jove empordanès.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada