El
Govern espanyol vol suspendre la segona llei antidesnonaments del
Parlament de Catalunya.
Estudia si deu articles dels divuit del text són
anticonstitucionals.
Assistència discreta a la manifestació unionista de Societat Civil Catalana a Barcelona.
L'entitat espanyolista ha convocat l'acte amb el lema 'Aturem el cop separatista'.
Aplaudiments a la sinistra comissaria de Via Laietana en la manifestació de Societat Civil Catalana.
Crits de “Gràcies!”, “Visca Espanya!” i “Aquesta és la nostra policia”.
A
la capçalera de la manifestació hi havia, entre més, el president de
SCC, José Domingo; l’única directora d’institut que no va voler obrir el
9-N, Dolores Agenjo; el dirigent del PP a Barcelona Alberto Fernández
Díaz; el portaveu de Ciutadans al parlament, Carlos Carrizosa; el
catedràtic de dret constitucional i fundador de Ciutadans Francesc de
Carreras i l’ex-militant d’ultradreta i actualment vinculat a Ciutadans
l’advocat José María Fuster Fabra.
[Barcelona (República Catalana) 19/03/2017]
L’AMIC DEL POBLE
El
Govern espanyol vol suspendre la segona llei antidesnonaments del
Parlament de Catalunya. Després de recórrer contra la llei 24/2015,
suspesa en part pel Tribunal Constitucional (TC), ara ha posat el focus
sobre la llei 4/2016. L’executiu de Rajoy ha enviat un comunicat al
Govern de la Generalitat de Catalunya en què qüestiona la
constitucionalitat de deu articles dels divuit del text, el qual preveu
mesures de protecció del dret de l’habitatge de les persones que es
troben en risc d’exclusió residencial.
La
nova llei antidesnonaments es va aprovar per unanimitat el 22 de
desembre, i era la resposta del parlament al recurs del govern espanyol
contra la primera llei. Ara el govern espanyol ha obert un procés de
negociació, el pas previ per a recórrer al TC, perquè considera que
l’actual normativa també pot ser inconstitucional.
Meritxell
Borràs, consellera de Governació, Administracions Públiques i Habitatge
de la Generalitat, ha assegurat a l’Agència Catalana de Notícies que el
Govern de la Generalitat estava tranquil respecte de la viabilitat de
la llei, que té l’aval del Consell de l’Advocacia i del Col·legi
d’Advocats de Barcelona, entre més. “No té cap sentit que el Govern de
l’Estat ens ataqui a través de les persones més vulnerables”, ha
lamentat. I ha afegit que l’escrit de Govern espanyol era una amenaça
clara i un atac a les competències del Govern de la Generalitat: “Si
creuen que no són unes competències pròpies, per què no han desenvolupat
una llei que promogui la protecció de les persones més vulnerables?”
.
ELS ARTICLES QÜESTIONATS
El
Govern espanyol discuteix la constitucionalitat de deu articles de la
llei. La major part (els articles 8, 9, 10, 11, 12, 13 i 14) fan
referència a l’àmbit de la mediació per a resoldre casos de famílies amb
sobre endeutament, aspecte que es va recuperar a través del codi de
consum. En aquest sentit, Borràs assegura que l’articulat és bàsic i
fonamental i recorda que el TC va aixecar la suspensió del codi de
consum perquè no hi va percebre cap inconstitucionalitat, ja que es
tractava d’una mediació voluntària per les dues parts.
També
considera inconstitucional l’article 16, referent al reallotjament
obligatori amb lloguer social. Aquest article estableix un sistema
temporal que preveu d’ajudar les famílies que seran desnonades aviat, i
es fixa un lloguer per a tres anys, termini ampliable tres anys més si
es considera necessari pel context social i econòmic. Segons el govern
espanyol, aquest punt incideix directament en la regulació del contracte
de compravenda i pot afectar el contingut essencial de la propietat.
“El Govern de l’Estat torna a protegir les entitats i els qui tenen més,
i no pas els més vulnerables”, s’ha queixat Borràs.
