Exiliat
el 1939 a Andorra, va fer de contrabandista i les rutes de matuta el
portaven fins a Vallcebollera (Alta Cerdanya). Després va entrar a
formar part d'una xarxa d'evasió a una banda i altra del Pirineu
Joaquim
Baldrich Forné:
El 2 de febrer de 1916 neix al Pla de Cabra
--actualment El Pla de Santa Maria-- (Alt Camp) el militant
anarcosindicalista i resistent antifeixista Joaquim Baldrich Forné, més
conegut com Quimet. Fou el fill major d'una família de pagesos de cal
Salas i tingué dos germans i una germana.
Abans
del juliol de 1936 ja militava en la Confederació Nacional del Treball
(CNT-AIT), com tots els seus companys del poble. Mai no tingué cap
càrrec orgànic, però participà en diverses reunions sindicals a
Barcelona. Apassionat pel ciclisme, en el seu temps lliure anava amb
bici.
Quan
esclatà la guerra s'allistà en la Columna «Tierra y Libertad» i marxà
al front d'Aragó. Després fou traslladat a Madrid i, juntament amb
altres companys del seu poble, fou inscrit en la 77 Brigada de Cipriano
Mera. El març de 1937 combaté a la Batalla de Guadalajara (La Alcarria i
La Campiña del Henares, Castella la Nova), que guanyà l'Exèrcit Popular
de la República després de cinc dies de lluita acarnissada. Més tard,
com que tenia el carnet de conduir, fou destinat al «Cos de Tren», per
conduir vehicles de l'Exèrcit de Terra republicà.
El
mateix dia que Franco digué que havia guanyat la guerra, l'1 d'abril de
1939, marxà amb un company des d'Aranjuez (Las Vegas, Madrid, Castella
la Nova) cap a Tarragona (Tarragonès) a peu. Després passà tres mesos
amagat al bosc de Poblet (Baix Camp), fins que decidí exiliar-se a
Andorra.
El
15 d'agost de 1939 passà a Andorra per Setúria (Pal, la Massana) i a
cal Cremat d'Anyós (la Massana) va fer feina de pagès una bona
temporada. Quan la seva companya es traslladà a Andorra, va començar a
fer de contrabandista i les rutes de matuta el portaven fins a
Vallcebollera (Alta Cerdanya). Després entrar a formar part d'una xarxa
d'evasió a una banda i altra del Pirineu, amb Antoni Forné, Josep
Mompel, Antoni Conejos i els germans Molné. La xarxa feia servir
diversos itineraris, però gairebé sempre connectava la part francesa amb
Barcelona, especialment fins al Consolat Britànic, que pagava 3.000
pessetes per cada persona que hi arribava. D'aquesta important quantitat
de diners calia descomptar les diferents despeses del viatge (bitllets,
manutenció a masies, roba, suborns, etc.) i la resta es repartia entre
els diversos membres de la xarxa.
Baldrich
passà unes 340 persones (jueus, militars polonesos, aviadors aliats
abatuts, resistents antinazis i antifranquistes, etc.) des d'Andorra a
Barcelona i no va perdre mai cap dels seus viatgers.
Després
de la Segona Guerra Mundial la feina de «passador» acabà --unes 100.000
persones passaren el Pirineu entre 1942 i 1945--, però la de
contrabandista es perllongà durant 24 anys més. Alhora que mantenia la
línia de contraban, comprà, amb un company, un camió i començaren a fer
de transportistes. El negoci prosperà i arribaren a tenir nou camions.
Durant
un temps formà part de l'associació «Passeurs et Filièristes Pyrénéens
et Andorrans», avui desapareguda. Mai no va rebre cap condecoració per
part del Govern britànic. En 2006 un monument i una placa van ser
inaugurats davant l'Hotel Palanques de la Massana --lloc que feien
servir de refugi--, en record la tasca realitzada per la xarxa d'evasió
de la qual fou membre. El 22 de novembre de 2008 participà en la «II
Jornada de Camins de llibertat a través dels Pirineus» i, també aquest
mateix any, en la sèrie documental Boira negra de TV3, on relatà les
seves experiències.
Joaquim Baldrich Forné va mori l'1 de gener de 2013 a Escaldes (Andorra).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada