Roser
Dulcet Martí:
El 2 de febrer de 1881 neix a Vilanova i la Geltrú
(Garraf) la militant anarquista i propagandista anarcosindicalista Roser
Dulcet Martí --a vegades el seu llinatge apareix com Dolcet-. Va ser
alumna de Teresa Mañé (Soledad Gustavo), la futura mare de Frederica
Montseny, a la seva escola racionalista, on el seu pare, Jaume Dulcet,
republicà federal, l'havia inscrita. En aquesta escola i en les seves
lectures, començarà a conèixer l'anarquisme.
Va
començar a treballar als 14 anys en una fàbrica tèxtil i es va adherir a
la societat obrera «Les Tres Classes del Vapor», fundada en 1869 i que
en 1913 s'afegiria a la Confederació Nacional del Treball (CNT); en
aquesta època va escriure també el seu primer article.
Dins
de la lluita sindical, se n'adona de la inutilitat de les millores
parcials i restringides al salari i reivindicarà una lluita que porti
l'alliberament total de l'opressió capitalista.
Amb
20 anys s'uneix lliurement amb el seu company, primer cas conegut
aleshores a Vilanova i la Geltrú, fet que li portarà l'estigma de la
societat benpensant i l'acomiadament i la impossibilitat de trobar feina
a Vilanova (el dominat sindicalment pacte de la fam, que consisteix en
no donar feina per part de la patronal en cap empresa de la localitat o
comarca).
En
1913 es va establir a Sabadell (Vallès Occidental), on va participar
l'agost d'aquell mateix any en una vaga de teixidors i va prendre per
primer cop la paraula en una assemblea; després del fracàs d'aquesta
vaga es veurà obligada amb el seu company a emigrar a Occitània en busca
de feina.
A
Seta (Eurau, Llenguadoc, Occitània), enmig de l'esclat de la Gran
Guerra, va participar en l'agitació antimilitarista al costat del
soldats que partien al front. Per fugir de la repressió va instal·lar-se
a Montpeller (Erau, Llenguadoc, Occitània), on romandrà uns anys.
En
1917 va tornar a Barcelona i va participar activament en la campanya de
la CNT per l'abaratiment dels aliments i contra l'especulació
empresarial fruit de les necessitats bèl·liques europees. Va participar
en manifestacions de dones que assaltaven els comerços i va intervenir
en un míting republicà on va incitar les obreres a abandonar els partits
polítics per adherir-se als sindicats de la CNT.
En
1918 va participar en nombrosos mítings de la CNT per Tarragona, tot
militant activament en el Sindicat del Tèxtil del Clot de Barcelona.
Durant
la dictadura de Primo de Rivera i els anys dels assassinats patronals
organitzats pel governador de Barcelona Martínez Anido, va acollir
nombrosos militants a casa seva, entre ells qui seria el segon i futur
company Marcelino Silva, malalt de febres malignes aplegades en la
deportació.
Amb
Libertad Rodenas realitzarà una xerrada a l'Ateneu Científic de Madrid
on denunciaran el crims del terrorisme d'Estat comesos a Catalunya.
Durant la Dictadura va restar empresonada en diverses ocasions per haver repartir pamflets i per incitació a la rebel·lió.
Amb
la proclamació de la República del 14 d’Abril s'establirà a Manresa
(Bages), on participarà en innombrables mítings a tota la zona.
El
dimecres 2 de setembre de 1931, a les 21:30h, fou oradora en el “gran
míting de propaganda sindical” organitzat pel Sindicat Obrers d’Oficis
Varis de Figueres de la CNT-AIT celebrat en el Teatre Principal
d’aquesta ciutat de l’Alt Empordà, “en el que hi prendran part els
incansables propagandistes de la Confederació Nacional del Treball”, tot
“esperant que el poble de Figueres farà acte de presència per la
transcendència que té el míting”, en el cartell de la Junta del
sindicat, redactat en llengua catalana, cosa molt significativa del
nivell de consciència nacional catalana que tenia aleshores
l’anarcosindicalisme a la comarca. Per ordre del cartell van intervenir
Jaume Sagalà, Ramon Estany, Roser Dulcet i Ramon Magriñà.
El març de 1933 va ser delegada al Ple Regional de la CNT-AIT catalana.
En 1936 va participar en una gira de propaganda per Aragó a favor de les col·lectivitats.
Durant els Fets de Maig de 1937, el seu company Marcelino Silva serà assassinat pels stalinistes.
En
el decurs de la Re tirada de 1939, exiliarà a Occitània, on mantenia
contactes i on continuarà militant. L'octubre de 1948 va participar com a
delegada de la Federació Local de Marselheta (Erau, Llenguadoc,
Occitània) en el Segon Congrés del Moviment Llibertari Espanyol (MLE) a
Tolosa de Llenguadoc (Alta Garona, Migdia Pirineu, Lleguadoc,
Occitània). Més tard s'instal·larà a Carcassona (Aude, Llenguadoc,
Occitània), on militarà en la Federació Local de la CNT-AIT en l’Exili
fins a la seva mort.
Es va negar a aprendre el francès en protesta pel tractament patit pels exiliats per part de l'Estat capitalista francès.
Va
publicar articles en Alejandra. Publicación anarquista desde las
mujeres. Publicación estacional subversiva de debate, expresión y
aprendizaje anarquista.
Roser Dulcet Martí va morir el 27 d'octubre de 1968 a Carcassona atropellada per un cotxe.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada