 |
| Mossos protegint feixistes |
Sindicalisme ultra als cossos policials.
La
CUP alerta el Departament d'Interior de la Generalitat, el Síndic de
Greuges i la Fiscalia per "si passa alguna cosa" en la manifestació
d'agents del 17 de gener.
La gestora del PSOE compara la Catalunya independent amb l’època medieval.
En unes declaracions del president de la gestora, Javier Fernández, en el tret de sortida a la nova etapa del partit.
Un 71 per cent dels catalans declara no sentir cap emoció respecte a l’Exèrcit espanyol.
En deu anys els catalans que no se senten gens orgullosos de ser espanyols passa del 27 al 45 per cent.
Diverses ONG denuncien que el Regne d’Espanya cometria una il·legalitat si ven vaixells de guerra a l’Aràbia Saudita.
El
rei Felipe VI viatja avui a l'Aràbia Saudita per signar un contracte de
venda de cinc corbetes espanyoles a la marina saudita.
Armes Sota Control demana al Govern espanyol que no autoritzi la venda.
La Fiscalia inicia la persecució a les diputats i als diputats de la CUP.
Demana als Mossos que identifiqui les diputades i els diputats que van estripar una foto del rei.
[Barcelona (República Catalana) 14/01/2017]
L’AMIC DEL POBLE
 |
| "Compadreo" entre feixistes i Mossos |
La
manifestació que diversos sindicats dels Mossos d'Esquadra, aplegats en
la Plataforma Profesional de Cuerpos de Seguridad, han convocat a
Barcelona el dimarts 17 de gener per protestar contra l'assetjament a
agents que atribueixen a la CUP, ha rebut una resposta contundent per
part de la formació criminalitzada. La diputada cupaire Anna Gabriel ha
avisat als responsables del Departament d'Interior de la Generalitat de
Catalunya que han d’estar “molt amatents” sobre actituds "amenaçadores"
per part d'aquests sindicats i ha interpel·lat també al Síndic de
Greuges i a la Fiscalia contra delictes d'odi i discriminació, així com a
l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau. "Aquestes coses sabem com
comencen però no com poden acabar. Si passa alguna cosa,
responsabilitzarem la conselleria d'Interior", ha afegit.
A
més, Gabriel ha assenyalat que s'està atiant l'odi i promovent un model
policial "inquisitorial" des de "la cúpula sindical d'un determinat
sector" dels Mossos d'Esquadra. Indica, en aquest sentit, que s'està
consolidant "un sindicat policial ultra que ataca políticament" i ha
alertat les autoritats que es podria estar incomplint el codi dels
cossos de seguretat pel que fa a neutralitat. Així mateix, ha posat
l'accent en la necessitat que la Fiscalia estudiï la presència de
l'extrema dreta en la manifestació del 17 de gener.
D'altra
banda, la diputada ha fet notar l'actitud de les altres forces
polítiques amb relació a les friccions entre cupaires i aquests
sindicats policials: "Ens resulta estrany que ara estiguin tan callats".
La gestora del PSOE compara la Catalunya independent amb l’època medieval
 |
| Un gran jacobí diriegeix el PSOE |
El
president de la gestora del PSOE, Javier Fernández, ha declarat que no
volia “una Europa neomedieval on apareguin regnes, principats o
repúbliques aristocràtiques, es diguin Flandes, Escòcia, Catalunya,
Valònia o Venècia”. “No volem que els estats es fragmentin i es trenquin
a Europa”, ha dit en la seva intervenció durant el Comitè Federal.
Fernández ha demanat als independentistes catalans que se sentin membres
de l’Estat espanyol, encara que no vulguin pertànyer a la nació
espanyola. “Si no volen ser els nostres compatriotes, hauran de ser els
nostres conciutadans. No pretenem que se sentin membres de la nació
espanyola, però sí ciutadans de l’Estat”, ha dit.
L’actual
líder suprem del PSOE ha afegit que al Regne d’Espanya “ningú haurà
d’escollir entre ser un bon ciutadà o un bon espanyol, un bon català o
un bon aragonès, però sí que tenim clar que és la ciutadania i no la
identitat qui ha de vertebrar el nucli de la nostra política”.
Davant
aquestes paraules solament podem reclamar-nos cantonalistes i
socialistes bakuninistes contra l’estalisme en general i el jacobinisme
del PSOE en concret.
Un 71 per cent dels catalans declara no sentir cap emoció respecte a l’Exèrcit espanyol
Després
de més d’un any d’espera, s’ha fet pública l’’Enquesta sobre la defensa
nacional i les forces armades’, que permet donar una perspectiva sobre
la valoració que la població té d’aquesta institució segons diferents
valors, com serien la ideologia o sentiment nacional.
Una institució polititzada i amb poca presència
Fa
just una setmana, en el discurs de la Pasqua Militar, la ministra de
Defensa, Dolores de Cospedal, va posar l’exèrcit com a garant per fer
complir la Constitució del Regne d’Espanyola. Les declaracions no són
res nou. Pocs dies abans del 27-S, l’anterior ministre, Pedro Morenés
situava les Forces Armades com les garants de la sobirania d’Espanya,
amb la missió de defensar la seva integritat territorial i l’ordenament
constitucional.
Els
diferents governs espanyols i la mateixa institució han situat el paper
de l’Exèrcit més enllà de la protecció dels ciutadans. Les Forces
Armades han tingut un paper clau en la redacció de la Constitució
espanyola, així com en la configuració de l’Estat autonòmic actual.
Aquest paper, de garantia de l’ordre establert, no sembla haver
desaparegut i així no sorprèn excessivament que l’Exèrcit rebés a
Barcelona els Reis d’Orient amb banderes espanyoles, que l’Associació de
Militars Espanyols advertís a Artur Mas de jutjar-lo per alta traïció
en un tribunal militar si permetia la “fractura” d’Espanya o que encara
trobem sovint en les casernes exaltacions del franquisme.
Aquest
fet és plasmat en la nova enquesta, que mostra que són justament els
territoris més favorables a l’autogovern, els que menys afecció tenen
amb l’Exèrcit i els que senten menys emoció en presenciar un acte de
caràcter militar.
Poca o gens d’emoció en veure un acte de caràcter militar
Els
ciutadans del País Basc i Catalunya són els que menys emoció senten, a
la vegada que són els que valoren més negativament les Forces Armades.
El 70% de la resta de l’Estat espanyol valoren bé o molt bé l’Exèrcit,
mentre que només un terç dels catalans el valora així. Relacionat amb
aquesta qüestió, cal esmentar que els catalans que es senten poc o gens
orgullós de ser espanyols han passat de ser el 27% el 2005 al 45% el
2015. Al País Valencià la xifra ha passat del 7,1% al 12,9%. Actualment
només un 7% de catalans declara que s’emociona molt en presenciar un
acte militar.
Actualment,
la major part de les tropes espanyoles en els Països Catalans es
concentren a la demarcació de València, amb més efectius aquí (4.866)
que en tota la resta (4.307). Concretament a Catalunya, hi ha 1.784
efectius, que representen l’1,49% del conjunt de l’estat, al País
Valencià el 4,97%,mentre que a les Illes Balears hi ha presents l’1,18%.
Un exèrcit recolzat en la dreta i l’espanyolisme
L’actual
pressupost del 2016 situava la despesa de defensa en 5.700 milions
d’euros, encara que els darrers anys ha acostumat a augmentar prop d’un
35% respecte del pressupostat. El 2015 van ser pressupostats 5.768
milions i es van acabar gastant 7.874 milions. Cal afegir que el Centre
Delàs, ha calculat que part de la despesa de defensa és camuflada a
través d’altres departaments, augmentant un 250% el cost i arribant als
16.680 milions d’euros. Aquestes dades estan més en consonància amb les
de la OTAN, que va situar la despesa en defensa d’Espanya en gairebé
14.000 milions.
Aquesta despesa, però, és valorada de forma diferent segons la ideologia dels ciutadans.
Com
s’observa clarament, els ciutadans ubicats més a l’esquerra consideren
que la despesa militar és excessiva. Com més a la dreta se situen, més
adequada la consideren. Fins i tot, un 30% de ciutadans ubicats al
centre-dreta i dreta consideren aquesta com insuficient. La ideologia
està també estretament lligada a la valoració de l’exèrcit. Mentre només
un 2% de la dreta valora negativament l’Exèrcit, aquesta valoració
negativa augmenta fins al 26% en l’extrema esquerra.
També
es mostra clarament que hi ha una perspectiva diferent segons la
identitat nacional. Prop d’un 80% dels que es consideren únicament del
seu territori, i no espanyols, considera excessiu el pressupost militar,
a la vegada que un 43% d’aquests valoren negativament l’exercit. En
canvi, els únicament espanyols, hi ha més que el consideren insuficient
que excessiu, i només un 3% valora negativament l’Exèrcit. Sumant els
dos factors, no sorprèn que un 65% dels catalans consideri excessiu el
pressupost de defensa, així com també un 36% dels illencs i un 30% dels
valencians.
Aquest
2017, per primer cop, la Comissió Europea ha decidit crear un fons
europeu de la Defensa per finançar una protecció comuna i la indústria
militar, amb una partida inicial de 25 milions el 2017. Esperant que a
partir del 2020 el programa de recerca compti amb 500 milions anuals. A
la vegada fomentar la compra comuna d’equipaments militars, drons o
helicòpters per valor de 5.000 milions d’euros anuals. La Comissió
Europea ha demanat més col·laboració entre estats i posada en comú de
recursos.
En
l’enquesta, que no dóna opció a escollir un país sense exèrcit, prop
d’un 70% d’illencs i catalans aposta per un exèrcit supranacional, que
superi l’actual exèrcit estatal. Tot i això, aquesta no és la voluntat
majoritària en el conjunt dels ciutadans de la resta de l’Estat
espanyol. La majoria aposten per mantenir l’actual Exèrcit espanyol. En
gran part, els objectius d’un exercit europeu, que defensi els
interessos comuns, xoca amb una funció vital de l’Exèrcit espanyol, que
és la de garant de l’ordre vigent i la unitat d’Espanya, fet que una
autoritat europea ho podria limitar.
El Regne d’Espanya està en la setena posició mundial en l’exportació d’armes
Cal
destacar que també podria ser una limitació un dels grans negocis
espanyols: les exportacions en matèria militar. El Regne d’Espanya està
en la setena posició mundial en l’exportació d’armes. Una de les
operacions més polèmiques és la venda d’armes als països de l’Orient
Mitjà, que tenen fins i tot la intervenció directa de la monarquia
espanyola.
L’any
2015, un 24% del total de les exportacions van anar a aquests estats.
Tots estan involucrats d’una manera o altra en els conflictes de la
regió, amb indecís fins i tot, de què armament espanyol ha acabat en
mans d’Estat Islàmic. Aràbia Saudita és el soci preferent amb prop de
550 milions d’euros de material militar venut el 2015, sent més de 910
milions el material venut al conjunt dels països de la regió.
Paral·lelament, el conflicte a l’Orient Mitjà és considerat una de les
majors amenaces per la seguretat d’Espanya, tot i ser un dels actors que
ajuden a alimentar-lo.
Diverses ONG denuncien que el Regne d’Espanya cometria una il·legalitat si ven vaixells de guerra a l’Aràbia Saudita
El
rei espanyol Felipe VI ha viatjat avui a l’Aràbia Saudita per a signar
un contracte de venda de cinc corbetes (vaixells de guerra) la marina
saudita per un valor superior als 2.000 milions d’euros. Aquest tracte
no ha deixat indiferent les ONG de la campanya Armes Sota Control, que
denuncien que aquesta venda és il·legal perquè viola la legislació
espanyola i internacional sobre comerç d’armes.
Armes
Sota Control, integrada per Amnistia Internacional, FundiPau,
Greenpeace i Oxfam Intermon, adverteixen que si es realitza aquesta
operació, el Govern espanyol es convertiria en còmplice de les
atrocitats que l’Aràbia Saudita està duent a terme al Iemen. Segons la
ONU, a finals de l’any 2016 el conflicte ja havia provocat la mort de
més de 7.000 persones, la meitat de les quals civils, i prop de 40.000
ferits.
Els
vaixells de guerra que el Regne d’Espanya vol vendre al règim dels Saud
són fabricats per l’empresa espanyola Navantia i estan equipats amb
canons, míssils i torpedes, i poden transportar helicòpters de combat.
Les ONG alerten que aquests vaixells es poden utilitzar contra els atacs
militars indiscriminats cap a la població civil o per mantenir el
bloqueig naval saudita que impedeix l’accés a l’ajuda humanitària.
És
per això que Armes Sota Control demana l’executiu espanyol que no
autoritzi aquesta venda. “Existeix un risc substancial que serveixin per
cometre o facilitar violacions greus del dret internacional o ser
objecte de desviament”, explica Beltran. En un sentit similar s’expressa
Chema Vera, director d’Oxfam Intermon, que critica durament el bloqueig
naval a què l’Aràbia Saudita té sotmesa la població del Iemen:
“Vint-i-un milions de persones necessiten ajuda humanitària, és una
crisi exacerbada pel bloqueig naval que viu el país”.
Greenpeace reclama investigar si les armes espanyoles han matat civils
Mario
Rodríguez, director de Greenpeace, denuncia que en l’última dècada el
Regne d’Espanya ha venut armes a l’Aràbia Saudita, que és el segon
importador mundial d’armes entre 2011 i 2015, per valor de gairebé 1.400
milions d’euros. És per això que demana a l’Executiu de Mariano Rajoy
que investigui si aquest armament “ha estat utilitzat per matar civils
innocents al Iemen”.
En
aquest sentit es manifesta també Jordi Armadans, director de FundiPau,
que reclama al Govern i al Congrés espanyols “valentia i visió a llarg
termini” per afrontar el debat de les exportacions d’armes, i un
compromís ferm amb la pau i el respecte al dret internacional. Així
mateix, Armadans exigeix que s’adoptin més mesures per a millorar el
control i la transparència del comerç d’armes per garantir que el Regne
d’Espanya compleix amb les seves obligacions segons el dret
internacional i la legislació espanyola i europea.
La venda d’armament a l’Aràbia Saudita és il·legal segons la llei
Segons
l’article 8.1. de la llei espanyola sobre comerç d’armes, les
autoritzacions d’exportació d’armes seran denegades “quan existeixin
indicis racionals que puguin ser emprades en accions que pertorbin la
pau […] exacerbar tensions o conflictes […] ser utilitzades amb
finalitats de repressió interna o en situacions de violació de drets
humans, tinguin com a destí països amb evidència de desviaments de
materials transferits”.
Per
la seva banda, l’article 6 del Tractat sobre Comerç d’Armes --ratificat
pel Regne d’Espanya el 2013-- prohibeix la venda d’armes si, en el
moment d’autoritzar l’operació, com és aquest cas, l’Estat espanyol té
coneixement que les armes “es podrien utilitzar per cometre genocidi,
crims de lesa humanitat, infraccions greus dels Convenis de Ginebra o
altres crims de guerra”.
La Fiscalia inicia la persecució a les diputades i als diputats de la CUP
L'ofensiva
judicial per trencar la unitat independentista i aturar el procés se
segueix incrementant de manera voraç. La Fiscalia del Tribunal Superior
de Justícia de Catalunya ha demanat als Mossos d'Esquadra que elaborin
un informe en el qual s'identifiqui les diputades i els diputats de la
CUP que el passat 12 de desembre van trencar fotos del rei Felip VI en
el transcurs d'una roda de premsa a la seu del Parlament de Catalunya.
La Fiscalia estudiarà si les diputades i els diputats van cometre un
delicte d'injúria al rei una vegada que rebin l'informe, segons avança
avui el diari El Periódico.
Les
diputades que van trencar les fotos del rei davant les càmeres van ser
Mireia Vehí, Anna Gabriel, Gabriela Serra i Eulàlia Reguant i els
diputats Joan Garriga, Benet Salellas. Ho van fer per expressar el seu
malestar per les detencions que van realitzar els Mossos d'Esquadra de
tres dels cinc joves de l'esquerra independentista catalana que van
plantar al jutge de l'Audiència Nacional del Regne d’Espanya que els
havia citat com investigats per cremar fotos del rei durant l'última
Diada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada