Avui fa 47 anys de l’atemptat franquista a l’església de Palau-sator.
Pérez-Viñeta,
que hi passà entre 1968 i 1971, representà una fórmula més agressiva i
nerviosa respecte als seus predecessors immediats: es remarcà per
l’abonament dels postulats de Fuerza Nueva.
TRAMUNTANA
VERMELLA MAIL 04/02/2017
Palau-sator (Baix Empordà).-
Amb motiu del 47
aniversari, l’artista pintor, activista cultural gironí i escriptor
marxista Lluís Bosch Martí es dedica aquests dies a escriure diverses
reflexions sobre l’atemptat franquista contra el mural que havia pintat a
l’absis romànic de l’església de Palau-sator (Baix Empordà) i contra la
sevapersona i la que fora el rector de la Parròquia Nicolau Moncunill
el 4 de febrer de 1969.
Bosch
Martí escriu al DIARI DE GIRONA que la seva “pintura [mural] de cap a
500 m2, que seria destruïda per un escamot de Guerrilleros de Cristo Rey
un capvespre del 4 de febrer de 1969, per tant aquest 2017 farà 47 anys
de l’atemptat i estovament de l’exrector capellà, Nicolau Moncunill i
de l´artista que signa aquest article [...] Amb motiu del proper 47
aniversari, escriurem sobre una sèrie d’escrits, cites, projectes sobre
el mural de Palau-sator. I del ressò que ha tingut en múltiples
reportatges que els darrers anys s’han publicat des del darrer a la
revista SAPIENS, a la novel·la ‘Ens vam menjar el món’ de Xevi Sala,
Premi Bertrana 2016. On hi ha un extens comentari sobre la visita del
senyor Fraga Iribarne, que va anar a contemplar el mural, dirigent del
misteriós complot dels serveis secrets i els paramilitars de l’extrema
dreta franquista a les ordres del general Pérez Viñeta. Complot que
formava part de la campanya de desprestigi del futur cardenal Jubany,
alhora bisbe de Girona. Que l’acusaven de permetre que els comunistes
profanessin les esglésies catòliques santificant a revolucionaris com
Fidel Castro, el Che Guevara, i el pare Camilo Torres. Denunciaven que
aquests feien conxorxa amb les teories llatinoamericanes de la teologia
de l’alliberament, una església al servei dels pobres i no dels
poderosos i rics [...] Tornant a parlar de l’excapellà Nicolau
Moncunill, aquest fou un dels primers capellans progres que van obrir
les esglésies i sagristies perquè es reunissin els obrers sindicalistes
de les futures Comissions Obreres i activistes socials de tota mena, i
artistes progressistes, com servidor.”
A
Valls (Alt Camp) hi viu l’excapellà Nicolau Moncunill, que es manté en
contacte amb el seu amic i company d’iniciatives Bisch Martí. El
reportatge dels fets de 1969, titulat ‘Un crit a Palau-sator’, ja va per
la tercera edició.
Bosch
Martí explica que de cara a un documental es va filmar a Palau-sator
gairebé tot “però que per manca de finançament i suports televisius, tot
i tenint els avals del poeta Salvador Espriu i del dramaturg Buero
Vallejo, no sabem si els directius televisius es van espantar que un
servidor acusi obertament l’exministre Fraga Iribarne i l´exgeneral
Pérez Viñeta, tesis reforçada per les investigacions de l’historiador
gironí Josep Clara, en un excel·lent llibre del mateix títol. En el
llibre es deixa clar que els principals inductors de la destrucció del
mural de Palau-sator, foren el senyor Fraga Iribarne i el Sr. Pérez
Viñeta”.
El
llibre de Josep Clara es diu ‘AIRES DE VIRREI: ALFONSO PÉREZ VIÑETA’
(Rafael Dalmau editor, Barcelona). Durant els anys del franquisme, la
capitania general de la IV regió militar va se detinguda per un seguit
de generals monàrquics, franquistes o ultres. Pérez-Viñeta, que hi passà
entre 1968 i 1971, representà una fórmula més agressiva i nerviosa
respecte als seus predecessors immediats: es remarcà per l’abonament
dels postulats de Fuerza Nueva, l’ús d’un verbalisme nostàlgic i per
obstaculitzar les iniciatives més liberalitzadores del règim franquista.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada