La flama de Standing Rock encén una onada de protestes als EUA

Després del desallotjament de l'últim campament a Dakota del Nord, la lluita contra els oleoductes i pel reconeixement dels drets de les nacions indígenes s'estén arreu del país. 

Avui, una marxa de suport recorrerà Washington. 

Durant el desallotjament de  l'anomenat Oceti Sakowin camp es van detenir 47 persones alhora que es van destruir totes les estructures que les protectores de l'aigua havien construït.

 

DIRECTA 13/03/2017 

Alison Carney/Vicent Almela  

Fa dues setmanes des que els cossos policials de l'estat de Dakota del Nord i algunes unitats militars de l'exèrcit dels EUA entraren a desallotjar l'últim campament de resistència sioux contra el Dakota Access Pipeline (DAPL) a Standing Rock, l'anomenat Oceti Sakowin camp. Durant el desallotjament es van detenir 47 persones alhora que es van destruir totes les estructures que les protectores de l'aigua -water protectors- havien construït en els últims mesos per poder viure-hi i així evitar l'inici de les obres per concloure l'oleoducte, que pretén unir els jaciments de petroli de Bakken amb una central d'emmagatzematge a Illinois.

Molt lluny queda ja la victòria aconseguida pel moviment d'oposició al DAPL -format per membres de més de 300 tribus indígenes i activistes mediambientals- el passat mes de desembre, quan després de nou mesos de protesta van aconseguir que l'aleshores encara president Barack Obama denegués temporalment el permís de construcció de l'oleoducte. Durant les protestes més de 700 activistes han sigut detingudes arran dels enfrontaments amb la policia, i moltes s'enfronten actualment a procediments judicials que podrien culminar en penes de presó. Entre elles, hi ha deu periodistes de mitjans alternatius que van ser identificades i detingudes mentre cobrien el desallotjament dels campaments.

Amb l'arribada de Trump a la presidència dels EUA i la seva clara intenció de reprendre el projecte, el moviment d'oposició va començar a patir algunes divisions internes entre els líders de la tribu de Standing Rock i les activistes que vivien als camps. El consell tribal va demanar a les activistes que abandonaren els camps durant el passat mes de gener per així poder centrar-se a combatre el projecte per la via legal, fet que va provocar que la majoria abandonessin els campaments ubicats a la vora del riu Missouri. Les autoritats de l'estat de Dakota del Nord, al mateix temps, també van argumentar el risc d'inundacions al que estaven sotmeses les activistes un cop el desgel primaveral fes créixer el cabal del riu, així com la contaminació que això suposaria. Tot i la petició de les tribus i les recomanacions governamentals, un centenar d'activistes va decidir quedar-se a resistir en el camp fins al final.

El descens en la presència d'activistes i les recomanacions fetes per les autoritats de l'estat de Dakota del Nord van ser motius suficients perquè finalment el cos d'enginyers de l'exèrcit dels EUA -els Army Corps of Engineers- autoritzés el desallotjament dels camps el passat dijous 23 de febrer. En la intervenció van participar unitats armades de la policia i l'exercit dels EUA, que van detenir de forma violenta les activistes que es resistien a abandonar el campament. Victoria Tauli-Corpuz, reportera dels drets dels pobles indígenes de l'ONU, va explicar aquesta setmana a l'agència Associated Press que "la meua impressió és que va haver-hi un ús innecessari de la força" durant el desallotjament del camp, i va afegir que "tothom té dret a protestar i expressar la seua oposició al que està passant aquí". Actualment, ja no hi ha oposició al projecte sobre el terreny, i les obres per concloure la construcció de l'oleoducte ja han començat.

CREIXEN LES PROTETES, AUGMENTA LA REPRESSIÓ  

Manifestació en solidaritat amb les activistes d'Standing Rock a Filadèlfia.

En les darreres setmanes, els governs de setze estats dels EUA han començat a proposar noves legislacions amb la intenció de regular les protestes i aplicar càstigs més durs per a les activistes que no respecten les lleis de l'estat. Algunes veus suggereixen que aquestes noves lleis són una resposta al creixent moviment de protesta que està vivint el país des que el republicà Donald Trump arribés a la presidència el passat mes de gener.

Segons explicava Jennifer Cook -directora de l'organització American Civil Liberties Union de Dakota del Nord- en una entrevista concedida al New York Times la setmana passada, "aquestes noves lleis, que es presenten com a elements de millora de la seguretat ciutadana, en el fons són estratègies del govern per criminalitzar les protestes". 

Les recents accions repressives contra els moviments socials i organitzacions indígenes dels EUA mostren la preocupació de les autoritats conservadores cap a un nou escenari de tensió als carrers, que està derivant en què aquestes protestes s'estenguen pels diferents estats i ciutats del país. Un exemple d'això és què està començant a passar a Louisiana, on la mateixa companyia que s'encarrega de la construcció del DAPL, Energy Transfer Partners, pretén construir una altra extensió de l'oleoducte Bayou Bridge. Arran dels fets a Standing Rock, moltes persones han pres consciència sobre el tema i s'està començant a organitzar un altre moviment de resistència format per activistes del medi ambient, però també per propietàries de terres, camperols i pescadors.

Divendres una marxa de suport a les nacions natives, anomenada Native Nation March, va recorrer els carrers de Washington DC -i acabà davant la Casa Blanca-, amb l'objectiu de visibilitzar la lluita de les nacions indígenes i pressionar al govern de Trump perquè escolte i respecte els drets fonamentals dels primers pobladors. Aquesta acció estava emmarcada en unes jornades de protesta que van començar el passat dimarts amb l'establiment d'un campament informatiu davant del monument a Washington. En declaracions a ABC News des del nou campament informatiu, el representant de la tribu Standing Rock Dave Archambault afirmava que "a partir d'ara, comencem la batalla legal contra el DAPL, ens hem de mantenir forts i units".