A Figueres expressà davant un sala plena el seu pensament revolucionari anarquista.
José
Maria Nunes:
El 2 de febrer de 1930 va neix a Faro (Algarve, Portugal)
el cineasta i escriptor anarquista José Maria Nunes, fill d’una família
molt humil pròpia d’aquella regió portuguesa.
El
1942 va emigrar amb la seva família a Sevilla (Andalusia),
instal·lant-se al cap de poc, el 1946, definitivament a Barcelona, on
viuria fins a la seva mort.
Interessat
en el món del cinema, en la dècada dels 50 del segle XX va començar un
periple molt ampli en els diferents oficis de la indústria
cinematogràfica catalana, treballant per Enrique Gómez, Ignasi Farrés
Iquino o Joan Lladó, entre d'altres. El llarg aprenentatge li va
permetre bolcar el seu desig com a director el 1957, amb la seva
pel·lícula ‘Mañana’, amb la qual inicia, no només una carrera
professional destacada, sinó que també posa la primera pedra del que
després seria conegut com l'Escola de Barcelona, marcada per un
llenguatge molt personal, al marge dels corrents més comercials i
deutora, en part, de la Nouvelle vague francesa. A aquesta escola van
pertànyer, entre d'altres, els directors Joaquim Jordà, Jacinto Esteva i
Pere Portabella. Es va fer amic del director de teatre Àngel Carmona i
es manifestà sempre com anarquista. A partir de la mort de Franco va fer
costat a l’Ateneu Enciclopèdic Popular de Barcelona (AEP). Participà en
actes de reivindicació del MIL, de Salvador Puig Antich i d’Oriol Solé
Sugranyes. També a favor de l’alliberament de Jean Marc Rouillan.
En
una ocasió, de la mà de l’artista plàstic i crític d’art Quico Rivas i
del secretariat de Catalunya i Balears de la CNT-AIT, aleshores amb seu a
Figueres (Alt Empordà), presentà en una sessió del cine club de
Figueres el film de director i periodista anarquista aragonès Antonio
Artero ‘Cartas desde Huesca’ --realitzat anys abans, en 1993, amb
l’actriu anarquista Emma Cohen i el director i actor anarquista i
anarcosindicalista Fernando Fernán Gómez--, en un homenatge llibertari
amb presència de la seva vídua i la seva filla. A Figueres expressà
davant un sala plena el seu pensament revolucionari anarquista,
considerant que era una contradicció militar alhora com anarquista i
sindicalista, tot reptant a la policia per les seves expressions contra
la monarquia i, especialment, la casa de Borbon. Fou molt aplaudit i
l’acte representà aires nous per l’anarquisme a l’Empordà.
A Figueres expressà davant un sala plena el seu pensament revolucionari anarquista
La
seva activitat artística no es va limitar a la direcció
cinematogràfica, i va abastar també l'escriptura d'assaigs, guions per a
altres realitzadors, la pintura i fins i tot incursions com a actor a
les pel·lícules dels seus amics Jordi Cadena, Alfonso Ungría i Carlos
Atanes.
En
paraules d'Esteve Riambau, historiador i director de la Filmoteca de
Catalunya: « Nunes sempre es va mantenir fidel a les idees sobre el
cinema de l'Escola de Barcelona i ha estat l'excepció que confirma la
regla, perquè el seu origen era molt diferent del d'altres integrants
del moviment i, no obstant això, el seu cinema s'emmarca i reflecteix a
la perfecció aquella època».
El
2015 es va incorporar obra seva a l'exposició temporal ‘Del segon
origen. Arts a Catalunya 1950-1977’ que va tenir lloc al Museu Nacional
d'Art de Catalunya, comissariada per Valentín Roma i Juan José Lahuerta,
i el 2016 es va realitzar una exposició monogràfica, ‘Nunes. Més enllà
del temps’, a l'Arts Santa Mònica.
Filmografia
de Nunes: 1957: Mañana; 1961: No dispares contra mi; 1963: La
alterntiva; 1966: Noche de vino tinto; 1968: Sexperiencias; 1968:
Biotaxia; 1975: Iconockaut; 1977: Autopista A-2-7; 1982: En secreto,
amor; 1984: Gritos a ritmo fuerte; 2002: Amigogima; 2008: A la soledat;
2009: Res publica.
José
Maria Nunes va morir a Barcelona el 23 de març de 2010, als 80 anys,
essent un acte multitudinari i de signe llibertari per la gran
assistència anarquista, acompanyat la seva família i amistats, en l’acte
de comiat al cementiri de Collcerola (Montcada i Reixac, Vallès
Occidental), on fou incinerat. Aquest acte fou realment un homenatge a
la combativa gent llibertària de la seva generació que va viure i va
patir sota el feixisme a la península Ibèrica.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada