 |
| Rajoy i els Borbons amb Rouco Varela |
El Govern es burla del Congrés de Diputats i dóna més privilegis a l'Església catòlica.
El PP impedeix que es revisi la no tributació la institució eclesiàstica romana.
Un ciutadà cors denuncia haver estat humiliat per la Guàrdia Civil al Prat per una estelada.
Fou escorcollat i portat a una sala de l'aeroport pel sol fet de dur un adhesiu de l'ANC enganxat al portàtil.
Un ex-coronel irlandès fa un disseny de les possibles forces de defensa d’una Catalunya independent.
Es posa a la venda 'Política de defensa i estat propi', el primer llibre que teoritza sobre les forces de defensa de Catalunya.
[Barcelona (República Catalana) 20/02/2017]
L’AMIC DEL POBLE
L'executiu
de Rajoy treballa incansable per donar més força al nacionalcatolicisme
espanyol, en aquest cas, el Govern espanyol ha anunciat que no revisarà
la situació fiscal de l'Església catòlica malgrat que la Comissió
d'Hisenda va aprovar dimecres passat una proposició no de llei que insta
a suprimir els privilegis en l'aportació de l'Església catòlica en
l'IRPF.
L'objectiu
de la proposició no de llei era la de revisar les exempcions fiscals
que gaudeix la Conferència Episcopal espanyola en impostos com l'IBI, un
repàs que no xoca frontalment amb els acords que el Govern del Regne
d’Espanya té amb l’Estat del Vaticà, que al ser entre dos estats,
mantenen el caràcter de llei i no poden ser modificats per una
proposició no de llei.
La
proposta arribarà a Hisenda i Justícia, els dos ministeris afectats.
Tanmateix, cap podrà fer pràcticament res mentre que el govern de Rajoy
ja avisa que no preveu canvis substancials sobre la fiscalitat de
l'Església. De fet, el passat 9 de febrer el PP va votar en contra
d'ordenar al Tribunal Constitucional a incloure a l'Església catòlica en
la llista d'institucions a fiscalitzar.
UN CORS HUMILIAT PER LA GUÀRDIA CIVIL AL PRAT PER UNA ESTELADA AL PORTÀTIL
 |
| l’ordinador pel qual Claude Lefebvre fou escorcollat |
Claude
Lefebvre es va sentir humiliat. Va demanar el nom de l’agent que
l’havia escorcollat i interrogat, però no l’hi va voler donar. Es va
fixar que allà hi havia càmeres de seguretat enregistrant i espera que
amb la denúncia que presentarà aquesta setmana a Còrsega puguin acabar
identificant l’agent que el va humiliar pel simple fet de portar una
estelada a l’ordinador portàtil. Lefebvre va poder l’avió pels pèls. Un
cop a Còrsega va anar a la comissaria per a denunciar els fets. Ara
resta pendent de rebre una trucada per a anar a declarar a Bastia. També
es va posar en contacte amb el consolat francès a Barcelona, on li va
dir que els fes arribar un escrit amb el relat dels fets. Per una altra
banda, Roser Farràs s’ha posat en contacte amb el Síndic de Greuges, a
qui enviarà el mateix text traduït al català.
UN EX-CORONEL IRLANDÈS FA UN DISSENY
Wilaweb
es pregunta si una Catalunya independent ha de tenir forces de defensa?
Aquesta és una de les preguntes més polèmiques que ha de resoldre el
procés constituent del nou estat català. Amb l’objectiu de debatre
aquesta qüestió, demà surt a la venda el llibre ‘Política de defensa i
estat propi’, elaborat per diversos autors.
L’obra,
publicada per l’editorial Base, és la primera que teoritza sobre les
futures forces de defensa de Catalunya. Entre els autors hi ha el
periodista Jaume Clotet, l’historiador militar Francesc Xavier Hernández
Cardona i l’analista del CEEC David Bajona. El text –expliquen-- vol
donar arguments favorables perquè el Principat tingui una política de
defensa com la de països europeus d’un pes demogràfic i econòmic
similar.
Consideren
que és totalment necessari que hi hagi unes forces de defensa catalanes
per a garantir la sobirania i preservar la integritat territorial del
futur estat independent, però també per a aconseguir-ne el reconeixement
internacional. Catalunya, a parer seu, s’hauria d’integrar en
organismes com ara l’OTAN i l’Organització per a la Seguretat i la
Cooperació d’Europa (OSCE) i participar en missions transfrontereres per
a fomentar la pau i lluitar contra “el terrorisme internacional”.
Política
de defensa i estat propi s’estructura en dotze capítols que toquen
aspectes molt diferents, com ara el cost de les forces de defensa, el
reconeixement internacional, la relació històrica de Catalunya amb
l’OTAN, l’encaix entre la democràcia i el món militar i una anàlisi de
models europeus diversos.
Unes
forces de defensa amb 24.000 efectius. Un dels capítols més notables
del llibre es titula ‘Reflexions sobre la defensa en una Catalunya
independent’, on es dibuixa el possible organigrama de les forces de
defensa catalanes. N’és autor Dorcha Lee, un coronel irlandès retirat,
que considera que el cos hauria de tenir uns 24.000 efectius, dels quals
16.000 serien regulars. Aquesta xifra no inclou els civils que
treballin per al Ministeri de Defensa.
Lee
creu que les forces de defensa catalanes, per a ser creïbles, haurien
de tenir les tres dimensions convencionals: força terrestre, naval i
aèria. Alhora, haurien de basar-se en el principi de dissuasió, és a
dir, tenir per objectiu fonamental prevenir una agressió armada contra
Catalunya.
L’Exèrcit
de Terra constaria de dues brigades i cada una tindria divisions
internes, com ara tres batallons d’infanteria amb vehicles blindats, un
batalló de tancs i un batalló d’artilleria (lleugera de campanya,
morters pesants i míssils antiaeris). Les forces navals, segons Lee,
haurien de comptar amb una quinzena de naus, entre els quals dues
fragates capacitades per al combat marítim, però en cap cas submarins o
portaavions. Les forces aèries haurien de comptar amb una setantena
d’aeronaus. Lee considera que la tasca més urgent és dotar-se d’un equip
de reacció ràpida, format per dos avions de combat, per a defensar
l’espai aeri d’una manera immediata en cas de qualsevol eventualitat.
Així
mateix, creu que el Govern hauria d’esmerçar en les forces de defensa
un 1,2% del PIB, un percentatge similar a la despesa de l’Estat
espanyol. De totes maneres, recomana que la despesa avanci
progressivament fins al 2%, que és l’objectiu que marca l’OTAN.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada