Els Bassols d'Anglès

El nom de l'ex-alcalde d'Anglès Josep Manel Bassols apareix en el sumari del «cas del 3%» sobre el presumpte finançament irregular de CDC 

 

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 19/03/2017 

Anglès (La Selva).-  

Josep Manel Bassols, de jove.

Llegim a el Diari de Girona que el nom de l'ex-alcalde d'Anglès Josep Manel Bassols apareix en el sumari del «cas del 3%» sobre el presumpte finançament irregular de CDC. Hi ha un ampli reportatge.

«El seu marit és alcalde d´Anglès, em deien. Jo em preguntava per què un alcalde de poble tenia aquesta capacitat de mobilització». La reflexió la planteja Alfons López Tena, ex militant de Convergència que va ser membre del Consell General del Poder Judicial i que amb posterioritat va fundar Solidaritat per la Independència (SI), quan el periodista del diari El Mundo li pregunta, el 6 de març passat, per la relació professional que va tenir amb Núria Bassols Muntada, magistrada amb una dilatada carrera en la judicatura i filla d’aquell municipi selvatà. Efectivament, Núria Bassols està casada amb qui va ser-ne l’alcalde d’Anglès (la Selva) del 1995 al 2003, en representació de la desapareguda CiU: Josep Manel Bassols. Bassols i Bassols, una «societat» que el sumari del «cas del 3%», la investigació sobre el presumpte finançament irregular de CDC, ha posat al descobert. 

MALDECAPS QUE VENEN DE LLUNY

Els maldecaps de la nissaga Bassols amb els jutjats, però, venen de lluny. El juny de 1986 una operació policial desplegada a Huelva i a Girona desarticulava una trama que venia pernils sense els permisos sanitaris preceptius i que hauria comès un frau contra el fisc valorat en 20.000 milions de pessetes. Als onze detinguts se’ls acusava de falsificar els precintes metàl·lics que donen fe que els pernils han superat tots els controls sanitaris (una vintena de persones que en van consumir van resultar intoxicades per botulisme a Huelva). Entre els arrestats s’hi comptaven el llavors jutge de pau anglesenc, Josep Costa, i Manuel Bassols Padrosa, pare de Josep Manuel Bassols, sogre de Núria Bassols i soci de Precintos y Grapas SA, la companyia involucrada en l’escàndol, amb seu al carrer Nord d’Anglès. Bassols pare va sortir en llibertat sota fiança d’1,5 milions de pessetes. Els detinguts van acabar processats pel jutge; uns anys més tard, el 21 de maig de 1988, la premsa publicava l’anunci de la dissolució i la liquidació de la societat anònima. 

TRES DETENCIONS

Aquest ex alcalde convergent d’Anglès ha estat detingut en tres ocasions en el marc de diverses operacions policials autoritzades per un jutge del Vendrell () lligades al 3%; i de la documentació obtinguda al domicili de Bassols, la Guàrdia Civil n’extreu que l’ex-calcalde, delegat a Catalunya de la constructora madrilenya Oproler, conspirava per obtenir concessions d’obra pública de forma il·lícita. Consta en els documents recopilats pels investigadors --bona part dels quals, correus electrònics-- que també hauria pressionat alts càrrecs de la Generalitat de Catalunya --entre els quals hi ha el que va ser conseller de Justícia i gerent de CDC, Germà Gordó, ara diputat-- per trobar una feina a la seva esposa Núria. 

L’HOME DEL MOMENT

De fet, Bassols és l’home del moment de la trama, ja que el seu nom apareix amb freqüència en el sumari. L’últim capítol que ha protagonitzat esquitxa la cinquena tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Girona, Isabel Muradàs; presumptament, la regidora convergent, quan era sotsdirectora de Governació de la Generalitat, hauria passat informació confidencial sobre les finances d’alguns ajuntaments catalans a l’ex-calde d’Anglès. 

UN LLINATGE DE POLÍTICS, AMB UN ALCALDE DEL FRANQUISME

Josep Manel Bassols, pertany a una família amb una implicació en la política local gairebé històrica. Tant és així que l’avi, Josep Bassols i Aulet, va ser alcalde durant el franquisme, concretament de l’octubre de 1951 fins a l’agost de 1957; el pare, Manuel Bassols Padrosa, constructor, va ser regidor en l’últim tram de la dictadura, a partir de l’any 1973, i Bassols fill va recollir el testimoni ja en la monarquia restaurada, quan el 1995 va guanyar les eleccions i va poder governar amb 7 regidors de CiU per 6 del PSC. Repetiria victòria, més folgada, el 1999, quan va aconseguir tres regidors més que el PSC. El 2003, Bassols perd l’alcaldia en favor de Jordi Fornés, d’ERC, però es manté en el govern municipal en virtut d’un pacte a tres bandes amb la mateixa Esquerra, el PSC i CiU. 

UNA «MANERA DE FER»

Algú que l’ha conegut de prop nega sense embuts a Diari de Girona que fos un bon alcalde: «Sempre anava amb molt bones paraules però per darrere actuava molt malament», diu. I afegeix: «tot el que està passant ara (en referència a les informacions que es coneixen sobre el sumari del «cas del 3%») demostra quina és la seva manera de fer». Al llarg dels dos mandats al capdavant de l’Ajuntament, Bassols va haver de fer front, per exemple, al tancament d’Hilaturas Burés, que el 2002 cessava l’activitat i deixava 98 treballadors al carrer; l’oposició municipal va acusar-lo d’actuar amb passitivitat a l’hora de plantar cara a la crisi del sector tèxtil. L’hemeroteca confirma que els governs de Bassols van ser prolífics en polèmiques: crítiques a la Policia Local per passar-se més hores al bar que de servei (18/01/2003); ocultació d’estudis sobre la presència de ferro a l’aigua de la xarxa municipal (18/10/2002) o plantades de l’oposició municipal al plens (19/02/2003), en són alguns exemples. 

FAMÍLIA DEDICADA A LA PAGESIA

Núria Bassols Muntada, de la seva banda, és descendent d’una família dedicada a la pagesia, «molt menys vinculada a la política», assenyala un veí. Això no obstant, el seu pare, Eudald Bassols Noguera, va ser regidor del franquista Movimiento Nacional pel terç sindical. Va ser nomenat l’any 1973 «para ocupar las vacantes por el tercio de representación sindical», recollia l’edició de Los Sitios del divendres 30 de novembre d’aquell any. Compartia consistori amb Manuel Bassols Pedrosa, que acabaria convertint-se en el seu consogre.