El
17 d’agost de 1957 va tornar a creuar el Pirineu pel Vallespir, entrant
al Ripollès junt amb Josep Lluís Facerias i Goliardo Fiaschi.
Van haver
d’eludir els controls en les carreteres i camins del trajecte cap a
Barcelona.
Van haver
d’eludir els controls en les carreteres i camins del trajecte cap a
Barcelona.
El 19 d’agost van haver de beure aigua bruta d’una riera. A
l’arribar a Sant Joan de les Abadesses Josep Lluís Facerias va anar a
comprar menjar mentre Agustín i Fiaschi s’havien quedat amagats al
cementiri.
El
22 d’agost arribaren a Sant Quirze de Besora i mentre Facerias i
Fiaschi agafaven les bicicles en direcció a Vic, Luis Agustín va agafar
el tren fins a Sant Andreu de Palomar.
Luis
Agustín Vicente:
El 22 de gener de 1920 neix a Lorca (Múrcia) el
guerriller antifranquista llibertari i anarquista Luis Agustín Vicente.
Va utilitzar pseudònims diversos, com ara Luis Pérez Costas, Luis Ruiz
Costa, El Metralla, Mario Miglia, Mario Mella, Mario o El Garulla. Abans
de la Guerra Civil va militar en el moviment anarquista a Còrdova
(Andalusia), on residia.
En
acabar la guerra el 1939 es va refugiar a l’hexàgon francès i en 1942
va entrar a l’Interior on va participar en la guerrilla de l'Alt
Llobregat.
El 3 de setembre de 1946 es va publicar una crida de recerca per desertor del servei militar.
En 1947 residia a Tarascon (Arièja, Migdia Pirineu, Occitània) i participava en activitats de grups d'acció a Catalunya.
El
27 de setembre de 1947 va ser detingut a Molins de Rei (Baix
Llobregat), amb altres 11 membres de grups llibertaris, acusat de volar
la cimentaria Sansón de Sant Feliu de Llobregat (Baix Llobregat), però
el 28 de novembre de 1952 va poder fugir a Barcelona del castell de
Montjuïc on estava tancat després d'apoderar-se de la pistola d'un
guàrdia. Va arribar a l’hexàgon francès sota el nom de Luis Ruiz Costa,
que emprarà des d'aleshores.
Va
exiliar-se a Itàlia, on va fer feina a les pedreres de marbre a Carrara
(Massa-Carrara, Toscana) sota el nom de Mario Miglia.
A
Gènova (Ligúria) va participar amb altres companys en una expropiació
on es van fer amb quatre milions de lires. El 15 gener de 1957 va
participar en l'assalt de la sucursal del banc «Casale Monferrato» de
Villanova d'Albenga (Savona, Ligúria), d'on es van portar un milió i mig
de lires.
El
15 d’agost de 1957, aprofitant la festivitat d’aquell dia, va sortir de
Tolosa de Llenguadoc (Alta Garona, Migdia Pirineu,Occitània) i el
vespre arribà a la frontera del Pirineu català al Vallespir, que es
trobava amb la vigilància de la Guàrdia Civil reforçada amb patrulles
que feien la ronda; el 16 d'agost es va posar a ploure i, finalment, el
dia 17 la va tornar a creuar entrant al Ripollès a un quart de nou del
vespre junt amb Josep Lluís Facerias i Goliardo Fiaschi, els seus
acompanyats. Van haver d’eludir els controls en les carreteres i camins
del trajecte cap a Barcelona. El 19 d’agost, quan encara eren al
Pirineu i tenien buides les cantimplores, van haver de beure aigua bruta
de la riera ja que en el proper mas hi havia vigilant una parella de la
Guàrdia Civil. A l’arribar a Sant Joan de les Abadesses (Ripollès)
Josep Lluís Facerias va anar a comprar menjar ja que a causa del retard
en el passar la frontera havien acabat les provisions que portaven des
Tolosa. Luis Agustín Vicente i Goliardo Fiaschi s’havien quedat amagats
al cementiri de la població, Quan tornà Facerias es trobà amb el fet que
Luis Agustín havia fugit camp enllà al veure una parella de la Guàrdia
Civil, que finalment no el va veure ni tampoc a Fiaschi, que no es mogué
del lloc. Vint minuts després, en el moment d’emprendre el camí en
bicicleta, aparegué de nou Luis Agustín.
El
22 d’agost arribaren a Sant Quirze de Besora (Osona) havien de passar
per força davant la caserna de la Guàrdia Civil. Facerias passà el
primer i al cap de 10 minuts Fiaschi. Luis Vicente no va voler córrer el
risc i havia dit a Fiaschi que es separava del grup i que es trobarien
en un punt convingut de Barcelona. Mentre Facerias i Fiaschi agafaven
les bicicles en direcció a Vic (Osona), ciutat que deixaren de costat, i
arribaren al Tibidabo, a Barcelona, el 27 d’agost, --on s’instal·laren
en una cabana camuflada en el bosc de Sant Medir-- després de fer una
volta per camins del Montseny i Granollers (Vallès Oriental) i la serra
de Marina i Mataró (Maresme), Luis Agustín va agafar el tren fins a
l’estació de Sant Andreu de Palomar, a Barcelona, i després amb
bicicleta fins a Sabadell (Vallès Oriental), on el diumenge 26 d’agost
va trobar refugi a casa del company Emilio Tena Gorrita, Durant la
matinada del 27 d'agost --hores abans de l’arribada al Tibidabo de
Facerias i Fiaschi-- la policia va envair el domicili i va poder fugir
per la finestra del bany al jardí, però la casa estava encerclada i va
ser detingut. El 29 d'agost, sis agents de paisà de la Guàrdia Civil de
la caserna de Travessera van arrestar Goliardo Fiaschi a l’entreforc
dels camins de la Casa de la Mina i de Sant Medir, al Tibidabo, quan
Facerias ja havia tornat a marxar cap a Barcelona. Facerias havia dit a
Fischi que no aniria a trobar Luis Agustín quan havien anat ambdós a
Barcelona el dia 28, cosa que descarta una filtració de Luis Agustín amb
l’emboscada de la Brigada d’Investigació Social contra Josep Lluís
Facerias el 30 d'agost, que li costarà la vida. Sobre la detenció de
Fiaschi resulta que la Guàrdia Civil vigilava la muntanya del Tibidabo
des de feia tres dies.
Jutjat
davant un consell de guerra el 12 d'agost de 1958, Luis Agustín Vicente
va ser condemnat a 21 anys i quatre mesos de presó; Goliardo Fiaschi, a
20 anys i un dia, i Emilio Tena, a 4 anys i sis mesos.
Va sortir en llibertat del penal de Burgos l’agost de 1973 i durant els anys 80 vivia a Lorca.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada