 |
| Roda de premsa per les condemnes d'avui. |
Els jutges de l’Estat espanyol aposten amb les condemnes del 9-N per la República Catalana
Artur Mas, inhabilitat durant dos anys.
El TSJC també inhabilita a Joana Ortega durant un any i a Irene Rigau durant un any i mig.
Hi ha un document que demostra les pressions de l’Estat espanyol per rebaixar les crítiques de la Comissió Venècia.
Els
representants espanyols van intentar canviar paràgrafs sencers, tal i
com demostra el document amb els canvis proposats, que publica VilaWeb.
El Govern espanyol admet al Consell d’Europa que va reformar el TC per a aturar el procés català.
La Comissió de Venècia fa públic el document crític amb les mesures coercitives de la reforma de la llei del TC.
Els treballadors de TV3 desaproven el nomenament de Sanchis com a nou director.
Ex director del diari 'Avui' acabava d'estrenar-se com director adjunto de 'El Món'.
El tracte de TV3 als casos judicials de CDC poden haver fet saltar el seu director.
Jiménez
Losantos intenta exculpar Franco de la Guerra Civil i assenyala les
eleccions de 1936.
El periodista 'ultra' també torna a fer circular la
teoria de la conspiració de l'11-M 13 anys després.
[Barcelona (República Catalana) 13/03/2017]
L’AMIC DEL POBLE
Ja
va passar primer amb Portugal i molt més endavant a les colònies
americanes del decadent Imperi espanyol i, finalment, amb la guerra amb
els USA arran de Puerto Rico, Cuba i Filipines. Els governants espanyol,
sempre mancats d’intel·ligència, foten la pota i bocamolls de mena
esperen miracles. Els jutges del Tribunal Superior de Justícia de
Catalunya avui ha seguit la lògica dels governs espanyols. Mig d’amagat,
el TSJC ha esperat les 10 del matí per anunciar a la defensa en el 9-N
d’Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau que a l’1 del migdia es llegiria
la sentència, que ha estat condemnatòria per desobediència al Tribunal
Constitucional. Una sentència per desobediència democràtica --un acte
insubmís, que sempre és no violent, pacífic-- significa la condemna de
l’Estat que la promou. Tothom sap que abans de 2 anys Artur Mas serà
lliure de la condemna, doncs existirà, d’una manera o altra la República
Catalana, on les sentències i lleis espanyoles no tindran legalitat al
territori del Principat de Catalunya. De fet, la sentència del 9-N és un
impuls a la proclamació de la República Catalana.
"Amb
plena serenitat i disconformitat", però sense pena ni penediment. Així
ha expressat Artur Mas al seu anàlisi polític a la sentència
condemnatòria per l'organització del 9-N. L'expresident de la
Generalitat, que no s'ha estat de titllar Espanya de democràcia "de
fira" on "no tots som iguals davant la llei", ha anunciat que recorrerà
al Tribunal Suprem, instància de la qual diu que no espera res, per
poder dirigir-se --"si cal, que caldrà"--, finalment, a Estrasburg. El
líder del PDEcat s'ha mostrat combatiu quan ha assegurat que "ens volen
agenollats i ens trobaran dempeus" i, en una referència que interpel·la
Govern de la Generalitat, ha demanat "a tothom que hi hagi fermesa i
determinació, que no us deixeu impressionar per aquest tipus de
sentències". Preguntat sobre si serà candidat del PDEcat en unes futures
eleccions, Mas ha respost que “segons la legislació espanyola, no”, tot
i que també ha dit que miraran de canviar la situació presentant
recursos.
El
seu successor al capdavant del Govern de la Generalitat, Carles
Puigdemont, ha reaccionat dient que cada dificultat, com la sentència
del 9-N, enforteix l'independentisme i que els obstacles representen un
estímul per continuar.
La
CUP-CC, per veu de la diputada Mireia Boya, ha exhortat a desacatar la
sentència, tot defensant un referèndum unilateral ja que ha donat per
morta la possibilitat d'un referèndum d’autodeterminació pactat amb un
Estat que veu "intervingut" i "d'excepció".
El
Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha decidit inhabilitar per
un període de dos anys a l'expresident de la Generalitat, Artur Mas, per
a ocupar qualsevol càrrec electe tant en l'àmbit local, com autonòmic o
estatal.
El
tribunal també ha inhabilitat a l'ex-vicepresidenta del Govern de la
Generalitat, Joana Ortega, per un període d'un any, i a l'ex-consellera
d'Ensenyament, Irene Rigau, per a un any i mig. Tots tres han estat
trobats culpables del delicte de desobediència comès per autoritat o
funcionari públic per la seva participació en l'organització de la
consulta del 9-N.
La
Fiscalia demanava deu anys d'inhabilitació per a Mas i nou anys per a
les altres dues acusades de desobediència greu i de prevaricació
administrativa. Finalment el tribunal ha absolt tots tres acusats del
delicte de prevaricació.
CASSEROLADA INCONTROLADA
Una
iniciativa, sense cap fadrí darrere com Òmnium o l'Assemblea Nacional,
ni cap partit sobiranista implicat, s'ha fet viral ben ràpidament a les
xarxes. Sobretot, via WhatsApp, ha començat a circular amb rapidesa un
missatge en que es convocava la gent catalana per aquesta nit a fer una
sonora casserolada després que s'hagi conegut la sentència del TSJC que
condemna Artur Mas, Irene Rigau i Joana Ortega. La casserolada s’ha
sentit en alguns barris de Barcelona, com la Vila de Gràcia, i en
diverses localitats.
UN DOCUMENT DEMOSTRA LES PRESSIONS ESPANYOLES PER REBAIXAR LES CRÍTIQUES DE LA COMISSIÓ VENÈCIA
L’Estat
espanyol va pressionar el cap de setmana els integrants de la Comissió
Venècia per intentar rebaixar les dures crítiques que l’informe fa a la
reforma del Tribunal Constitucional del Regne d’Espanya. VilaWeb ha
aconseguit el document de cinc pàgines que els representants de l’estat
espanyol van proposar als integrants de la Comissió i on queden
reflectits els canvis que voldrien fer a l’esborrany original. El
document demostra tant les inusitades pressions espanyoles com la
resistència de la Comissió Venècia a acceptar els canvis més
escandalosos. Així és especialment significatiu que els representants de
l’Estat espanyol reclamin en tres paràgrafs diferents eliminar
qualsevol referència al fet que la Comissió Venècia entén que el
tribunal constitucional actua en noms dels propis interessos
institucionals, com a part i no com a àrbitre. Això és així en el
paràgraf 41, 71 i 75 (que abans estaven numerats com a 43, 73 i 77). El
Regne d’ Espanya exigeix retirar (ratllat) o modificar (subratllat) les
frases següents:
41.
Per assegurar que el Tribunal és vist com un àrbitre neutral [i evitar
la impressió que el Tribunal actua en benefici dels seus propis
interessos institucionals]
71.
Cal reconsiderar l’atribució directa i completa al Tribunal
Constitucional de l’execució de les seves decisions, per promoure la
percepció que el Tribunal Constitucional només actua com [vist que això
pot portar a la percepció –justificada o no– entre la població que el
Tribunal Constitucional persegueix els seus propis interessos
institucionals darrere una decisió particular en comptes de ser un]
àrbitre neutral, com a jutge de les lleis.
75.
Per tal de <remarcar la percepció del Tribunal Constitucional com un
àrbitre neutral> [impedir la impressió que el Tribunal actua a favor
dels seus propis interessos…]
Amb
aquestes demandes els representants de l’estat espanyol pretenia diluir
la crítica a base d’aconseguir suavitzar el llenguatge. En aquest
sentit el Regne d’Espanya va demanar també eliminar per complet el
paràgraf 35 on l’esborrany original criticava la manca de claredat
respecte dels efectes de convertir el Tribunal Constitucional en
executor de les seves pròpies decisions.
LA RESISTÈNCIA DE LA COMISSIÓ A AIGUALIR LES CRÍTIQUES
De
l’anàlisi del document aconseguit per VilaWeb destaca com la Comissió
Venècia, malgrat les pressions espanyoles, es resisteix a eliminar les
crítiques i troba la manera d’expressar-les’.
Així,
per exemple, en el paràgraf 46 (antic 48) la comissió es veu forçada a
un redactat final de compromís però deixa clar al mateix temps que “la
Comissió de Venècia no dubta que el Tribunal Constitucional aplicaria
aquestes provisions de manera proporcionada però examina les esmenes des
d’un punt de vista abstracte”.
Un
altre cas clar es dóna quan la Comissió esmenta en el paràgraf 48
l’opinió del propi Tribunal Constitucional en el sentit que les sancions
no tenen caràcter penal però immediatament després, en el paràgraf 49
desautoritza aquesta afirmació de forma contundent, tot afirmant que
d’acord amb l’article sis del Conveni Europeu dels Drets Humans aquestes
sancions que Espanya diu que no tenen caràcter penal han de ser
considerades de caràcter penal.
MOLDÀVIA, COM A EXEMPLE
Finalment
resulta especialment clarificador l’intent per part de l’Estat espanyol
de trobar exemples d’altres països amb pràctiques comparables a les del
Tribunal Constitucional que critica la Comissió Venècia.
L’informe
de la Comissió Venècia diu que el cas espanyol és una excepció mentre
que els representants del Govern espanyol insisteixen en diverses
ocasions en presentar Moldàvia com a exemple comparable. Com que el
Consell d’Europa acull al seu si estats amb diversos nivells de
democràcia aquesta comparació vergonyant és la que permet a l’estat
espanyol insistir en la tesi de que no hi ha un estàndard europeu.
D’aquesta
manera intenta defugir la crítica que, emperò, quedarà finalment ben
clara en el paràgraf 71 (antic 73). En aquest paràgraf l’informe afirma
que “la responsabilitat de contribuir a la execució de les pròpies
decisions [del TC] és una excepció” [a Europa].
EL GOVERN ESPANYOL ADMET QUE VA REFORMAR EL TC PER ATURAR EL PROCÉS CATALÀ
La
Comissió de Venècia del Consell d’Europa ha fet públic l’informe
complet en què critica la reforma de la llei del Tribunal Constitucional
espanyol. Una reforma que el Govern espanyol va admetre que feia a
causa del “moviment separatista Catalunya”. Segons el text, gairebé tots
els interlocutors amb qui es va entrevistar la delegació del Consell
d’Europa que va visitar Madrid per investigar la llei es van referir,
més o menys explícitament, al “moviment separatista de Catalunya” com a
raó política de la reforma.
La
Comissió manifesta dubtes sobre la possibilitat de suspendre
funcionaris o càrrecs electes: “La suspensió de membres del parlament
que tenen un mandat democràtic del poble sobirà podria ser
problemàtica”. I ho raona, dient que són protegits per prerrogatives
constitucionals, com la inviolabilitat. En la resposta, el Govern
espanyol va dir: “Llevat dels qui tenen deures parlamentaris
administratius perquè formen part de la mesa del parlament, la llei no
preveu la suspensió de diputats”. Tanmateix, el Consell d’Europa creu
que la normativa és imprecisa.
En
el document, la Comissió també adverteix que atribuir al Tribunal
Constitucional el poder d’executar les decisions pròpies, tot imposant
multes o suspenent càrrecs, és contraproduent per a la reputació del
tribunal. I afegeix: “No és improbable que la persona que rebutja
executar una sentència també rebutgi pagar la multa o menystingui la
suspensió i continuï en el càrrec. Això posaria en qüestió l’autoritat
del Tribunal Constitucional i, de retruc, de la constitució”.
Els
membres de la Comissió de Venècia també expliquen que en les reunions
que van tenir a Madrid, el Govern espanyol va admetre que s’aplicarien
les mesures previstes en la reforma del TC “abans de prendre mesures
d’últim recurs, com ara l’article 155 de la Constitució”.
EL COMITÈ D’EMPRESA I EL CONSELL PROFESSIONAL DE TV3 CONTRA EL NOMENAMENT DE SANCHIS
 |
| Vicent Sanchis. |
La
Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) ha decidit cessar el
fins ara director de TV3, Jaume Peral, i substituir-lo pel periodista
Vicent Sanchis. El consell de govern de l’organisme ho ha decidit aquest
matí, segons informa l’Agència Catalana de Notícies. Tot i que encara
no se saben els detalls de la decisió, algunes informacions de la Corpo
apunten a directe!cat que hi hauria malestar entre les files del PDECat
per la cobertura dels últims casos de presumpta corrupció de CDC. Això
hauria precipitat la marxa de Peral i el reemplaçament per un
professional més proper a l’òrbita convergent com és Sanchis.
TV3
va obrir l’informatiu del migdia del passat 25 de febrer amb una
informació provinent d’Antena 3 que afirmava que un empresari apuntava
directament Artur Mas en el cas 3% per primera vegada. Ara bé, en cap
moment s’ha fet ressò de les sospites d’irregularitats al PSC en la
gestió del Consell Comarcal del Barcelonès en l’última dècada. La
cobertura del judici del cas Palau de la setmana passada hauria estat la
gota que fa vessar el vas. Amb tot, el PP va atiar el foc contra la
CCMA en la sessió de control de divendres passat de l’organisme pel
seguiment de l’actualitat judicial del país. Com a resposta, la
presidenta en funcions de la Corpo va etzibar: “M'agradaria que a una
televisió que paguem tots els ciutadans amb els impostos de tots com és
TVE hi poguéssim veure processos judicials com el cas Gürtel o
l'operació Púnica i fossin plurals com ho som nosaltres”. Entre els
motius que podrien haver dut al cessament de Peral, que només ha estat
un any en el càrrec, també es podria trobar l’audiència de la televisió
pública, que continua a la baixa. L’any 2016, La Teva salvava el
lideratge a Catalunya l’últim dia de l’any i per la mínima.
El
Comitè d’Empresa i el Consell Professional de TV3 ha desaprovat el
nomenament “sorpresa” del nou director de TVC, Vicent Sanchis. “Un
nomenament sobtat i sense arguments clars i professionals, que mina la
credibilitat del mitjà i, en conseqüència, dels seus professionals”, diu
el comunicat. Així mateix, han exigit que els nomenaments es facin amb
consens o per majories qualificades i han reclamat ‘les reformes
legislatives que evitin canvis a dit com el d’avui. La designació del
nou director es manté dins dels acords dels partits del Govern per
repartir-se els càrrecs de la CCMA que permet a l’antiga CDC controlar
la direcció del Consell de govern i de TVC”, han apuntat a través d’un
comunicat.
En
aquest context, han indicat que el nomenament de Sanchis “no és un bon
senyal per a la independència professional, la pluralitat i l’obertura
de la CCMA al conjunt de la societat”. Segons han destacat, la decisió
del Consell de la Corporació “arriba en un moment de protagonisme
mediàtic molt inconvenient per als dirigents de l’antiga Convergència
(Cas Palau i Cas 3%). Precisament la bona cobertura informativa
d’aquests judicis no es pot veure interferida per decisions
extraperiodístiques”.
Han
recordat que fa mesos que Jaume Peral reclamava públicament un millor
finançament per renovar la programació de TVC. “Aquesta també pot ser
una de les claus de la seva substitució. No ha estat l’única veu a
reclamar més pressupost: també ho ha fet el CAC amb el Llibre Blanc de
l’Audiovisual i el manifest ‘Més TV3′ presentat pel sector audiovisual
juntament amb el Comitè d’Empresa de TVC”.
El
Comitè d’Empresa i el Consell professional de TV3 han manifestat que
“la cúpula de la CCMA continua tancada a Via Augusta protagonitzant
enfrontaments amb els directors de Catalunya Ràdio i de TV3 per
qüestions pressupostàries i de control de programació i restant
autonomia de funcionament a les empreses”. Han criticat que el Govern i
la majoria del Consell de la CCMA continuen veient la Corporació com un
“instrument de propaganda a curt termini que cal controlar i no actuen
per millorar les expectatives de futur de la principal indústria
audiovisual de Catalunya”.
El
consell de govern de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals
(CCMA) nomena nou director de TV3 aquest dilluns el periodista valencià
Vicent Sanchis, en substitució de Jaume Peral. Sanchis, ex director de
l'Avui i de Barça TV, així com tertulià habitual de la televisió pública
catalana i de RAC1, acabava d'incorporar-se com a director adjunt del
digital El Món el mes de febrer.
Tot
i ser un candidat recurrent a les travesses, Sanchis aterra ara per
sorpresa a la direcció de TV3 i ho fa en un moment delicat, ja que el
feble lideratge del principal canal públic català està amenaçat pels
seus competidors privats espanyols i la línia editorial dels seus
informatius i programes és objecte de fortes discussions en seu
parlamentària. A més, se segueixen arrossegant problemes empresarials
relacionats amb la dotació pressupostària, els contractes amb
productores privades, els salaris i l'organització de l'amplíssima
plantilla.
En
el vessant polític, Sanchis s'ha mostrat molt crític amb la CUP-CC i,
en canvi, molt proper a Convergència. De fet, va dirigir el diari El
Observador, fundat per Lluís Prenafeta, home fort de la Generalitat de
Jordi Pujol, i ha encapçalat la Fundació Catalunya Oberta, think tank
impulsat també per Prenafeta.
El
seu nomenament com a director de TV3 té lloc, paradoxalment, el mateix
dia que comença el judici pel cas Pretòria, en el qual es troba acusat
Prenafeta. A més, coincideix amb la tempesta perfecta convergent, quan
s'està jutjant el cas Palau i dia rere dia es destapen informacions
sobre el sumari del 3%.
LOSANTOS EXCULPA FRANCO DE LA GUERRA
Federico
Jiménez Losantos torna a treure el cap per afirmar en una columna
d’opinió del diari ‘El Mundo’ que la Guerra Civil no va ser culpa del
cop d’estat feixista de juliol de 1936. L’impulsor d’esRadio defensa que
les eleccions del febrer d’aquell any van estar manipulades perquè les
forces d’esquerres van “robar” 50 escons al centredreta. Un fet que,
segons ell, hauria canviat el color del govern que es va formar i “la
sinistra campanya guerracivilista que reivindicava el cop d’estat del 34
hauria quedat desbaratada”.
Jiménez
Losantos, però, no explica com la suposada tupinada de l’esquerra es va
dur a terme tenint en compte que estava a l’oposició. El controvertit
periodista justifica els seus arguments en el llibre ‘1936. Fraude y
violencia en las elecciones del Frente Popular’, on dos historiadors
alimenten la teoria. A més, en el mateix article, aprofita per aplaudir
un reportatge del diari ‘El Mundo’ d’abril de 2004, titulat ‘Els Forats
Negres de l’11-M’, en què es continuava fent circular la teoria de la
conspiració que apuntava a ETA com a autora dels atemptats a diversos
trens de Madrid un mes abans.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada