El PP banalitza el genocidi jueu perpetrat pel nazisme, al fer al·lusió a nivell de la Generalitat de la llista de Schindler
[Barcelona (República Catalana) 04/02/2017]
L’AMIC DEL POBLE
 |
| Xavier García Albiol en una compareixença judicial |
Allau
de protestes contra la banalització del PP vers el genocidi jueu
perpetrat pel nazisme, ja que el líder del PP a Catalunya, l’exalcalde
de Badalona Xavier García Albiol, ha dit que hi havia “coaccions" de la
Generalitat als funcionaris i que es pretén fer una "llista de
Schindler" per saber quins treballadors públics assistiran dilluns i
quins no a la manifestació en suport de les persones processades per la
consulta del 9-N.
En un altra sentit, l’ANC encara reclama presència de gent per emplenar de tot alguns trams de l manifestació de dilluns.
"Que
una concejal musulmana de Badalona me acuse porque se meten con ella
por la calle, es una buena excusa para tapar su incompetencia". Segons
DIRECTA aquest és un comentari molt polèmic de l'exalcalde de Badalona,
Xavier García Albiol. El va fer a Twitter i fa referència al vincle que
va establir la regidora Fatima Taleb entre les agressions que ha
denunciat patir pel carrer i la "política xenòfoba i antiimmigració" de
García Albiol durant quatre anys.
En
més d'una ocasió, els comentaris del dirigent del Partit Popular a les
xarxes socials han estat objecte de denúncies. Recentment, es va mofar
de què al camp de futbol de Sant Roc, una part del públic estigués a
punt de "linxar" un assessor del PP de Catalunya en confondre'l amb un
regidor de Guanyem Badalona. L'actual primer tinent d'alcalde badaloní,
José Téllez, va denunciar-ho davant de la Fiscalia, però la denúncia va
arxivar el passat més de desembre. Les posicions d'Albiol a xarxes són
un caldo de cultiu d'interaccions racistes, especialment a Facebook. Una
llarga llista de missatges publicats es van incloure en una altra
denúncia presentada davant de Fiscalia, també finalment arxivada, segons
ha pogut confirmar DIRECTA. A l'escrit de denúncia d'un particular,
s'acusava Albiol de, amb "la seva actuació" - va interactuar amb algun
comentari i en cap cas els va desqualificar ni esborrar-, demostrar
"l'anuència, complicitat, assentiment i/o la seva comissió per omissió
dels fets".
Un
dels comentaris objectes de la denúncia contra García Albiol, es va
publicar arran d'una operació "antiterrorista" a Badalona. El polític
popular va afirmar: "estamos
pagando las consecuencias de ser una sociedad que ha sido excesivamente
permisiva con aquellos que tienen valores y costumbres totalmente
opuestos y contrarios a los propios de España y occidente". Seguidament, advertia que "o bien se adaptan a la tierra que los acoge, o bien no pueden estar entre nosotros". Les declaracions van obrir el pas a una llarga cadena de reaccions racistes, incloses a la denúncia, com que "se vayan todos... putas cucarachas".
Menys d'un mes més tard, va tornar a la càrrega, en referència a una
notícia sobre les intencions del Marroc d'impulsar una mesquita a
Badalona: "mientras
un servidor sea Alcalde de Badalona, ni Marruecos, ni nadie impulsará
ninguna gran mezquita en Badalona (...) voy a ser muy beligerante con el
tema".
Les
dades del Ministeri de l'Interior espanyol del 2015, apunten que, des
de l'atemptat contra la revista francesa Charlie Hebdo, hi ha hagut un
augment dels delictes d'odi per islamofòbia, que ja representen el 40%
dels atacs registrats.
"No queremos rumanos"
Un
informe de la fundació FAES, fins fa poc vinculada al Partit Popular,
del 2009, ja apuntava la importància de buscar el vot de l'extrema
dreta, utilitzant la migració, per créixer electoralment; i posava el
cas francès de Le Pen com a exemple. Molt clarament, García Albiol ha
orientat les seves campanyes electorals seguint aquesta línia.
Per
als comicis municipals del 2010, va editar uns fulletons on apareixia
una fotografia amb el lema "no queremos rumanos" i que vinculava les
persones gitanes romaneses amb la delinqüència. Per si no fos prou, va
fer declaracions als mitjans acusant les persones d'aquesta procedència
d'haver-se "instal·lat a Badalona per delinquir". L'organització SOS
Racisme i la Federació d'Associacions Gitanes de Catalunya (FAGIC) van
presentar una querella contra el candidat del PP, a la qual després es
va sumar el Fiscal de Delictes d'Odi. Després de tres anys
d'insistència, el cas va arribar a judici, però García Albiol –que va
estar acompanyat, el dia de la vista, pel líder del PP de Barcelona,
Alberto Fernández Díaz, i la presidenta del Partit Popular de Catalunya,
Alícia Sánchez Camacho–, va resultar absolt. Tres anys abans, diversos
partits polítics i organitzacions socials ja havien demanat la retirada
d'un vídeo de campanya titulat 7 minuts, en què apuntava la falta de
seguretat, l'augment dels pisos pastera de migrants i l'oposició a la
construcció d'una mesquita en sòl públic a Badalona.
Un
cop més en campanya, en els darrers comicis municipals del 2015, va
optar per l'eslògan "Limpiando Badalona". Ell deia sentir-se'n
"orgullós", però ICV i PSC van denunciar el missatge davant la Comissió
Europea per xenòfob. El seu discurs no fa funcionar: va perdre
l'alcaldia de Badalona, tot i ser la força més votada per un estret
marge. L'estil Albiol s'ha replicat en altres municipis, com
l'Hospitalet de Llobregat, on el PP declarava que no volia "guetos, ni
pisos pastera, ni top manta", o a Mataró, on el candidat popular José
Manuel López va deixar clar que no serien "políticament correctes" amb
la migració.
En
el seu informe del 2015, l'ONG SOS Racisme constata que, des de fa set
anys, el racisme es cronifica i manté un creixement constant en uns
àmbits concrets: als cossos de seguretat pública i entre particulars. A
Badalona, per exemple, amb Albiol encara a l'alcaldia, la Guàrdia Urbana
esmentava la nacionalitat de les persones detingudes només quan no era
espanyola. Aquesta organització alerta que les actituds discriminatòries
en espais de la vida quotidiana "afavoreixen la normalització i difusió
de les pràctiques i conductes racistes". El 2015 SOS Racisme atendre
442 casos de denuncies de discriminacions per raó d'origen, però
considera alarmant que, 4 de cada 10 persones (el 42%) que havien patit
discriminació racista no van tirar endavant la denuncia, més de la
meitat dels casos per decisió de la mateixa víctima. Entre les raons
principals, segons l'entitat, hi ha la desconfiança en el sistema
jurídic o en les institucions, la normalització de la situació
discriminatòria i, en moltes ocasions, el fet de pensar que la denúncia
"no servirà de res". De moment, Garcia Albiol ha sortit indemne de totes
les denúncies.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada