Exiliat
en el decurs de la Retirada de 1939, milità al Llenguadoc i al Rosselló
durant anys i defensor de les tesis de la CNT-AIT, es lliga als grups
d'acció, especialment al de Josep Lluís Facerias en 1947 i al de Ramon
Vila Capdevila en 1949.
El
novembre de 1947 Juan Cazorla Pedrero, Josep Lluís Facerias, Ramon
González Sanmartí, Francesc Ballester Orovitg, Celedoni García Casino i
Domènec Ibars Juanias havien de passar la frontera del Pirineu, en una
incursió guerrillera anarquista a l’Interior des de la base del mas
Tartàs, a Oceja.
Van ser acompanyats fins allà per Ángel Caballeira
Rego, Francesc Sabaté Llopart, el delegat de Fronteres de l’MLE a
Perpinyà, Albert Ballester, i un altre militant havien traslladat des de
Font-romeu al mas abundant material pel grup. Però, el grup fou
arrestat prop de la Tor de Querol (Alta Cerdanya) en un control rutinari
de la Gendarmeria, essent empresonats durant dues setmanes a la presó
de Perpinyà, de la que sortiren en llibertat sense ser imputats.
Ángel
Carballeira Rego:
El 19 de març de 1907 neix a Lanzós (Villalba, Lugo,
Galícia) el militant i resistent anarquista Ángel Carballeira Rego ---a
vegades mal citat com a Rejo--.
Fill
de pagesos, emigrà d'adolescent a l'Argentina on conegué l'anarquisme.
Cap al 1923 retornà a la Península i instal·lat a Catalunya milità el
moviment anarquista del barri de Gràcia de Barcelona.
Detingut
i apallissat per la policia nombroses vegades, en 1933 fou empresonat
arran de l'aixecament proletari de gener d'aquell any per la seva
militància en els Comitès de Defensa de la Confederació Nacional del
Treball (CNT-AIT) i de la Federació Anarquista Ibèrica (FAI) de Gràcia.
Durant
la Guerra Civil desenvolupà càrrecs de responsabilitat en la CNT-AIT
barcelonina. Exiliat en el decurs de la Retirada de 1939, milità al
Llenguadoc i al Rosselló durant anys i defensor de les tesis de la
CNT-AIT, es lliga als grups d'acció, especialment al de Josep Lluís
Facerias en 1947 i al de Ramon Vila Capdevila en 1949.
El
novembre de 1947 Juan Cazorla Pedrero, Josep Lluís Facerias, Ramon
González Sanmartí, Francesc Ballester Orovitg, Celedoni García Casino i
Domènec Ibars Juanias havien de passar la frontera del Pirineu, en una
incursió guerrillera anarquista a l’Interior des de la base del mas
Tartàs, a Oceja (Alta Cerdanya). Van ser acompanyats fins allà per Ángel
Caballeira Rego, Francesc Sabaté Llopart, el delegat de Fronteres de
l’MLE a Perpinyà (Rosselló), Albert Ballester, i un altre militant
havien traslladat des de Font-romeu (Alta Cerdanya) al mas abundant
material pel grup. Però, el grup fou arrestat prop de la Tor de Querol
(Alta Cerdanya) en un control rutinari de la Gendarmeria, essent
empresonats durant dues setmanes a la presó de Perpinyà, de la que
sortiren en llibertat sense ser imputats.
En
1948 fou delegat per la FAI de Tolosa de Llenguadoc en un Ple Nacional
on va fer costat Josep Borràs Cascarosa en els seus atacs a Laureano
Cerrada Santos. En 1951 fou nomenat secretari de la CNT en el Ple de
Tolosa de Llenguadoc (Alt Garona, Llenguadoc, Occitània). En 1959 fou
secretari de Coordinació i responsable de la lluita antifranquista del
Secretariat Intercontinental (SI) i entre el 23 d'agost i el 3 de
setembre de 1961 assistí al Congrés de reunificació cenetista de
Llemotges, on fou reelegit secretari de Coordinació del SI.
Arran
de les campanyes portades a terme en els anys seixanta per la Federació
Ibèrica de Joventuts Llibertàries (FIJL) contra els interessos
franquistes, serà un dels pocs militants que sospità que Jacinto Ángel
Guerrero Lucas --que acabà com a assessor (amb sou i despatx) del
ministre de l'Interior Rafael Vera pel PSOE en la lluita antiterrorista
espanyola-- era un infiltrat. Ángel Carballeira Rego va morir el juliol
de 1963 a Tolosa --alguns apunten a Perpinyà--. La seva companya fou
Eulalia Montorio i tingué tres infants.
--- fi del missatge ---
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada