 |
| Giuditta Zanella i Ilario Margarita |
Durant
la Retirada de 1939 passà la frontera del Pirineu fugint de l’exèrcit
franquista i fou internat als camps d'Argelers de la Marenda i de Gurs,
juntament amb els seus companys Alberto Maiero, Lorenzo Giusti i
Giovanni Spilzi
Ilario
Margarita:
El 4 de febrer de 1887 neix a Castelrosso (Chivasso, Torí,
Piemont) el militant anarquista i antimilitarista Ilario Margarita,
també conegut com Unico --sempre portava a sobre un exemplar de l'obra
de Max Stirner--, Iglesias i Ilario di Castelred, entre d'altres.
Paleta
d'ofici, en 1906 fou condemnat per primera vegada a tres mesos i set
dies de presó per «amenaces, incitació a la delinqüència i a la lluita
de classes».
En
1909 fou el redactor de l'únic número de Senza Patria i per la qual
cosa fou novament condemnat a quatre mesos i 20 dies de presó i a una
multa.
En 1913 marxà a Ginebra (Suïssa) buscant feina, però fou immediatament expulsat.
En 1914 va ser un dels fundadors del «Fascio Libertario» de Torí, del qual fou nomenat secretari.
En
1916, durant la Gran Guerra, participà en el congrés anarquista
clandestí de Florència (Toscana) i rebé una nova condemna d'un mes i 10
dies de presó per haver participat en una manifestació contra la guerra.
En
1917, arran de la publicació un opuscle antimilitarista signat «Un grup
de religiosos», fou perseguit amb Tommasso Elia, Enrico Cherubini,
Francesco Allolio, Giuseppe Rubino i Corrado Quaglino i condemnat a tres
anys de reclusió per «incitació a la deserció».
En
1919 fou amnistiat. Sota diversos pseudònims --Barricata, Evelino
Margharita, Red, Evelino Iglesias, Ilario di Castelred, etc.-- va
col·laborar en nombroses publicacions llibertàries, com ara L'Avvenire
Anarchico. Bon orador i conferenciant, prengué sovint la paraula
representant grups anarquistes i de la Unió Sindical Italiana (USI).
En
1920 participà activament en el moviment d'ocupació de fàbriques i
l'any següent fou durant uns mesos el secretari de la USI de Brescia.
En
1922 fou un dels organitzadors a Torí del grup antifeixista dels
«Arditi del Popolo». Detingut per una temptativa d'homicidi d'un agent
de la seguretat, s'exilia d'antuvi a París (Illa de França) i Marsella
(Boques del Roine, Provença, Occitània) i després a Cuba.
En
1925 participà en les activitats dels exiliats anarquistes italians a
Cuba i en les activitats de la Cambra del Treball de l'Havana.
En
1927, fugint de la repressió desencadenada a Cuba contra els
anarquistes pel general Machado, va emigrar clandestinament als Estats
Units, on durant uns mesos, sota el pseudònim d'Ilario di Castelred, fou
gerent de L'Adunata dei Refrattari i del quinzenal de Boston Aurora.
Visità a la presó a Sacco i a Vanzetti aquest mateix any.
En
1931, arran de la proclamació de la República espanyola, marxà amb la
seva companya Giuditta Zanella (1885-1962) a Catalunya i milità en el
Sindicat de la Construcció de la Confederació Nacional del Treball (CNT)
de Barcelona.
En
1932 fou detingut i deportat després d'haver estat tancat tres mesos.
Després d'una breu estada a Tolosa de Llenguadoc (Alta Garona,
Occitània), retornà clandestinament a Barcelona. Sota el nom d'Iglesias,
fou bibliotecari del local de la CNT de la Vila de Gràcia.
El
juliol de 1936 participà en els combats contra l'aixecament militar
feixista i s'enrolà com a milicià en la Columna Ortiz i en la Secció
Italiana de la Columna Ascaso.
Durant
la Retirada de 1939 passa la frontera del Pirineu i fou internat als
camps d'Argelers de la Marenda (Rosselló) i de Gurs (Pirineu Atlàntic,
Aquitània, Occitània), juntament amb els seus companys Alberto Maiero,
Lorenzo Giusti i Giovanni Spilzi. En 1940 s'enrolà en una companyia de
treballadors estrangers i, amb l'ocupació alemanya, és alliberat.
Aconseguí
arribar a Bèlgica a peu, on demanà el repatriament a Itàlia al consolat
de Brussel·les. En arribar, fou condemnat a cinc anys d'aïllament per
«activitats antifeixistes a l'estranger» i internat a Tremiti.
El
setembre de 1943 fou alliberat i immediatament participà en la
Resistència. Entre el 23 i el 25 de juny de 1945 a Milà fou delegat en
el Congrés Interregional de la Federació Anarquista Comunista
Llibertària de l'Alta Itàlia (FACLAI). Entre el 15 i el 19 d'aquell any
assistí al Congrés Nacional de Carrara constitutiu de la Federació
Anarquista Italiana (FAI). Participà en la reorganització del moviment
llibertari i a finals de 1946 fundà el Grup Autònom d'Iniciativa
Anarquica, alhora que fou un dels promotors de la reconstrucció de la
USI. En 1950 era membre del Comitè de Coordinació a Torí i redactor del
seu òrgan d'expressió, Guerra di Classe. Entre el 7 i el 9 de desembre
de 1962 prengué part, en representació del grup «M. Bakunin» de Torí, en
la Conferència Nacional de Senigallia. En aquesta època es guanyava la
vida amb una mena de quiosc ambulant de llibres al Corso Vinzaglio i
cada diumenge polemitzava a la plaça de l'estació amb els stalinistes.
Fou
redactor dels tres únics números del periòdic La Rivendicazione
Sociale, editat a Torí entre 1963 i 1964, i de l'únic número de
Rivoluzione Libertaria, també publicat a Torí l'octubre de 1963,
consagrat a la defensa dels llibertaris cubans empresonats pel règim
castrista.
En
1968 participà en el Congrés Internacional Anarquista de Carrara.
Ferotgement antiestalinista, a més de paladí de l'anarquisme
tradicional, advocà per la defensa de les llibertats democràtiques com a
«un espai de llibertat».
Ilario Margarita va morir el 21 d'octubre de 1974 a Torí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada