Nord-est Llibertari: Bescanó dedica una plaça al pintor Isidre Vicens

dilluns, 16 de gener del 2017

Bescanó dedica una plaça al pintor Isidre Vicens

L’Ateneu Republicà i l’Ajuntament organitzen una setmana d'homenatge a l'artista coincidint amb l'aniversari de la seva mort

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 16/01/2017

Montfullà/Bescanó (Gironès).-

Llegim en la premsa convencional gironina que a Montfullà, veïnat de Bescanó (Gironès), s’ha dedicat una plaça pública al pintor traspassat Isidre Vicens, nat en un mas de Montfullà, conegut per haver fundat la pensió hostal Bellmirall al cor del Barri Vell de Girona després de diversos empresonament durant el franquisme per la seva militància clandestina anarcosindicalista. L'alcalde de Bescanó, Pere Lluís Garcia, va ser l'encarregat de presidir ahir els actes commemoratius que l'Ateneu Republicà i l’Ajuntament van dedicar ahir a l'artista.

L'acte principal va ser a la nova plaça Isidre Vicenç, situada just al costat del local social, on l’alcalde va destacar la gran trajectòria del pintor, la seva vessant humanística i la seva implicació amb la seva terra i el país.

Els homenatges es van dur a terme en el marc d'una caminada cultural organitzada per la colla excursionista l'Isard i guiada pel mestre i geògraf Lluís Solé i Perich. Durant la visita a la casa natal d’Isidre Vicens, l'alcalde hi va descobrir una placa commemorativa lliurada per l'Ajuntament.

Setmana d'homenatge

Isidre Vicens va néixer en un mas de Montfullà el 1918 i va morir el 17 de gener de l'any passat a Girona. Amb motiu del primer aniversari de la seva mort, l'Ajuntament de Bescanó i l'Ateneu Republicà de la vila dediquen una setmana a activitats en homenatge al pintor.

Els actes van iniciar-se divendres amb la inauguració d'una exposició del pintor al Casal d'Avis. La mostra consta de dotze peces representatives de la seva obra i es podrà visitar de 5 a 8 de la tarda fins al proper diumenge.

Vicens va ser un reconegut paisatgista que va plasmar d'una forma molt sentida el paisatge urbà del Barri Vell de Girona, de la Vall de Sant Daniel, i dels camps de l'Empordà.

L'altra activitat destacada de la setmana és la primera edició del concurs de pintura ràpida Isidre Vicens.

Diumenge 22, es farà la cloenda de la setmana amb el lliurament dels premis al concurs de pintura ràpida.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

‘Insurrección. Las sangrientas jornadas del 3 al 7 de mayo de 1937". Nou llibre d’Agustí Guillamón.

“Sólament dues petites organitzacios, Amigos de Durruti i SBLE, intentaren evitar la derrota i donar a l’aixecament [de maig de 1937] uns objectius clars. El proletariat revolucionari barceloní, essencialment anarquista, lluità per la revolució, inclús contra les seves organitzacions i contra els seus líders, en un combat que ja s’havia perdut el juliol de 1936, en el mateix moment en que es va mantenir en peus l’aparell estatal i canvià la lluita de classes pel col·laboracionisme i la unitat antifeixista”

“La veu silenciada” restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou

El llibre “La veu silenciada” de la periodista llagosterenca Mercè Carbó, restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou.El llibre parteix de la recuperació documental i la restitució de la memòria que ha fet Eugènia Riera sobre el seu avi, Eugeni Gurnés, que fou alcalde de Llagostera per la CNT-AIT entre el novembre del 1936 i el febrer del 1937 i que va ser afusellat al cementiri vell de Girona --on van ser afusellats vuit llagosterencs més-- el 7 de maig del 1943.

Catalunya i les anarquistes

"El poble català, durant tot aquest procés, ja ha donat per si mateix vàries mostres de rebel·lia i de desobediència a disposicions, mandats, ordres i lleis. Només falta, per part de nosaltres, de totes les que componem les forces extraparlamentàries de carrer, que empenyem per coadjuvar al fet que també es vegin capaces de desobeir als seus propis líders i comencin a prendre decisions sobre el social, sobre la producció, sobre la distribució, sobre el pa i el sostre, sobre la seva destinació, sense delegar en ningú més que en elles mateixes".

L’últim cop de Quico Sabaté

Després de vint anys de lluita armada, Quico Sabaté havia esdevingut un mite per les classes populars, sempre a punt de burlar-se de la repressió policial. El dia de Reis de l’any 1960, Barcelona havia de ser protagonista d’un segrest polític espectacular. Conservar els ostatges a Sarrià permetia que la policia es mobilitzés per tot arreu, però no a cinc-cents metres del lloc del segrest. Poc a poc anem coneixent les trajectòries dels maquis i els guerrillers llibertaris morts durant el franquisme. En el centenari de Quico Sabaté.

Classe i Lluita de classes

La lluita de classes no és només l’única possibilitat de resistència i supervivència enfront dels feréstecs i sàdics atacs del capital, sinó la irrenunciable via de recerca d’una solució revolucionària definitiva a la decadència del sistema capitalista, avui obsolet i criminal, que a més es creu impune i etern. Revolució o barbàrie; lluita de classes o explotació sense límits; poder de decisió sobre la pròpia vida o esclavitud assalariada i marginació. O ells o nosaltres ...