Relacionat
estretament amb el punt anterior, l’últim àmbit afectat fa referència a
la cessió temporal obligatòria de l’ús de pisos buits que pertanyin a
entitats financeres. Correspon als articles 15 i 17. En l’anterior llei
24/2015, s’atorgava potestat a les administracions --ajuntaments, en
primera instància i, si no tenien capacitat, la Generalitat-- per a
obligar les entitats financeres a cedir pisos per a tres anys. Per a
evitar el vet del TC, la llei 4/2016 preveu que la Generalitat de
Catalunya expropiï l’ús d’habitatges a bancs i grans propietaris per a
un període entre quatre i deu anys per a finalitats socials. Un jurat
fixaria el preu de l’expropiació, al qual caldria restar el cost de la
rehabilitació de l’habitatge. Borràs diu que el Govern de la Generalitat
pateix pel fet que es qüestioni una part de la llei que considera
bàsica “en cas de necessitat i d’urgència”.
A
més d’aquests deu articles, el Govern espanyol també considera que
podrien ser inconstitucionals les disposicions addicionals segona i
cinquena i les disposicions finals primera, tercera i sisena.
La
llei, que ja està en marxa, estableix més municipis amb demanda
acreditada d’habitatge social on es poden aplicar tots aquests
instruments. En preveu 234, xifra que triplica els 72 municipis
previstos en la llei 24/2015. També preveu una partida de 14 milions
d’euros per a expropiar l’ús d’uns dos mil habitatges arreu del
Principat de Catalunya i la creació de la Comissió d’Habitatge i
Assistència per a Situacions d’Emergència Social, amb l’objectiu de
coordinar les administracions a l’hora d’establir mecanismes de solució
de conflictes i aplicar les mesures d’acció protectora establertes. A
hores d’ara s’han format més de mil cent persones del món local perquè
apliquin la llei.
ASSISTÈNCIA DISCRETA A LA MANIFESTACIÓ ESPANYOLISTA A BARCELONA
L’entitat
unionista Societat Civil Catalana fa aquest migdia a Barcelona una
manifestació que ha començat a la plaça Urquinaona amb el lema ‘Aturem
el cop separatista’. La manifestació, que té el suport de PP i Ciutadans
(el PSC se’n va desmarcar un cop l’entitat va anunciar que seria a la
capçalera) ha avançat per Via Laietana fins a la plaça de Sant Jaume.
A
la capçalera de la manifestació hi havia, entre més, el president de
SCC, José Domingo; l’única directora d’institut que no va voler obrir el
9-N, Dolores Agenjo; el dirigent del PP a Barcelona Alberto Fernández
Díaz; el portaveu de Ciutadans al parlament, Carlos Carrizosa; el
catedràtic de dret constitucional i fundador de Ciutadans Francesc de
Carreras i l’ex-militant d’ultradreta i actualment vinculat a Ciutadans
l’advocat José María Fuster Fabra.
Hi ha hagut, segons la guàrdia urbana, 6.500 manifestants. L’organització ha apujat la xifra als 15.000.
APLAUDIMENTS A LA POLICIA NACIONAL ESPANYOLA DE VIA LAIETANA
Durant
el franquisme es va fer famosa l’estrofa: “Si me quieres escribir/ya
sabes mi paradero./En Via Laietana o en la càrcel Modelo”. Un edifici
odiat que ha estat una gran sala de tortura. Avui, alguns dels
manifestants en la marxa unionista convocada per Societat Civil Catalana
a Barcelona s’han aturat davant de la comissaria de la Policia Nacional
espanyola a la Via Laietana, símbol de la repressió franquista, per a
aplaudir els agents que hi feien guàrdia. “Gràcies!”, “Visca Espanya!” i
“Aquesta és la nostra policia!”, cridaven els manifestants mentre
aplaudien. Això succeïa en el moment que hi passava la capçalera de la
manifestació espanyolista. Més clar, l’aigua.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada