Durant
la guerra i després de la caiguda del front Nord treballà al Port de la
Selva. A Girona va ser nomenat secretari de la Federació d'Agrupacions de Gallecs Llibertaris (FAGL) i en 1938 fou corresponsal del seu periòdic Galicia Libre.
Miguel
Vázquez Valiño:
El 16 de gener de 1910 neix a Noia (La Corunya,
Galícia) l'anarquista, anarcosindicalista i galleguista Miguel Vázquez
Valiño. De jove treballà com a aprenent de sabater i entre 1928 i 1931,
fugint del servei militar, emigrà a l'Argentina.
Durant
la Segona República milità en les Joventuts Llibertàries. En 1932, de
bell nou, passà una temporada a l'Argentina i retornà definitivament a
Noia en 1935, any en el qual s'afilia al Sindicat d'Oficis Diversos de
la Confederació Nacional del Treball (CNT-AIT) de la localitat. També
milità en Izquierda Republicana (IR) i en 1936 fou regidor municipal de
Noia per aquesta formació republicana.
Arran
de l'aixecament militar feixista de juliol de 1936, participà en la
fugida de les pesqueres Santa Rosa i Santa Eulalia i passà a Bilbao
(Biscaia, País Basc, Euskal Herria), on s'incorporà al Batalló 219. Fou
un dels fundadors de la Federació Regional de Joventuts Llibertàries
Galaiques al Nord (FRJLGN), que per mor de la guerra tenien la seu a
Gijón (Astúries), actuant com un dels seus principals propagandistes, i
jugà un paper important en l'Agrupació Confederal Galaica. Quan el front
Nord caigué a mans de l'exèrcit franquista, fugí amb un vaixell anglès
cap a Bordeus (Gironda, Nova Aquitània, Occitània).
De
bell nou a la Península, a Barcelona trobà l'antic alcalde de Noia,
Severiano Iglesias Siso, que li va proporcionar un treball al Port de la
Selva (Alt Empordà). A Girona (Gironès) va ser nomenat secretari de la
Federació d'Agrupacions de Gallecs Llibertaris (FAGL) i en 1938 fou
corresponsal del seu periòdic Galicia Libre.
Durant
la Retirada de febrer de 1939 passà la frontera del Pirineu i fou
tancat, com també la seva companya, la madrilenya Adoración Luelmo, en
diversos camps de concentració, entre ells el de Bram (Aude, Llenguadoc,
Occitània), on naixerà la sevaa filla Dora, i el camp de Besiers (Erau,
Llenguadoc, Occitània). En 1943 formà part del primer comitè de la CNT
del camp de Montendre (Charente Marítim, Peitau Charantas, Occitània),
participant en accions de la resistència contra l'exèrcit nazi, i poc
després ocupà la secretaria de la Comissió Departamental de la CNT. En
1945, amb altres companys, intentà reorganitzar la Confederació Regional
Galaica (CRG) de la CNT i representà la Federació Local de Montendre en
el Congrés de París del Moviment Llibertari Espanyol (MLE) de maig
d'aquell any.
Instal·lat
a Tolosa de Llenguadoc (Alta Garona, Migdia Pirineu, Occitània),
l'agost de 1946 fou delegat de la Regional 12 en el Ple Nacional de
Regionals de la CNT-AIT i fou nomenat secretari d'Organització i
Estadística del Secretariat Intercontinental (SI) del Comitè Nacional de
la CNT-AIT en l'Exili.
En
aquesta època, amb altres companys (José Sánchez Triñanes, Antonio
Martínez, Rafael Muertes i José Vergara) planejaren atemptar contra el
dictador Francisco Franco en una de les seves visites a A Corunya
(Galícia).
En
1947 formà part de la Comissió de Relacions de la CRG i l'octubre
d'aquell any fou reelegit en les seus càrrecs en el II Congrés de
Federacions Locals de l'MLE de Tolosa de Llenguadoc. Aquest mateix 1947
representà, amb Joan Sans Sicart, Puig Elías i Germinal Esgleas, la
CNT-AIT en la Junta Española de Liberación (JEL), que es dissolgué
definitivament el 19 de setembre d'aquell any.
En
1948 assistí al Tercer Congrés de l'MLE com a membre dels comitès
nacionals de la CNT-AIT i de la Federació Anarquista Ibèrica (FAI) i fou
durament atacat per diversos companys, entre ells Josep Peirats Valls,
que l'acusà d'«irresponsabilitat». Aquest any col·laborà en CNT de
París. Amb José Penido Iglesias i José Luis Chamorro Castro constituí el
Comitè Regional gallec confederal a Tolosa de Llenguadoc, el qual
publicà entre 1948 i 1950 Solidaridad. Boletín Interior de la
Confederación Regional Galaica. En 1949 prologà el llibre de Campio
Carpio Curros Enríquez. Poeta épico de la España heroica.
Decidí
emigrar a Amèrica i l'octubre de 1950 es traslladà amb la seva família a
Porto Alegre (Rio Grande do Sul, Brasil), formant part d'una expedició
organitzada pel govern brasiler i les Nacions Unides per a colonitzar
aquelles terres. En 1952 col·laborà en Ruta. Al Brasil treballà com a
constructor i acabà abandonant la CNT-AIT i col·laborant amb el cònsol
franquista, donant lloc a la divisió de la republicana Societat
Espanyola de Socors Mutus (SESM) i creant la franquista «Casa de
España», també anomenada «Centro Español». A més participà en una
cooperativa de construcció juntament amb un grup de paletes.
En
1955 passà clandestinament a l'Uruguai i a Montevideo s'integrà en la
franquista Casa Gallega, però en 1957 fundà el «Centro Coruñés» i dirigí
el seu butlletí Finisterre fins al 1962. Posteriorment a Montevideo
participà en diverses organitzacions galleguistes (Irmandade Galeguista,
Patronato de Cultura Galega, Casa de Galícia, etc.), fundà el
«Suplemento Gallego» del Diario Español i dirigí O Irmandiño. Orgão da
Irmandade Galeguista do Uruguai. En 1964 fou un dels fundadors, i membre
de la seva primera Comissió Directiva, del Patronat de Cultura Gallega
de Montevideo, participant en les seves emissions radiofòniques. En 1989
col·laborà en la revista Ecos da Terra.
Miguel Vázquez Valiño morí en 1990 a Montevideo (Uruguai).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada